Sempre ha repetit Quique Cárcel, cap visible de la direcció esportiva a Montilivi, que el seu desig és comptar amb futbolistes que tinguin fam. Ho diu ara i ho ha dit sempre des que està al Girona. Aquesta temporada, quan les coses no anaven tan bé com s'esperava, solia destacar aquestes ganes de triomfar que demostraven, setmana sí i setmana també, els jugadors del Fuenlabrada, la gran revelació del curs a la categoria. Una fam, la del conjunt madrileny, que segurament es pot quedar curta si es compara amb la que té Cristhian Stuani. Malgrat tenir 33 anys i haver viscut de tot al llarg de la seva carrera, l'uruguaià sembla no tenir aturador. Ni límits. És impossible posar-li sostre a un davanter que es reinventa cada jornada i que tantes coses li està donant al seu equip. «Tinc molta gana i continuaré intentant marcar gols i fent qualsevol cosa perquè el Girona», va etzibar Stuani a la zona mixta de l'estadi, ja gairebé buit després que les més de 8.500 persones que li van posar so i color vibressin de valent amb una nova exhibició del futbolista. Ell, tot sol, va desequilibrar un duel que va tenir de tot, amb un Lugo capaç del millor i del pitjor que va estar viu fins que el mateix Stuani va voler, a banda del regal enverinat que va suposar l'entrada de Jaume Grau a la gespa. Un penal i una expulsió en molt pocs minuts van acabar per dinamitar el partit. El 3-1 significa la setena jornada consecutiva sense perdre d'un equip, el de Pep Lluís Martí, que a banda de viure el moment més dolç de la temporada també comença a posar la por al cos als seus rivals. Directes i indirectes.

Perquè el Lugo segurament no lluitarà per pujar a Primera aquest any, però va sortir a Montilivi un xic atemorit. O poc tens. Els primers 20 minuts van ser de clar domini local. Sense Borja García per una gastroenteritis -no hi era ni a la gespa ni tampoc a la banqueta-, ni tampoc titulars habituals com Gallar i Mojica a l'onze, el Girona va signar un molt bon inici. Ja d'entrada es posaria per davant en el marcador. Gol matiner, de murri, el que va signar Stuani. La passada llarga d'Alcalá semblava que no seria productiva, però l'uruguaià va córrer tot buscant petroli. El va trobar. Indecisió a l'hora de sortir del porter Ander, i una badada del seu marcador, Marcelo Djalo. Suficient perquè el 7 hi posés la punta de la bota i es quedés, amb tota la porteria per davant, en una situació franca per marcar el primer. Avantatge en el marcador, cap problema en defensa, control al mig del camp i tot l'atac que passava pels peus d'un Cristhian Stuani que tornaria a ser protagonista. Al 8, cop de cap desviat. I al 18, golàs. Ell mateix va fabricar la jugada, burlant un defensor i superant Ander amb un cacau dirigit al pal llarg. Montilivi encara estava de festa quan va intervenir el VAR. L'atacant havia rebut la pilota en fora de joc i així ho va interpretar el videoarbitratge. Li va fer cas Varón Aceitón, que va anul·lar la jugada.

Decisió que va suposar un punt d'inflexió. Toc d'atenció pel Lugo i un xic de desànim pels de casa, que van jugar al ralentí durant un grapat de minuts. A mig gas. Sense prémer l'accelerador, a veure-les venir. Despertaven els visitants, que sense fer res de l'altre món van avisar amb un parell de remats perillosos d'Herrera i Tete. La pilota també va a passar a peus del Lugo, que es mostrava tan voluntariós com també inofensiu. Gumbau s'imposava al mig a cada pilota dividida i Alcalá es reconciliava amb l'afició signant un dels seus millors partits en molt de temps. Ara, en atac gairebé res de res. Del prometedor inici es va passar a la inoperància, generant perill només a pilota aturada: un llançament de falta de Samu Sáiz, titular ocupant el buit que deixava Borja, que va rebutjar Ander amb més problemes dels esperats.

Dos factors van canviar de nou l'escenari. El primer, l'entrada de Jaume Grau al camp. Buscava un revulsiu Eloy Jiménez des de la banqueta i va entendre que posar el valencià en el lloc d'Ángel López era una bona idea. Els fets li van demostrar que s'hauria pogut estalviar aquesta substitució, perquè va ser del tot contraproduent pel Lugo. Jaume va fer penal per mans al 68 i va veure la targeta groga. Una acció segurament fortuïta, però al cap i a la fi determinant. Perquè només sis minuts després, va cometre una entrada a destemps a Granell que li va costar la segona amonestació, deixant el seu equip amb deu homes. L'altre factor determinant va ser la fam de Cristhian Stuani. No en tenia prou amb un gol, i més després de veure com li havien anul·lat un altre. Ell va prendre la responsabilitat d'executar el penal. Aquest cop va variar el seu repertori i va escollir l'estil Panenka per executar-lo. Un xut picat, amb força, suficient per enganyar el porter.

L'actuació la va arrodonir amb un hat-trick, el segon d'aquesta temporada i que fa en poc més de dues temporades com a blanc-i-vermell. Ja jugant contra deu, i amb més espais, el Girona va deixar-ho tot vist per sentència en una ràpida acció que va néixer d'una errada de Leuko. El lateral es va confinar en zona compromesa i allà li va pispar la cartera Maffeo. Es va colar dins l'àrea, tot buscant la línia de fons, des d'on va inventar-se una passada enrere al cor de la gran. Allà, amb la canya a punt i la fam que el caracteritza, Stuani va tornar a batre de nou Ander. Era el seu quart gol, el tercer que tenia validesa. Va tenir temps per celebrar-ho abans d'enfilar cap als vestidors perquè Pep Lluís Martí va decidir que el millor era substituir-lo. Montilivi es va posar dempeus per ovacionar el seu ídol. El mateix que duu 16 gols en 15 aparicions, que és pitxitxi destacat de la categoria, que ha decidit quedar-se a Montilivi per ajudar l'equip a pujar a Primera. I que va veure des de la banqueta com Iriome maquillava el resultat en l'últim sospir.