S'acaben els adjectius per descriure què és el que està fent Cristhian Stuani des que vesteix la samarreta del Girona. Cada cop és més estreta la frontera que separa el que li deu el club al jugador i viceversa. Rescatat del futbol anglès després de dues temporades amb clarobscurs al Middlesbrough, l'oportunitat de tornar al futbol de màxim nivell a la Lliga espanyola que més patxoca li va fer la rebia de Montilivi. Va acceptar i està retornant aquesta confiança a còpia de treball i, sobretot, gols. El seu compromís és total, fins al punt d'afirmar, a tocar del mercat d'hivern, que acabarà el curs defensant l'escut blanc-i-vermell tot i que les propostes per canviar d'aires se li acumulin. Excel·lents van ser els seus dos primers anys al club, convertint-se en el màxim anotador en totes dues temporades a l'elit. La seva tercera experiència, però, supera encara les dues anteriors. No s'ha arribat encara a l'equador de la competició i els números del davanter són estratosfèrics. Es frega els ulls l'aficionat del Girona perquè té al seu davant possiblement el millor atacant que ha passat mai pel club. Si més no això diuen uns guarismes que no fan altra cosa que créixer, jornada rere jornada. D'aquesta manera, i després d'haver jugat només 15 partits, ja duu 16 gols. Suficient per, al mes de desembre, acumular-ne tants o més que set dels últims pitxitxis de l'equip a la categoria d'argent.

El 2008, el Girona tornava a la Segona Divisió, una divisió que no tastava des de feia dècades. Posava els dos peus al futbol professional, on encara s'hi manté, a part d'un parèntesi d'un parell d'anys a Primera. En total, són deu temporades en clau de plata, comptant l'actual. En les nou anteriors hi ha hagut pitxitxis de tota mena a Montilivi. Alguns de més prolífics, d'altres de més moderats. Stuani ja ha deixat enrere algun d'ells, que van tenir moltes més jornades per marcar, però que per una cosa o per l'altra no van ser capaços d'atrapar els números estratosfèrics de l'uruguaià. Amb 16 gols quan ni tan sols ha acabat la primera volta, l'atacant deixa així enrere, per exemple, Samuele Longo. L'italià va ser el màxim artiller del Girona la temporada 16/17, la de l'històric ascens. Va jugar 37 partits, més del doble dels que acumula Stuani aquest curs, i va signar 14 gols. Dos menys. També queda per sota Kiko Ratón. En va fer 10 en 40 partits. El més famós, el penal que va transformar a l'última jornada contra el Múrcia, que va significar la dramàtica permanència a la categoria. Tres futbolistes més ocupen un calaix per sota en aquest peculiar podi, amb 9 gols cadascun d'ells. Lluny dels actuals 16 de Cristhian Stuani hi trobem davanters com Jaime Mata (15/16) i els dos màxims artillers de la temporada 13/14: Gerard Bordas i Alfredo Ortuño. Si el manresà va disputar 37 partits, molt més meritòries van ser les xifres del murcià, fitxat al mercat d'hivern procedent de La Hoya Lorca: Ortuño va fer els seus 9 gols en només 20 aparicions.

Un cas similar al de Felipe Sanchón. Al gener del 2009, el llavors director esportiu Javi Salamero va voler reforçar l'atac d'un equip al qual li costava un munt veure porteria. Es va incorporar el davanter català, qui encetava així una nova etapa a Montilivi. En va fer prou amb 17 partits, 14 d'ells sortint com a titular, per fer 6 gols i ser el pitxitxi d'aquella temporada a Girona.

Aquesta mitja dotzena de futbolistes ni amb una Lliga sencera van ser capaços d'atrapar els actuals números d'un Stuani que, a més, ja ha sigut capaç d'empatar amb dos golejadors més que han passat pel club recentment. Un d'ells és Fran Sandaza, màxim artiller del curs 14/15, el que no es va pujar a Primera de miracle, en una última i fatídica jornada de Lliga i una primera eliminatòria de play-off per oblidar. El manxec va fer 16 gols en 36 partits. Els mateixos que havia marcat Javier Acuña dos anys enrere (12/13). El paraguaià, també molt estimat per l'afició, va col·leccionar 36 partits. A la promoció també va jugar (3 partits) i va fer un gol.

Ara, el repte més immediat és ben a l'abast d'un Cristhian Stuani que, com va admetre diumenge a la zona mixta, té molta «fam» i ganes de «seguir fent gols». Està a només dos dels 18 que van anotar tant Ranko Despotovic com Ferran Corominas les temporades 10/11 i 11/12, respectivament. Són, de moment, els dos màxims artillers del Girona en aquesta etapa moderna a la Segona Divisió. Una etiqueta que sembla que té data de caducitat, perquè veient el ritme de l'uruguaià, els números poden quedar-se enrere. Molt enrere.