Al cap i al fi, tot suma. Important per atrapar qualsevol objectiu, sigui la permanència o l'ascens. En aquest segon calaix s'hi ha volgut posar el Girona, ferit en l'orgull pel dolorós descens de fa uns mesos. Tornar a Primera per la via ràpida és la meta. El full de ruta, a escollir i també tot depenent de les circumstàncies. Com més punts es tinguin a finals del proper mes de maig, millor. Ja sigui per la inspiració de Cristhian Stuani, l'oportunisme de Marc Gual o el bon moment de forma de Borja García. Pel treball defensiu, les bones intervencions de Juan Carlos o la incidència dels migcampistes. Sumen els gols de cap, les entrades a temps i els rebots que van a favor. També els penals, sempre i quan s'encerti des dels onze metres. Quelcom que sol ajudar el Girona, un dels conjunts de la Segona Divisió A que més llançaments d'aquesta mena acumula quan encara no s'ha atrapat l'equador de la competició.

Després de 19 jornades disputades i a tocar de l'inici de la segona volta els gironins acumulen sis penals a favor. Tants com els que van executar la passada temporada a Primera. El balanç és bastant favorable. Notable. Si no arriba a l'excel·lent és perquè Stuani, un veritable especialista, va tenir la mala fortuna de desaprofitar-ne un ara fa unes setmanes en l'empat a casa amb l'Alcorcón (0-0). El cas és que, sempre que hi ha algun penal, el Girona ha acabat puntuant. Mai ha perdut amb una acció d'aquest tipus al seu favor. Ni tampoc ha permès que el porter rival li endevini les intencions, perquè el xut de l'uruguaià es va acabar estimbant contra la fusta de Dani Jiménez.

Coses que poden passar, sobretot si, com passa amb Stuani, ell és l'únic encarregat de llançar des dels onze metres. Són sis penals i cinc han acabat en gol. Contra el Rayo Vallecano (3-1), Las Palmas (1-0), Tenerife (1-0), Saragossa (3-3) i Lugo (3-1). Tres dades com a conclusió. Quan els gironins han marcat el seu penal de torn, s'han sumat quatre victòries i un únic empat. Tots ells llançaments han arribat a Montilivi tret del de fa uns dies a La Romareda, estadi del Saragossa. I l'última: quatre dels sis penals s'han xiulat sense Juan Carlos Unzué a la banqueta, quan fins ara l'equip s'havia passat més jornades amb ell al càrrec que no pas ni amb Juan Carlos Moreno o Pep Lluís Martí.

Només hi ha tres equips en tota la Lliga que han marcat més penals aquesta temporada. Es tracta de l'Alcorcón, el Saragossa i també el Fuenlabrada. Cadascun d'ells acumula sis gols des del punt fatídic. Amb cinc, com el Girona, hi trobem l'Elx i el Las Palmas. N'han fet quatre conjunts com l'Albacete, Lugo, Cadis, Màlaga, Ponferradina i Almeria. Amb tres hi ha el Tenerife, Extremadura i Rayo Vallecano, pels dos del Deportivo i l'Oviedo. N'han transformat un el Mirandés i Numància, curiosament els dos propers rivals dels blanc-i-vermells. Tanquen aquesta particular classificació el Racing, Sporting i Osca, ara mateix els tres únics equips del campionat que encara no han fet cap gol de penal.

Tants com en el curs 18/19

Són sis llançaments en 19 jornades, els mateixos que en tot l'últim curs. Una de les diferències és que llavors l'encert va ser del cent per cent. Cosa que, això sí, no acabaria sent trascendent perquè l'equip es quedés a la Primera Divisió. L'altra és que Stuani no va monopolitzar tots els llançaments. L'uruguaià va xutar cinc penals i els va marcar tots. Els rivals, l'Osca (1-1), Atlètic de Madrid (1-1), Reial Madrid (1-2), València (2-3) i Espanyol (2-3). S'hi va unir Portu, que va agafar la responsabilitat a finals d'octubre de l'any passat, en un duel contra el Rayo Vallecano que va ser dels pocs que es van traduir en victòria pels gironins a casa. Des dels onze metres el murcià va fer el primer dels nou gols que va signar a la Lliga. Van ser sis penals a favor i vuit en contra. De moment, aquesta temporada el Girona n'ha rebut dos i han acabat al fons de la porteria de Juan Carlos: als camps de l'Almeria (3-1) i Saragossa (3-3).