13 de desembre de 2019
13.12.2019
Diari de Girona

La versió més apàtica del Girona cau a Los Pajaritos

Les errades de Juan Carlos, que comet un penal i regala una pilota dins l'àrea, unides a una mala actuació col·lectiva, expliquen la desfeta a Sòria

13.12.2019 | 15:36

Si el Girona vol pujar a Primera pot tenir ben clara una cosa: no ha de jugar com anit a Los Pajaritos. Actuació plana, sense idees ni gairebé presència en atac d'un equip inofensiu, que va basar el seu perill en les individualitats, i que va lamentar les errades del porter Juan Carlos, desencertat en dues accions que van explicar el 2-0 final. Un regal a Higinio i un penal sobre Moha al tram final, que va suposar la sentència. És la primera derrota de Pep Lluís Martí, que trenca amb una ratxa de set jornades sense caure.
La Segona Divisió ja les té, aquestes coses. Els famosos «petits detalls» poden ser determinants. A favor i també en contra. Van aparèixer a Los Pajaritos, després d'un bon primer quart d'hora del Girona, per desnivellar la balança. A favor dels de casa, que van aprofitar un regal de Juan Carlos per avançar-se. Higinio, amb la canya a punt, va collir una pilota morta que va deixar el porter, incapaç d'atrapar una centrada franca que no semblava dur gens de perill. En una de les poques ocasions del primer acte, 45 minuts en què gairebé no hi va haver ocasions clares de gol, el 9 dels sorians va fer l'1-0. Merescut? Difícil de dir, veient el que estava passant al damnt de la gespa. Un combat bastant igualat, amb molta possessió al mig i poques arribades a les àrees. És cert que el Numància va tenir el 2-0 en una rematada de Gus Ledes que, aquest cop sí, va salvar Juan Carlos. Però el cert és que caps dels dos equips va monopolitzar la possessió, ni molt menys va arribar amb molt de perill a camp contrari. El Girona, amb un onze gairebé calcat al que havia guanyat el Lugo una setmana abans (Juanpe i Borja García van ser les úniques novetats) estava ben lluny de la seva millor versió. A Gumbau i Granell els costava un món imposar la seva llei; ni Maffeo ni tampoc Brian Oliván apareixien gaire per bandes. I Stuani, ben sol a dalt, tampoc apareixia. Així era ben difícil generar perill a la porteria d'un Dani Barrio que ni tan sols va intervenir. Les accions d'atac amb cara i ulls dels de Pep Lluís Martí es podien comptar amb els dits d'una mà. Un parell de xuts sense massa punteria d'un Samu Sáiz que va ocupar la banda dreta, i un possible penal sobre Borja García, que l'àrbitre ben aviat va desestimar després de rebre les pertinents instruccions del VAR.
El tedi es va multiplicar al tornar dels vestidors. Poc joc, moltes alternatives i l'absència d'un dominador clar van monopolitzar els primers minuts de la represa, en què hi va haver una oportunitat per banda. Stuani va rematar, massa forçat, amb el cap una centrada a les mans de Barrio. A l'altre costat, Héctor va inventar-se una centrada enverinada que no va trobar porteria per ben poc. Res gaire destacable; no hi havia dominador, ni tampoc manera perquè el Girona es trobés còmode al damunt del terreny de joc. A Martí no hi agradava gens ni mica el que estava veient. L'equip estava lluny de la seva millor versió. No tenia el control, ni tampoc arribava amb criteri a l'àrea contrària. El tècnic va decidir tocar alguna tecla i va fer entrar Marc Gual per un desaparegut Jairo. No va ser necessari que el 9 intervingués, però el cert és que la substitució va precedir la breu reacció dels gironins, que no van empatar de miracle. En una jugada aïllada, perquè l'equip era incapaç d'encadenar quatre passades seguides amb cara i ulls, Stuani va tenir el gol a les seves botes. El 7, fins llavors sense massa protagonisme, va rebre en tres quarts de camp amb metres per davant. Va enfilar cap a la porteria i va provar un xut sec i creuat que Dani Barrio va rebutjar amb la cama.
Just aquesta va ser la tònica de la segona meitat. Arribades aïllades del Girona, que va basar les seves possibilitats de remuntada a la inspiració de les seves individualitats. Davant, un Numància que es va preocupar més de defensar el marcador que no pas de generar perill. Perquè a dalt, pràcticament no van aparèixer els de Carrión, que en feien prou amb una arribada al primer temps per disposar d'un mínim avantatge. Els gironins feien el que podien. Lluny de la seva millor versió i més erràtics que de costum. Es feia difícil pensar en una hipotètica remuntada. No s'intuïa una reacció, un pas endavant. Sí que és cert que, de tant en tant, es va treure el cap per l'àrea dels de casa i que hi van haver tres d'arribades més amb cara i ulls. Barrio va atrapar un xut de Borja, la centrada enverinada de Samu no va trobar porteria per ben poc i el porter, després, va atrapar un remat de Gallar, que feia pocs minuts que havia saltat a la gespa. Però el cert és que calia fer un gran exercici d'imaginació per pensar en un suposat 1-1 i molt més en creure que l'1-2 era possible. El que va passar és que, ja a tocar del descompte, un desencertat Juan Carlos va cometre penal sobre Moha. Guillermo no va fallar des dels onze metres i va deixar vist per a sentència un partit per oblidar.



Numància: Dani Barrio, Calero, Héctor Hernández, Derik Osede, Carlos Gutiérrez, Escassi (m.76, Vidorreta), Gus Ledes, Moha, Higinio (m.81, Guillermo), Marc Mateu i Curro (m.71, Alex Sola).
Girona: Juan Carlos, Maffeo, Oliván, Alcalá, Juanpe, Granell, Gumbau (m.73, Gallar), Jairo (m.64, Gual), Stuani, Borja García i Samu Sáiz.
Gols: 1-0, m.13, Higinio; 2-0, m.90, Guillermo (penal).
Àrbitre: Iglesias Villanueva (Comitè Gallec). Ha amonestat Calero, Escassi, Alex Sola, Gus Ledes, Guillermo i Juan Carlos Sánchez (Numància) i Gumbau (Girona).
Incidències: 2.634 espectadors a Los Pajaritos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook