13 de desembre de 2019
13.12.2019
Diari de Girona
Luis Gustavo Ledes. Migcampista del Numància

«Stuani, Gallar, Granell... el Girona té jugadors bestials»

13.12.2019 | 00:08
Gus Ledes s'escapa de la pressió de Larrea i Izi Palazón del Ponferradina.

Format al Barça i tutelat per Guardiola, Luis Enrique i Eusebio va buscar-se les garrofes al filial del Celta primer i després a Portugal al Rio Ave abans de tornar a la Lliga per ser un dels destacats del Reus. La desaparició del club el curs passat va enviar Gus Ledes a Sòria, on de seguida va entrar a la dinàmica de l'equip. Enguany, és indiscutible al mig del camp i, ambiciós de mena, somia arribar a Primera amb el Numància. D'ambició no n'hi falta. Tampoc d'esforç ni humilitat, dues claus, com córrer i pencar que són dues de les claus del bon curs dels sorians.


El Numància havia encadenat tres triomfs consecutius però ara fa quatre partits que no guanya. El Girona és un bon rival per tallar la ratxa?

Soc dels que penso que el millor rival sempre és el pròxim. Sigui el Girona o un altre. Cal guanyar perquè fa temps que no ho fem. Per aspirar a ser a dalt hem de guanyar a casa i puntuar a fora.

Parla obertament que el Numància ha de ser a dalt. És aquest l'objectiu d'enguany?

L'objectiu és la salvació. Cal ser realistes: arribar als 50 punts i ja veurem. Tot i això, sabem que tenim qualitat i nivell per ser a dalt. L'ambició de cada jugador ho marca tot. Trobo que no està bé conformar-se només amb la salvació. El míster ens inculca aquesta fam per guanyar i per ser a dalt. Sabem que la permanència és el primer però per què no podem lluitar pels primers llocs?

Entrenador nou, molts jugadors. De moment, el projecte ha començat amb molt bon peu.

Sí. Hem començat molt bé. Tenim una identitat molt marcada que ens ha impregnat l'entrenador. Podem superar tothom i guanyar a tothom al camp. Això és bo perquè fa que la mentalitat petita d'un club que només aspira a salvar-se vagi més enllà. Amb molta feina, tenim el nivell i la capacitat per poder aspirar a coses maques. Això sí, sempre tocant de peus a terra i des de la humilitat.

Vostè es va formar a La Masia com també el míster, Luis Carrión. Com juga el Numància?

Evidentment volem proposar i tenir la pilota, que és el més bonic i el que li agrada al míster. Ara bé, tenim claríssim quan hem de jugar i quan ens toca córrer ens adaptem molt bé al que demana el matx. Pressionem i correm molt tots i aquesta és una de les nostres grans virtuts.

Va ser baixa per sanció a Las Palmas però fins llavors ho havia jugat tot. És indiscutible?

He jugat quasi tots els partits, sí. El míster m'ha fet confiança des del primer moment. Intento treballar i ajudar l'equip a estar amunt.

Amb el Reus se'l va veure marcant gols fantàstics de falta. A Sòria encara no n'ha fet cap...

Sí, al Reus en vaig fer tres o quatre de falta, però allà les xutava totes! Quan vaig arribar aquí hi havia una jerarquia i lògicament cal respectar-la. Les faltes les xuta Escassi i la veritat és que ha fet força gols. També tenim en Marc Mateu i en Curro, que ho fan molt bé i són esquerrans. Sabem que la pilota aturada és molt important i és clau tenir bons llançadors i centradors.

Té 27 anys i molts partits a Segona A amb Barça B, Reus i Numància. La Primera només l'ha tastat al Rio Ave a Portugal. El següent pas és fer-ho a Espanya?

L'aspiració i les ganes sempre hi són. Parteixo de la base que treballant arribarà aquesta oportunitat. Debutar a Primera i gaudir del millor futbol del món jugant contra equips de qualitat mundial és el meu somni.

Al Barça B va ser a les ordres de Luis Enrique i també d'Eusebio. A Portugal va tenir Nuno i després han vingut Garai, Bartolo i Carrión. Quin és el millor?

Quan era al Barça vaig estar a molts entrenaments amb el primre equip amb Guardiola. Per mi és el millor. Els resultats així ho diuen. Entén el futbol d'una manera bestial i per com parla i s'explica, per mi és el millor. És un malalt de la tàctica. He après amb tots els que he tingut. Des de Garcia Pimienta, Víctor Sánchez al cadet, Òscar Garcia al juvenil. També dels últims. Els estic agraït a tots.

Va coincidir amb Eusebio, Muniesa i Planas, entre d'altres. Com va viure el desenllaç de Lliga del curs passat en què el Girona va acabar baixant?

Al final és futbol. Quan hom es pensa que es té tot lligat, es perden dos partits s'entra en una dinàmica negativa i ja hi som. Va ser una llàstima. El Girona tenia un bon equip i van fer coses bé, però el futbol és així. Estic convençut que amb la plantilla que tenen si fan les coses bé hi tornaran ben aviat.

Continua sent el gran favorit a l'ascens?

Si es mira la plantilla i els noms, mentiria si digués que no. Stuani, Gallar, Granell... són jugadors bestials, de primera línia. Sobre el paper tenen la millor plantilla però això no és cap garantia. L'any passat hi ha molts exemples d'equips grans que van acabar a baix o sense play-off. A Segona tothom et pot guanyar. El Girona és un fort candidat, tot i que no hagi començat tan bé com esperaven.

En què ha canviat el Girona de Martí respecte el d'Unzué?

Amb Unzué no el vaig seguir gaire. Ara el veig molt ben muntat. Tracta bé la pilota i té un davanter en estat de gràcia que les endreça totes. Aquesta dinàmica positiva beneficia. Si haguessin tingut aquesta confiança amb Unzué, les coses haurien anat diferent. És un bloc molt fort amb jugadors diferencials.

Escassi i Carlos Gutiérrez ja tenen la recepta per aturar Stuani?

Ho haurem de fer tots plegats, no només els centrals. És un davanter de talla mundial. És bestial, d'aquells jugadors que sempre vols al teu equip. Haurem de mirar que no li arribin pilotes aèries.

Un els que no acaba de funcionar és Diamanka, excompany seu al Numància. Què li passa?

Un jugador s'ha de sentir important. No ha jugat gaires partits de titular i així és complicat. Hi ha molta competència al seu lloc amb jugadors com Gumbau, que és molt bo. Pape pot donar molt al Girona, però cal que se li doni l'oportunitat. Amb estonetes no pot demostrar gaire. Aquí ens va donar moltes coses i va fer molts gols. Té una arribada brutal.

Parlant del passat. Quina sensació té després que Reus s'hagi quedat sense futbol?

De tristor sobretot. La ciutat no es mereixia que una persona es carregués el club. Era un club familiar en una ciutat meravellosa. La gent i la mainada tenien la il·lusió d'anar al camp els dissabtes a veure'ns. A més, teníem equip per salvar-nos. Em va saber molt de greu, sobretot per la gent i els treballadors; perquè els jugadors se'n van però ells es queden. És una llàstima que una persona s'hagi carregat la il·lusió de tanta gent.

Li sembla que pot passar el mateix al Màlaga, que també té molts problemes econòmics?

No soc a dins i no ho sé. Tot i això, pel fet de ser el Màlaga em sembla que és més fàcil d'arreglar. És una gran ciutat, que fa poc era a Primera, jugava Champions, té un gran estadi. Té molt més nom que el Reus. No passarà allò del Reus perquè algú el comprarà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook