Sempre que poden són a la grada de Montilivi, animant, donant suport al primer equip del Girona en el camí del retorn a Primera. Aquell estadi que ells s'han marcat com a línia d'arribada de la seva evolució, on somien ser algun dia els nous Juan Carlos o Asier Riesgo. De moment les coses no els van gens malament a Jonatan Morilla i Youssouf Koita, els dos porters del filial, el líder destacat de Primera Catalana. Dos gols en tretze partits és l'increïble balanç que acrediten i estan a punt d'arribar als 1.000 minuts sense encaixar cap gol. Ara en porten 908, i estaran en disposició del rècord per poc que qui jugui dissabte a la Jonquera torni a deixar imbatut l'arc del filial. Uns números que contrasten amb l'elevada xifra de gols encaixats del primer equip: 24 en 20 partits, lluny del que hauria d'acreditar un aspirant a retornar a Primera.

Morilla té 20 anys, és de Girona, format al club, i sent juvenil de primer any se'n va anar al Sevilla tres temporades, per tornar aquest estiu «a casa» i jugar amb un filial fet per arribar a Tercera Divisió. Koita, per la seva banda, ve de Mali, té 19 anys, i va aterrar a Europa gràcies a l'Acadèmia d'Alt Rendiment Marcet. L'avalaven bones actuacions amb la selecció del seu país sub-17 a la Copa d'Àfrica i al Mundial de la categoria. El curs passat estava al juvenil de Divisió d'Honor. I aquest curs s'han repartit les titularitats en l'equip d'Axel Vizuete, vuit per a Morilla i cinc per a Youssouf.

El Girona B no ha perdut cap partit, és l'equip més golejador (34 gols), el menys golejat (2) i només han aconseguit batre els seus porters (Morilla, en els dos casos) de penal. Jonatan Morilla i Youssouf Koita ja fa 10 partits seguits que no encaixen cap gol, ni més ni menys que 908 minuts d'imbatibilitat. La darrera vegada que el filial blanc i vermell va rebre un gol va ser en la tercera jornada, quan el Parets va reduir distàncies al minut 82 (1-3), des d'aleshores la porteria del líder es manté tancada amb pany i forrellat. L'altre equip que els va aconseguir marcar va ser el Tona (4-1).

Morilla assegura que «com a casa no hi estàs enlloc» i apunta que «quan em van proposar tornar, no ho vaig dubtar». La competència amb Youssouf és «sana» i mantenen una bona relació, com també la tenien amb Marcel Lizak, que va marxar al filial de l'Espanyol. Jonatan Morilla explica que la clau d'aquests números «és que l'equip treballa molt bé la fase defensiva, i també perquè és molt difícil que ens relaxem encara que guanyem per dos o tres a zero. La nostra mentalitat és la de seguir i mantenir la porteria a zero». Koita admet que no rebre gols és una de les obsessions d'Axel Vizuete, el tècnic: «En els entrenaments ens fa treballar molt perquè els resulttats arribin en els partits». «Estic satisfet amb la meva feina perquè en els partits que he jugat no m'han marcat», afegeix.

Avui el seu present és al B, però el futur el somien a Montilivi. «És dificil, però només ens queda treballar, treballar i treballar per aconseguir el que ens hem proposat», apunta Koita, que de sempre ha sigut un admirador de Buffon. A Jonatan Morilla, en canvi, li encanta De Gea. Aquest estiu va tenir el premi de fer l'estada de pretemporada a Manchester amb el primer equip, al costat de Juan Carlos i Suárez, una experiència «que no oblidaré mai».

Tot i els sis punts de diferència respecte al Vic, segon classificat, que no pujaria directe i hauria de fer la promoció, cap dels dos porters del Girona B es veu ja a Tercera. Afirmen que la lliga «és molt llarga» i sobretot tenen marcat el segon partit de 2019, que tancarà la primera volta, en el qual precisament visitaran els osonencs. «A tots els camps ens esperen, perquè som els líders, el filial del Girona, i tothom ens vol intentar guanyar i marcar», subratlla Morilla, que, com Youssouf, lluita per ser professional del futbol d'elit.

Al vestidor del Girona B l'alt rendiment de l'equip no passa desapercebut i tant Morilla com Koita admeten que «seguir allargant la ratxa és una cosa que ens esperona». Els mateixos companys també sovint fan broma als dos porters per veure fins on podran allargar aquests espectaculars registres d'imbatibilitat. «Per nosaltres és una motivació més, sempre fa gràcia acreditar números com aquests», assegura el porter de Mali. Si el curs passat va ser dramàtic amb els descensos del Girona i del primer filial, el Peralada, ara estan convençuts que el club farà un doble salt endavant: cap a Primera i a Tercera.