18 de desembre de 2019
18.12.2019
Diari de Girona
Razak Brimah. Porter del Linares

«Stuani és el Messi del Girona però vingui o no, nosaltres anirem a gaudir i guanyar»

17.12.2019 | 23:51
El porter Razak, de vermell, al costat del tècnic del Linares, Juan Arsenal.

El partit de Copa és a tocar. Quin ambient hi ha durant els dies previs a Linares?
L'enfrontament amb el Girona ha generat moltíssima il·lusió a la ciutat. La gent t'atura pel carrer cada dia per animar-te i dir-te coses del partit. També ajuda, i molt, anar molt bé a la lliga. Estem fent quelcom que és ben difícil en un esport tan competit com és el futbol. Ara ens arriba la Copa i sabem que és una oportunitat molt bona per lluir-se i per demostrar que estem fent molt bé les coses. La ciutat està amb nosaltres i l'ambient és espectacular.

Ara m'anomena la trajectòria a la lliga. Són 46 punts de 51 possibles. Quin és el secret?
Com li he dit abans, és molt i molt complicat el que estem fent. Vam començar bé, com un coet, i és cert que cada cop ens està costant més sumar, tot i que ho estem fent. La clau principal és l'ambient que hi ha al vestidor i la il·lusió que hi ha des del primer dia. Cada setmana entrenem amb moltíssimes ganes i així afrontem cada partit. També el de Copa. Esperem que no s'aturi la ratxa i que ens duri tota la temporada.

Què es trobarà el Girona a Linarejos?
Aquí el públic pressiona molt l'equip rival i ens dona molt de suport a nosaltres. És de les coses que més m'agraden d'aquest club i aquesta ciutat. Són gent humil i treballadora, que volen distreure's el cap de setmana, que van «a mort» amb el seu equip i ara veuen que els resultats acompanyen. Estaran de la nostra part, pressionaran el Girona i segur que ens ajudaran.

Vostè que ha voltat bastant per camps de Segona A i Segona B, li sorprèn que hi hagi tan ambient en un estadi de Tercera?
Sí, el cert és que m'ha sorprès bastant. El primer partit que vaig jugar aquí el camp estava pràcticament ple. Hi havia moltíssima gent! He jugat en molts equips i tots tenen el seu públic, amb gent que apreta i està a prop de la gespa, fent soroll, cridant i animant. Però aquí també hi ha molta afició i, tot i ser a Tercera, és gairebé igual que en categories superiors.

Deixant la Copa a banda, l'objectiu de l'equip és l'ascens des del primer dia?
Exactament. Vam començar la pretemporada amb la intenció de pujar sí o sí. Ho vam dir al primer moment i així ens mantenim. Es nota que ho volem. En els entrenaments i també a l'hora de disputar els partits. Som una família, tots sempre anem a una i cadascú aporta el seu granet de sorra.

Què li sembla l'actual Girona?
Trobo que és un equip molt bo, que disposa de grans futbolistes i que lluitarà per pujar a Primera. Una altra cosa és saber com encararà la Copa. És una incògnita. Segur que els interessa molt més l'ascens, com és lògic. És difícil saber com afrontarà el partit contra nosaltres. Igualment, jugui qui jugui i pel que he vist, és un equip bastant compacte, al qual no li desagrada jugar en llarg, que li agrada tenir la situació controlada i està molt atent a les segones jugades. Nosaltres anirem a guanyar, però sobretot a gaudir del futbol, amb el màxim respecte cap al rival. Per això juguem, per gaudir, per passar-ho bé i ser feliços.

Prefereix que Cristhian Stuani es quedi a Girona o que vingui a Linares?
Amb tots els respectes cap al Girona i també cap al futbolista, vingui o no, nosaltres sortirem a jugar a futbol i a gaudir. Intentarem oferir un bon espectacle, hi hagi qui hi hagi a la gespa. Que ve? Doncs molt millor. És una situació similar a la del Barça, quan disposa de Messi o no. La gent, en gran mesura, ve a veure'l a ell i gaudeix quan està al damunt de la gespa. Amb Stuani passa quelcom similar.

Podríem dir, per tant, que Cristhian Stuani és el Leo Messi del Girona?
Jo crec que sí. Sempre amb el màxim de respecte cap a la resta de la plantilla. Però els seus números l'avalen. Crec que ha arribat al club perfecte per explotar totes les seves virtuts i ho està demostrant.

Razak seria el Ter Stegen del Linares?
No, no! Jo soc Razak Brimah, el de sempre. El que intenta sempre donar el millor d'ell mateix. El que ajuda els companys a fer bé les coses. No soc ningú altre.

La seva carrera l'ha dut més d'una temporada a Segona, on ha jugat més d'una vegada contra el Girona. A banda d'alguna victòria, també ha patit alguna garrotada. Una vegada el van expulsar a Montilivi amb el Mirandés, poc abans de perdre un «play-off» jugant-hi amb el Còrdova. Té una espina clavada per tot això?
No, jo no diria que tinc una espina ni tampoc que li tingui cap ganes al Girona. Són coses del futbol, poden passar. Tot això, com el que m'ha anat passant al llarg de la meva carrera, ho intento deixar enrere. Ara, recordo Montilivi i m'agradava. Sobretot al play-off. Hi havia molt d'ambient, la gent ens va apretar molt. Va ser maco, llàstima pel resultat.

Va néixer a Ghana, però quan era jove va fer el salt al futbol europeu. Abans d'aterrar a Espanya va visitar d'altres països. Com recorda aquella etapa?
Vaig marxar de Ghana quan era molt i molt jove. Una vegada, amb 16 anys, vaig jugar un torneig a Suècia i vaig cridar l'atenció del Wolfsburg alemany, que em va fitxar. Allà vaig passar un fred...! Mai havia sortit del meu país i em trobo allà, tot sol i tremolant de fred. Va ser dur. Ara bé, poc després vaig acabar a Portugal. Vaig jugar al Deportivo Chaves i també al Funchal, a Madeira.

I llavors, a Espanya.
Sí. Tot un canvi. Vaig anar al Polideportivo Ejido. Després al Betis i a uns quants equips més, passant pel Tenerife, Mirandés, Guadalajara, Còrdova...

Abans d'aterrar a Linares fins i tot va provar sort a Sud-àfrica.
Sí, però les coses no em van anar gaire bé. Vaig passar-me gairebé un any lesionat, aturat i sense poder jugar. Vaig tenir la sort de recuperar-me i la meva intenció va ser la de tornar a gaudir del futbol de nou. Em va trucar el Linares. Tenia coses de Segona B, però el projecte em va cridar l'atenció. A més, la distància amb la família no és gaire i tot suma. Tenia ganes d'estar a prop seu i també de passar-m'ho bé jugant.

Té 32 anys. Creu que pot tornar algun dia a la Segona A?
I per què no? Hi ha molts porters que han fet un pas enrere per després fer-ne dos endavant. Mai se sap, no perdo l'esperança.

Com és que va decidir ser porter?
Això ve de quan era petit i a l'escola jugàvem a futbol. Cada dia anàvem canviant de porter. Cadascú entrava a la porteria. Un dia vaig entrar-hi i ja mai més vaig sortir-ne perquè deien que ho feia molt bé.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook