Els partits mai es guanyen abans de jugar. Ahir el Girona. Les ensopegades d'Almeria, Saragossa, Fuenlabrada i Cadis feien que, amb una victòria contra el Mirandés, l'equip se situés a tocar de la zona noble. Tot i això, calia jugar primer i guanyar, després. Per aquest ordre.

I ahir el Girona ho va fer al revés. Quan va voler jugar ja anava 0-1 i quan s'hi va posar de debò, el Mirandés el va enxampar al contracop per sentenciar el partit. Encara hi va haver temps perquè el càstig fos més gros amb el tercer dels visitants ja en l'afegit. Els de Pep Lluís Martí van deixar escapar un bon tren per ficar-se de ple en la lluita per l'ascens directe Un decebedor 0-3 que il·lustra la realitat del Girona al final de la primera volta. L'equip és 9è, fora del play-off i té l'ascens a cinc punts. Uns números insuficients per assolir l'objectiu i que evidencien que aquest no és el camí.

Res a veure va tenir l'onze d'ahir del Girona respecte al de dijous passat a la Copa a Linares. Com era de preveure, Martí va canviar-lo de dalt a baix i per formar amb els titulars habituals amb l'única novetat del retorn de Mojica per Oliván al lateral esquerre respecte a l'últim partit de Lliga al camp del Numància.

La transcendència del partit d'ahir era màxima. Els rivals directes havien fallat pràcticament tots i el Girona tenia una bona ocasió de situar-se a tocar de l'ascens directe i arribar a l'aturada nadalenca amb les millors sensacions possibles. Per fer-ho, però, calia doblegar un Mirandés que no regalaria res.

De fet, només començar els visitants van ensenyar una pressió altíssima que asfixiava la sortida de la pilota dels gironins, que no estaven còmodes. Sí, l'àrbitre havia anul·lat un gol a Stuani per falta prèvia en una acció d'estratègia però va ser el Mirandés qui va mossegar primer. Com si s'hagués disfressat de Rei de l'Orient, Pedro Alcalá va regalar una pilota a Marcos André al vèrtex de l'àrea perquè el brasiler encarés i superés Juan Carlos amb un precís xut creuat. Per tercer partit consecutiu, el Girona començava a remolc al marcador.

El gol faria mal a un Girona que veuria també com es quedava sense Samu Sáiz per lesió. El Mirandés intentava furgar a la ferida amb un parell d'aproximacions perilloses que Juan Carlos no va refusar bé un xut sec de Merquelanz i en el refús Mojica no va ser prou contundent per evitar la segona rematada. El Mirandés estava deixant una carta de presentació d'allò més convincent a Montilivi davant un Girona que no estava fi. Els dubtes de l'equip es transmetien al públic, que mostrava el seu disgust amb algun xiulet.

Quaranta minuts va necessitar el Girona per acostar-se amb cert perill a la porteria de Limones. Va ser Jairo que va atrapar bé el porter visitant amb comoditat. Res, un miratge. Va ser el Mirandés qui va fregar el segon gol abans de la mitja part amb una rematada seca de Merquelanz al pal curt que Juan Carlos va salvar molt bé desviant la pilota a córner. Martí tenia molta feina durant el descans.

L'equip havia ofert una imatge depressiva lluny de la versió fiable dels partits amb Martí a l'estadi. Fins i tot el grau d'intensitat semblava inferior al de sempre.

El tècnic no va retocar l'equip a la mitja part i, només començar la represa, els gironins van trepitjar més àrea que en tota la primera part. Primer amb un xut ben intencionat però desviat de Gumbau i després amb un cop de cap de Gallar, també fora per poc. No obstant això, el Mirandés continuava molt ben col·locat al terreny de joc i sense mostrar fisures. Al quart d'hora de la represa, apareixeria la figura de Limones per frustrar els intents del Girona d'empatar en desviar dos bons cops de cap de Juanpe i Stuani.

La precipitació i les presses no eren bones companyes de viatge i el Girona necessitava pausa i criteri. Martí la va buscar amb Jozabed. El conjunt blanc-i-vermell va fer un pas endavant i va començar a assetjar la porteria visitant. Limones, però, semblava omnipresent per evitar que tots els intents de Stuani acabessin en gol. El Girona era un altre. Agressiu, intens i convençut que podia empatar, com a mínim, el partit. Martí va posar tota la carn a la graella amb l'entrada de Marc Gual en el lloc de Mojica.

El canvi va fer que Jairo passés al lateral esquerre. El partit s'havia convertit en un atac i gol pel Girona. Montilivi bullia empenyent l'equip i rugia veient com el col·legiat perdonava l'expulsió al visitant Guridi. Semblava que havia d'arribar l'1-1 però els riscos presos per Martí els va aprofitar el Mirandés per sentenciar a la contra. Un ràpid contracop d'Álvaro Peña el va materialitzar a plaer Merquelanz amb el dolorós 0-2, després d'una pèrdua de Jozabed i que el rival guanyés la partida a Juanpe. Restaven deu minuts però Montilivi es va buidar d'aficionats decebuts amb el partit de l'equip, que havia tornat a desaprofitar una gran oportunitat per acostar-se a dalt. Els que es van quedar van ser castigats amb el 0-3 altre cop de Merquelanz i aleshores sí que la desbandada va ser general.