es presentava una jornada ideal per al Girona. A la part alta de la classificació, Cadis, Almeria i Saragossa havien perdut i els gironins no podien deixar escapar l'oportunitat per escurçar diferències en els llocs de privilegi. Però l'equip no va estar bé i es va deixar sorprendre davant un Mirandés que va fer un partit perfecte a Montilivi. La derrota fa mal. Els de Pep Lluís Martí van perdre el segon partit com a locals i van deixar de ser un equip fort quan juga davant la seva afició. Hauran de treballar molt per realitzar una segona volta millor que la primera.
A remolc d'una errada. A priori el partit podia semblar assequible per a un Girona que s'enfrontava a un Mirandés que fins ara baixava les seves prestacions quan juga fora d'Anduva. Els de Miranda d'Ebro es presentaven en una bona dinàmica de resultats, on només havien encaixat una derrota en les darreres sis jornades de Lliga, i van demostrar que són un equip complert tàcticament i treballat tant com a bloc ofensiu i defensiu. L'equip dirigit pel jove tècnic basc Andoni Iraola també jugava per escalar posicions a la taula classificatòria i poder acostar-se als llocs de privilegi. Enguany l'exjugador de l'Athletic debuta en el retorn del Mirandés al futbol professional i ho fa formant un grup de jugadors que es mostra competitiu davant qualsevol adversari. El Girona va sortir amb un atac on, sobretot els jugadors d'enllaç, era prometedor: Borja García i Sáiz jugaven junts, intercanviaven posicions entre la banda i la mitja punta pel centre; Jairo jugava més obert a l'esquerra amb un Stuani que ahir va estar molt ben marcat. Davant un Mirandés que va aprofitar una errada individual en una pèrdua d'Alcalà es va avançar en el marcador mitjançant un gol de Marcos André. El matx es posava costa amunt i el rival s'ordenava per defensar el resultat favorable.
Atac posicional. Davant una ordenada defensa l'equip de Martí va tenir problemes per poder atacar. El replegament dels visitants posava dificultats a l'atac local. La mobilitat dels jugadors de banda no era suficient per poder combatre un equip que ben organitzat es defensava en bloc, no es desfeia fàcilment i executava molt bé la pressió. Els gironins estaven obligats a mantenir un bon ritme de joc, la pilota havia de circular a una velocitat alta, l'objectiu era superar l'adversari i per anar bé desgastar-lo fent-lo córrer per poder recuperar l'esfèrica. L'aparició dels laterals a banda va ser escassa, Maffeo i Mojica no van aparèixer, mentre Jairo, molt actiu a l'inici, s'anava apagant. De nou Gallar, que va substituir a la primera part Sáiz, lesionat, va acabar sense trobar el gol i Borja García no va ser el futbolista decisiu.
Actitud i intensitat. El Girona, igual que alguns equips situats a la part alta, pot destacar envers els seus rivals en l'aspecte tècnic. La qualitat de jugadors com Stuani, Borja García, Sáiz, Granell, Gumbau... és indiscutible. L'equip guanya partits on les accions individuals decanten el resultat a favor dels de Martí però no pot oblidar que en el futbol hi ha molts aspectes determinants. Ahir van tornar a mostrar-se irregulars, van disposar de minuts de rauxa però també de desconcert, van dominar en alguns moments el seu rival però també es van deixar sorprendre amb massa facilitat i van ser fràgils defensivament. De l'adversari calia vigilar de prop les internades per banda esquerra de Merquelanz, les arribades des del darrere i les assistències. La facilitat de gol que presenta l'extrem obligava Mojica a tancar bé el seu costat. La presència de Marcos de Sousa com a davanter centre també va condicionar el joc dels centrals davant un matx amb manca de gol.
Descans per recuperar. Arriba l'aturada i la plantilla disposarà d'unes vacances que no els poden deixar aïllats de la competició. Els jugadors necessiten un descans per recuperar en l'aspecte físic però els serà difícil fer-ho en el psicològic. La pressió per aconseguir resultats i l'obligatorietat d'aconseguir l'objectiu de l'ascens faran que la tornada sigui exigent. Estem a l'equador del campionat i el Girona ha de fer una segona volta millor del que ha demostrat fins ara. Esperen cinc mesos, en cas d'ascens directe, o sis, en cas de promoció.
