Que Segona A és una categoria molt dura, el Girona ho sap de sobres. Sobretot, quan tens l'ambiciós objectiu de lluitar per l'ascens. Aleshores, la regularitat per sumar punts jornada rere jornada es converteix en una obligació ja que a la mínima que et relaxes pots desenganxar-te de la part alta de la classificació. L'experiència diu que els de Montilivi han hagut de picar molta pedra fins arribar a tocar el cel de Primera i que si es pot evitar el peatge del play-off, millor. Hi van arribar l'estiu de 2017 després d'un parell d'intents frustrats i culminar una temporada excel·lent sota les ordres de Pablo Machín a la segona posició amb 70 punts, però el seu pas per la màxima categoria del futbol espanyol va ser més aviat curt perquè el somni va desaparèixer en qüestió de cinc mesos arran d'una nefasta segona volta el curs passat.

El Girona n'ha tingut prou amb dues temporades a Primera per tenir clar que vol romandre-hi. Escarmentada per no haver sabut trobar la solució per evitar el descens, la direcció esportiva va posar-se a treballar de seguida per confeccionar la plantilla que retornaria als gironins a la glòria tenint clar que si no s'assoleix l'ascens aquesta temporada ho tindran ben magre. De moment, disposar del límit salarial més elevat de Segona amb 29,28 milions d'euros que li haurien de permetre marcar diferències respecte a la resta de rivals no està tenint els fruits esperats. I és que tot i tenir futbolistes determinants com ho serien Cristhian Stuani, Borja García, Àlex Gallar o Samu Sáiz, entre d'altres, el Girona ha tancat la primera volta a la novena posició amb 31 punts després de desaprofitar l'ocasió de quedar a dos punts de l'ascens directe amb una dura derrota contra el Mirandés (0-3). Té la promoció d'ascens -marcada pel Numància- a només un punt i l'ascens directe a cinc, però si no remunta aquests números, difícilment aconseguirà res del que es proposa.

Tan bon punt s'incorporin als entrenaments el pròxim dilluns, 30 de desembre, a la tarda, els de Pep Lluís Martí han de prémer l'accelerador per intentar endur-se els tres punts a cada partit de l'any vinent agafant els precedents dels últims 10 anys a la categoria de plata. Encara són a temps de revertir la situació. El Girona ha signat el seu quart millor primer tram de competició, només superat per la temporada 2016-17 amb 39 punts i la 14-15 i 12-13 amb 38. En totes elles va sumar 11 victòries i no va passar de cinc derrotes. Només amb Juan Carlos Unzué, els blanc-i-vermells ja n'acumulaven sis. La desfeta al camp de l'Oviedo a mitjan octubre (4-2) va precipitar la destitució del tècnic navarrès, que en un primer moment va ser rellevat provisionalment per Juan Carlos Moreno amb un empat sense gols contra l'Alcorcón (0-0) i just després arribava Pep Lluís Martí per guiar l'equip cap al cim més alt. L'entrenador balear va triomfar de seguida. Una gran victòria al Francisco de la Hera (1-3) reenganxava els gironins a la part noble de la classificació i els retornava l'autoestima amb sis jornades consecutives puntuant -set, si es compta l'empat aconseguit amb Moreno. Però com bé se sap, a Segona no s'hi val a badar. Si no, el rival et passa la mà per la cara. Els de Martí van tallar la ratxa a Sòria amb una derrota (2-0) que es veia agreujada diumenge passat a Montilivi (0-3). Els errors defensius del conjunt gironí, que ha encaixat un gol abans de la primera mitja hora de joc en els últims dos partits, han frenat en sec les bones sensacions acabant de la pitjor manera un 2019 per oblidar, esportivament parlant.

És cert que tot el que no sigui assolir l'ascens l'any vinent serà considerat un fracàs, però el Girona n'ha vist de molt pitjors. Per exemple, la temporada 11-12, quan els gironins tancaven l'any més morts que vius ocupant el descens des de la 21a posició amb 17 punts o la 13-14, que també van acabar la primera volta en zona deperill, sent vintens amb 23 punts. Va ser aleshores quan, després d'acomiadar Ricardo Rodríguez i Javi López, es va confiar en Machín per dur a terme el miracle de la salvació. El tècnic sorià, que ahir era destituït de l'Espanyol per no poder canviar el rumb d'un equip que va cap a la deriva, va deixar un gran llegat a Montilivi, sent capaç de mantenir el club a l'elit del futbol espanyol i obrir-li les portes de Primera per primer cop a la història tres anys després de la seva arribada. Els blanc-i-vermells van haver d'aprendre a conviure amb la patacada que suposaven per a tothom els dos ascensos frustrats en no superar el play-off. El més cruel va ser el curs 14-15 -dels 82 punts-, que tenien a prop des que va finalitzar el primer tram amb la 4a plaça de la taula classificatòria i 38 punts.