Stuani: «A Girona he trobat el lloc al mapa on estic més còmode»

Això ho haurà de dir el temps. Dependrà una mica dels objectius que puguem complir.

Si no es puja a Primera, és impossible que segueixi una temporada més al Girona?

M'estimo més dir que pujarem i que ja veurem quant de temps em quedaré. No hi vull ni pensar, en un hipotètic escenari de no retornar a Primera. Jo tinc la mentalitat fixada en l'ascens i en poder gaudir de nou de la Primera divisió.

Vostè va descendir amb el Reggina, el Ràcing i el Middlesbrough. Per què allà no es va quedar i al Girona, sí?

Girona té moltes coses. Soc un jugador compromès amb el club, vull el millor pel Girona, i em vull quedar molt temps aquí. He decidit que vull fer realitat aquest gran somni de tornar a Primera amb aquest equip. Faré tot el que pugui, tot el que estigui a les meves mans per assolir-ho. A Girona hi estic molt còmode, molt bé, i la meva família, també. Aquestes coses, evidentment, inclinen la balança.

Quan decideix a l'estiu que es queda a Girona, i què el va fer decidir això?

L'estiu, no li ho puc pas negar, va ser llarg i difícil. El primer que vaig fer, per part meva, després de la mala sort, la desgràcia, l'accident, digui-li com vulgui, del descens, va ser mirar de pair-ho i prendre'm un temps de tranquil·litat per analitzar la situació. Tenia una Copa Amèrica pel mig i volia desconnectar. Em vaig dedicar de ple a la selecció, vaig fer vacances, i després vaig tenir tot el temps que vaig necessitar per prendre la millor decisió. Tot va ser molt meditat, tenia ofertes molt importants, però volia agafar el repte, el desafiament de tornar el Girona a Primera. Girona m'ha donat moltes coses, i jo també n'he donat al club. Em va tornar a obrir les portes del futbol a Espanya, m'ha convertit en un jugador cotitzat... aquests anys aquí han passat moltes coses i quan un futbolista està a bon nivell es revaloritza i guanya prestigi. Sempre hauré d'estar agraït al club.

Marc Gasol diu que Girona, per a ell, és la primavera després de l'hivern. Què és per a vostè?

El Girona és un dels clubs més importants de la meva vida. No només pel que significa el club, sinó per tot el que m'hi he trobat, el que hem viscut, l'afecte de la gent, per com està de feliç la meva família aquí. Li puc dir que a Girona he trobat el lloc al mapa on m'he sentit i estic més còmode.

Quins plans de futur té? Pensa en la retirada, el sedueix anar a alguna lliga exòtica?

No ho sé, la veritat. Ara mateix penso en el futur immediat, que és l'ascens del Girona a Primera. A partir d'aquí, hi ha un ampli ventall de coses. Jo vull el millor pel club, i vull seguir triomfant aquí. El meu pla és quedar-me al Girona molt temps, tant de bo ho puguem aconseguir entre tots. Aquest seria el millor pla per a mi i per al club. Quant duraré jugant? No ho sé, ara tinc 33 anys i mentre em vegi amb forces, seguiré donant guerra al primer nivell. Estimo el futbol i és el que millor sé fer.

S'ha especulat amb infinitat d'ofertes per a vostè. Fa un any va sortir la del Barça. Realment va ser una possibilitat?

Ja només el fet que el meu nom sonés i que hi hagués un interès del Barça per a mi, diu molt. Jo estava en un equip humil de Primera i gràcies a la feina vaig cridar l'atenció a clubs molt importants. Per mi no deixava de ser un elogi, ara, sempre vaig tenir el cap centrat en el Girona. Però insisteixo, era un elogi que tants clubs importants s'interessessin per mi. També li he dir que no em recrimino res a mi mateix, tot el contrari, perquè estic allà on vull estar, i això per mi ja és molt.

Quants gols aspira marcar aquest any si ja en duu 16?

Doncs no ho sé. Sempre dic el mateix, faré tot el que estigui a les meves mans per pujar. Si puc doblar aquesta xifra serà espectacular, si no, però l'equip puja, ho firmaria ara mateix.

Firma no fer cap més gol i que el Girona pugi?

Sí, per suposat! El que volem tots, el que jo vull, és que el Girona pugi. Jo sempre poso els objectius grupals per davant dels individuals i, en el cas que ens ocupa, allò primordial és l'ascens a Primera Divisió.

El problema és que si Stuani

Aquesta mena d'estadística diu molt, no li ho negaré. Que jo pugui marcar gols sembla que genera una confiança en l'entorn i en els companys de poder tirar el partit endavant. Però si per una cosa o per una altra no marco hem de trobar la manera que l'equip també pugui guanyar.

Troba a faltar un Portu

No, no, confio plenament amb els companys que tinc aquest any, ens entenem perfectament. Amb Portu sí que és veritat que els anys que vam estar junts vam fer una bona dupla, però també hi ha Borja García, a qui també sempre he tingut al costat. Sé que tenim la capacitat suficient per batallar per l'objectiu sense pensar en aquells que ja no hi són.

L'únic que els falta a Borja, Samu, Gallar, Jairo... és gol?

Són excel·lents futbolistes però sí que és veritat, potser, que hem de trepitjar més l'àrea, que no només hi sigui jo, sinó que puguem acumular més gent de segona línia. No només per fer gols, sinó per aprofitar els espais que es poden generar. Els defenses és evident que estaran pendents de mi, i trepitjant l'àrea es poden crear situacions que els companys poden aprofitar.

El Girona fa un any que no guanya sense Stuani. Li agradaria trencar aquesta «stuanidependència»?

Per suposat. Al final jo no hi seré sempre i l'equip ha de ser capaç de trobar alternatives quan jo no hi sigui. Jo vull jugar tots els partits però en una temporada et pots perdre alguns dies per la selecció, per sancions o per molèsties. Aleshores hem de ser capaços de guanyar i de trencar aquesta estadística, si volem pujar a Primera Divisió.

Està a una targeta de la suspensió. El condiciona?

Hi penso, però jugo sense condicions. Si haig de fer les coses, les faig sense pensar. Al final segur que em perdré un partit perquè arribaré a les cinc targetes, tinc una manera de jugar amb molt contacte i lluita, i al final sempre em passa que cada temporada em perdo un o dos partits per suspensió. M'ho prenc com a part del joc. Jo vaig al màxim en cada partit i quan em toqui aturar-me per targetes ho faré.

Quina nota li posa a la primera volta del Girona?

El partit del Mirandés era molt important perquè ens hagués consolidat en els llocs de play-off. Ha sigut una primera volta amb molts alts i baixos. L'equip té molt marge de millora. I tot i això, amb tots els problemes que hem tingut, amb la feina d'adaptar molts jugadors nous, un canvi d'entrenador... hi som a prop. És clar que m'agradaria estar més amunt, tenim marge de millora i a la segona volta haurem de ser més eficaços, regulars i guanyar més partits. També tenim un compte pendent amb els partits fora de casa.

Haver guanyat només dos partits a domicili és una llosa com ho són les vuit derrotes en la primera volta?

Amb aquests números està clar que és complicat estar a dalt. Hem fet una primera volta molt irregular, no hem pogut enllaçar victòries seguides per començar a agafar un coixí important de punts. Estem allà enganxats amb molts equips. Sí que sembla que hem millorat, però cal fer-ho encara una mica més.

Per què no han explotat?

La categoria és molt díficil. Sabem que tenim un bon equip, però tot requereix el seu procés. Vam baixar, a l'estiu encara tot estava molt fresc, vam començar la pretemporada amb un tècnic i molts jugadors nous... Però està clar que la plantilla està feta per pujar a Primera Divisió.

Els posa més pressió el fet que des del primer dia el Girona hagi dit que vol pujar?

Ho veurem a final de temporada. Hem d'aprendre a conviure amb la pressió d'haver de guanyar tots els partits. El nostre objectiu és clar, pujar a Primera Divisió, i per això hem d'acceptar que som favorits. Durant l'any hem de seguir creixent i exigint-nos a nosaltres mateixos més per guanyar tots els partits.

Ha canviat el seu joc a Segona? Potser ara no fa tants gols de cap.

No, no crec que hagi canviat el meu joc. I això dels gols de cap al final també depèn del joc de l'equip. Si ataquem molt per les bandes i centrem moltes pilotes a l'àrea, faré gols de cap. Aquesta temporada potser no marco de cap però tot i això porto 16 gols, i això vol dir que d'una manera o d'una altra, en seguiré marcant. Tot depèn de com ataquem. En el meu cas, tot i jugar en una altra categoria, la mentalitat és la mateixa, donant a cada partit la importància que té.

A Segona ja hi havia jugat, però l'ha sorprès alguna cosa en el retorn?

Hi havia jugat amb l'Albacete en el meu primer any a Espanya i la veritat és que les coses em van anar molt bé, vaig marcar 22 gols. Ja ho sabia que és una categoria molt difícil, que vas a camps molt complicats i que cada equip té les seves virtuts. Nosaltres hem d'afrontar cada partit sent conscients que ens hi juguem molt.

Li va costar pair el descens?

Sí, em va costar moltíssim. Per començar no m'ho creia, que poguéssim baixar, més que res, per com havia anat l'any, per la primera volta que havíem fet. I a falta de 10 partits semblava impossible baixar, després de la victòria a Leganés. Però vam entrar en una mala dinàmica, sobretot a fora els rivals amb poca cosa ens guanyaven, i la veritat és que vam entrar en un espiral molt negatiu. Vam baixar per culpa nostra, de l'equip, no vam ser capaços de tirar endavant partits que hauríem d'haver guanyat, i contra rivals directes. Si al final de temporada baixes vol dir que ets un dels tres pitjors equips, i no vol dir que has guanyat al Bernabéu o que has fet una bona primera volta. No vam fer els deures quan tocaven i al final tot es complica. A mida que s'acosta el final de curs, cada cop és més difícil guanyar. Va ser un accident. Tots vam ser-ne culpables.

Quan va tenir clar que ja no hi havia res a fer?

Després de la derrota amb el Llevant (1-2). A Getafe, una jornada abans, vam perdre-hi 2-0 fent un partit molt dolent, però teníem l'esperança que si tombàvem el Llevant a casa, hi havia moltes possibilitats de salvar-nos. Va ser un partit estrany, una bogeria. No ens vam merèixer perdre aquell duel. Ens vam avançar i en un tres i no res el partit va canviar com un mitjó. Hi va haver aquell penal i expulsió d'un rival que després l'àrbitre va anul·lar pel VAR, van passar moltes coses.

Parlant de penals, què li va passar pel cap quan va estavellar-lo al pal contra l'Alcorcón?

El que em va venir al cap era que algun dia havia de fallar un penal. Estava destinat que seria aquell dia, en l'última jugada del descompte. Era impossible que en tota la meva carrera no fallés algun penal, i ara duia deu anys sense fer-ho. Em vaig quedar amb molta ràbia perquè miri, ara tindríem dos punts més. Ara, em vaig refer, i quan va tornar a tocar tirar un penal vaig agafar la pilota sense problemes. Els llanço amb la mateixa confiança de sempre.

Ha canviat la forma de tirar-los, per aquell error?

Sempre canvio la manera de tirar els penals. No puc tenir el mateix patró de tir perquè els porters t'estudien, saben quants n'has servit seguits a un costat o a l'altre. Aleshores haig d'anar canviat perquè el porter no tingui una idea clara de cap on pot anar la pilota.

Què ha aportat Pep Lluís Martí?

Ha arribat amb molts ànims. Vol que hi hagi competència a l'equip i té fam per guanyar. Si no es guanya, està fotut, i això m'agrada. Ha donat un aire a l'equip, més ordenat, amb més caràcter i sent molt competitiu. Fins el partit contra el Numància portàvem moltes setmanes sense perdre. Està fent les coses bé.

Un dels problemes del Girona és també que encaixa massa gols?

Sí, segur, per atacar ataquem tots i per defensar, també. Però la realitat és que hi ha partits que els portem bé, on estem ordenats i som capaços de mantenir la porteria a zero, i en d'altres per falta de concentració o per errors propis, encaixem massa gols. Això és el que hem de corregir.

Veu el Cadis a Primera?

No, encara no. Ho estant fent bé. Són un equip sòlid, esperen a tenir la seva oportunitat per marcar, i l'aprofiten. Es defensen molt, i bé. El seu avantatge és considerable, però queda molt.

El Girona es jugarà bona part de les opcions d'ascens a casa contra Osca, Almeria i Cadis? Són els partits clau?

Jo crec en allò d'anar partit a partit. Tots són importants. Què en farem de guanyar aquests, si després perdem amb rivals que en teoria són més assequibles? Hem de guanyar els rivals directes per pujar, però també a la resta. Cada jornada és important.

Què és un líder? Assumeix aquest paper al Girona?

Els líders parlen al camp. Els jugadors importants és allà on ho han de demostrar. Si al camp no et van bé les coses, no estaràs fort per liderar l'equip. La base és aquesta. Cadascú és com és, i alguns ho porten a la sang i a d'altres els costa més. En el meu cas, tant a dins com a fora del camp intento ajudar els meus companys en tot.

L'aturen pel carrer?

Aquí a Girona, sí. La gent em té molta estima. És un reconeixement mutu, perquè jo també estic agraït al club i a la ciutat.

Què se sent quan 9.000 persones canten el teu nom o allò d'«uruguasho» a Montilivi?

És clar que emociona. Som humans. Sentim coses. És un motiu d'alegria i satisfacció perquè vol dir que estic fent les coses bé. Forma part de l'estima que em dona l'afició.

Va quedar absolt al judici pel cas Llevant-Saragossa. Ho va passar malament veient-s'hi involucrat?

Estava molt tranquil, la veritat, sabia el que hi havia, i que jo no hi tenia res a veure. Però evidentment per la meva imatge ha anat malament, no és agradable. Estava tranquil, pero també fotut pel dany a la meva imatge, per la meva família i els meus amics. Sabia que s'acabaria com va acabar: absolt.