D'aquí a un parell de dies, el Girona dirà adeu a un 2019 amarg marcat pel descens a Segona. Des del primer minut, tota l'estructura del club va tenir clar que el retorn a la categoria de plata seria només de passada perquè el projecte en el qual s'està treballant està pensat per competir al màxim nivell. Ara bé, ningú va dir que aquest transcurs seria fàcil. Després de finalitzar la primera volta, els gironins han topat amb la crua realitat en situar-se a la novena posició amb 31 punts. El play-off queda a només un punt i l'ascens directe, a cinc, però la imatge no és gaire agradable per a un equip que aspira a la fita més ambiciosa.

Demostrant que el Girona no està disposat a renunciar a l'opció de pujar a Primera i esgotarà tots els recursos que tingui a l'abast per fer-ho possible, l'equip ha estat en mans de tres entrenadors diferents. El primer d'acceptar el repte va ser Juan Carlos Unzué. El tècnic navarrès va ser molt contundent en el dia de la seva presentació en advertir que «no es puja a l'octubre ni al novembre, es puja al juny, i és una lliga molt igualada», però la manca de bons resultats amb més derrotes que no pas victòries va accelerar la seva destitució 134 dies després de ser anunciat com a relleu d'Eusebio Sacristán. Segurament l'immobilisme de la direcció esportiva en les hores baixes d'Eusebio, amb el conseqüent descens a Segona, va precipitar la decisió, i el 4-2 davant l'Oviedo va ser el detonant perquè el vincle d'Unzué amb els blanc-i-vermells es trenqués a la jornada 12.

Mentre el Girona buscava l'antídot que donés amb la fórmula, es va confiar en un home de la casa: Juan Carlos Moreno. El pas del barceloní per la banqueta va ser breu, amb un empat sense gols contra l'Alcorcón, temps suficient per lligar l'arribada de Pep Lluís Martí. Agafant-se a la dita que diu que «a la tercera és la bona», els gironins van confiar l'ascens al tècnic balear. De moment, Martí n'ha tingut prou amb dos mesos per millorar els registres dels seus antecessors i fer l'equip molt més efectiu. I això que s'acumulen dues derrotes seguides a la Lliga.

El Girona de Martí és gairebé un 15 per cent més fiable que el d'Unzué. El mallorquí fa vuit jornades que marca el rumb dels de Montilivi i ha aconseguit 4 victòries -5 amb el partit de Copa del Rei davant del Linares (1-2)-, 2 empats i 2 derrotes; uns resultats que han permès sumar 14 punts dels 24 possibles (58,3 per cent). A banda d'incrementar les sensacions sobre el terreny de joc. Una situació força diferent de la que es va viure amb el tècnic navarrès. En les primeres vuit jornades, el Girona d'Unzué va obtenir 10 punts dels 24 possibles amb 3 victòries, un empat i 4 derrotes (41,6 per cent); mentre que si es compten les 12 jornades al capdavant de l'equip, les xifres tampoc milloren amb 5 victòries, un empat i 6 derrotes que van situar els gironins en l'onzena posició amb 16 punts dels 36 possibles (44,4 per cent).

Martí sempre s'ha mostrat indiferent a la quantitat de gols que encaixi el porter Juan Carlos, mentre l'equip sigui capaç de fer-ne com a mínim un més que el rival. Aquesta premissa ha servit perquè el Girona vegi més porteria que en l'etapa d'Unzué, comptant com d'inici amb els gols del killer Cristhian Stuani. Des que va estrenar-se al camp de l'Extremadura amb una victòria que feia goig (1-3), Martí ha celebrat un total de 13 gols amb els gironins i ha vist com els rivals creuaven la línia de gol fins a 11 vegades, mentre que amb el navarrès, el conjunt blanc-i-vermell va aconseguir 15 gols a favor i 16 en contra. Un factor clau per escalar posicions a la segona volta.