Feia molt de temps que els aficionats del Girona no vivien un any tan negre com el que demà es tanca. Un 2019 que serà recordat a la memòria blanc-i-vermella com el de la pèrdua de la Primera Divisió. Un descens traumàtic tenint en compte que l'equip ho tenia tot al seu favor i que ho va deixar escapar en una segona volta deficient que el va condemnar de cap a Segona A. Ha estat un any en què el Girona ha gaudit de Primera però ho ha fet rebent patacades una radera l'altra, tant a Montilivi, com a domicili fins a l'estocada final contra el Llevant en la penúltima jornada de la passada Lliga. El nou exercici, ja a la categoria de plata 2019-20 va començar il·lusionador amb una plantilla engrescadora plena de jugadors de renom i l'ascens com a únic objectiu. Tanmateix i malgrat que l'equip no és lluny de la zona noble, les dues darreres derrotes han frenat la dinàmica positiva del conjunt de Pep Lluís Martí i també afluixat la fal·lera entre l'afició. El 0-3 contra el Mirandés va cloure un any per oblidar a Montilivi.
4 de gener
llevant-girona 2-2
El Girona va encetar l'any amb un empat al camp del Llevant. Un resultat que podria haver-se considerat positiu si no hagués estat perquè l'equip es va avançar dos cops al marcador i va jugar amb superioritat numèrica gairebé tota la segona part. El gol de Coke pràcticament a l'últim minut va frustrar la victòria dels d'Eusebio a València.
16 de gener. copa
atlètic-girona 3-3
El que semblava que havia de ser el final de la digna aventura del Girona a la Copa del Rei es va convertir en un maldecap més. Seydou Doumbia va desviar un xut de Borja García a les acaballes del partit al Metropolitano i va classificar els gironins pels quarts de final de la Copa per primer cop a la història. Una alegria que pagaria molt cara pel que fa a desgast físic la curta plantilla balnc-i-vermella en la següent eliminatòria contra el Madrid i, sobretot, a la Lliga.
9 de febrer
girona-osca 0-2
La visita del cuer a Montilivi es veia com la taula de salvació perquè el Girona sumés tres punts fàcils i s'impulsés a la classificació. L'equip feia 9 jornades que no coneixia la victòria i encadenava una sèrie de 4 derrotes consecutives. Tanmateix, a l'hora de la veritat, el Girona va fer un partit molt discret i els aragonesos, amb dues fuetades del Chimy Ávila (m.34 i m.38) i un gran Roberto Santamaría, es van endur els tres punts de l'estadi. L'equip se situava 17è a només un punt del descens i Eusebio Sacristán penjava d'un fil.
17 de febrer
r. madrid-girona 1-2
Ben pocs haurien donat un duro per la victòria del Girona al Bernabéu. Els d'Eusebio semblava que havien d'anar a l'escorxador però a l'hora de la veritat van treure l'orgull i, en un partit per a la història, Stuani i Portu van capgirar el gol inicial de Casemiro. Tot i els intents dels blancs d'empatar, els gironins van mantenir la resistència fins al final de l'afegit i es van endur els tres punts de Chamartín. Eusebio salvava el cap i guanyava molt de crèdit.
16 de març
leganés-girona 0-2
Les victòries a Montilivi continuaven resistint-se però l'equip havia fet dos bons partits contra Reial Societat (0-0) i València 82-3). A més a més venia de guanyar al camp del Rayo (0-2) i es presentava a Leganés en un dels millors moments del curs. Dos gols de Portu van donar els tres punts als d'Eusebio, que amb 34, 9 d'avantatge respecte el descens i 10 jornades pel final de la Lliga es van veure salvats.
23 d'abril
valladolid-girona 1-0
En una de les nits més negres dels últims anys, el Girona va ser incapaç de plantar cara al Valladolid en un partit que si s'hagués guanyat, o fins i tot, empatat, hauria suposat tres quarts de salvació. La derrota va enfonsar un equip en depressió que encadenava la seva sisena derrota, la quarta consecutiva contra rivals directes, i queia en zona de descens.
12 de maig
girona-llevant 1-2
La victòria contra el Sevilla (1-0) havia tallat la sagnia de derrotes però a Getafe la setmana anterior, l'equip va fregar l'esperpent (2-0). En el duel decisiu, Stuani va avançar els d'Eusebio però el Llevant va capgirar el marcador i va condemnar el Girona al descens.
23 d'agost
albacete-girona 1-0
El nou Girona de Juan Carlos Unzué s'havia estrenat salvant un empat in extremis a Montilivi contra l'Sporting (1-1). Tanmateix, a la segona jornada a Albacete es va començar a veure mancances i dèficits d'un equip que fet i pensat només per pujar.
3 d'octubre
girona-deportivo 3-1
En un gran partit a l'estadi, Unzué va salvar el cap gràcies al triomf contra un feble Deportivo de la Corunya. L'equip veia de caure a Osca i abans a Cadis i Almeria, tres rivals directes.
20 d'octubre
oviedo-girona 4-2
La derrota al Nuevo Tartiere va condemnar Unzué. Al club se li va acabar la paciència i va decidir canviar d'entrenador. El navarrès deixava l'equip a la 12a jornada en la 11a posició i a 3 punts del play-off i a 4 de l'ascens.
22 de desembre
girona-mirandés 0-3
L'arribada de Martí va reactivar l'equip. Amb més agressivitat, solidesa i efectivitat, el Girona de Martí va aconseguir entrar en play-off i acostar-se altre cop a 4 punts de l'ascens. Tot i això, les derrotes a Sòria (2-0) i contra el Mirandés (0-3) han tornat a allunyar l'objectiu.
