04 de gener de 2020
04.01.2020

El cara o creu que suposa marxar de Girona per buscar-se la vida

De ser titular indiscutible a no tenir gairebé minuts; els casos d'aquells jugadors que el curs passat jugaven a Montilivi i ara ja no hi són

04.01.2020 | 01:10
Patrick Roberts, ahir entrenant amb el «Boro».

De cop i volta, les xarxes bullien. Patrick Roberts canviava d'equip. El seu sisè club amb només 22 anys. Molts aficionats del Girona, aquells qui es van il·lusionar amb el seu fitxatge a l'estiu i que s'acabarien desesperant veient-lo a la banqueta, lesionant-se o sense fer ni un sol gol, es feien ressò del seu aterratge al Middlesbrough. Allà provarà fortuna perquè fins ara, la temporada no li ha provat. Ni de bon tros. No acaba de trobar-li encaix el Manchester City. Al Norwich, amb pocs mesos n'hi ha hagut prou per veure que no se'n sortia. 24 minuts repartits en tres partits i gràcies. Sense jugar des del 5 d'octubre si no es compta un curiós parèntesi, perquè va disputar un duel amb el filial del conjunt anglès. Aquell futbolista que tan prometia i que va arribar a Montilivi amb l'etiqueta de ser un jugador diferencial no se n'acaba de sortir. És un dels molts casos per analitzar. El dels integrants de l'última plantilla blanc-i-vermella, la del descens, que a l'estiu van optar per fer les maletes. Pel motiu que fos. S'acabés el seu període de cessió, decidissin rescindir el seu contracte o se'ls prestés a un altre equip. No a tots els està anant com a Roberts. Hi ha casos similars i d'altres completament antagònics.

Amb l'excepció d'un Gorka Iraizoz que ha decidit penjar els guants a l'espera de decidir què fa el dia de demà amb la seva vida laboral, tampoc acaba de tenir massa protagonisme el porter titular amb Eusebio Sacristán. Yassine Bounou va fer part de la present pretemporada a Girona i a última hora va acceptar la proposta de marxar cap al Sevilla cedit. No ha jugat ni un sol minut a la Lliga perquè Tomas Vaclik és inamovible sota pals. Sí que ha participat a la Copa i també a l'Europa League. 6 partits i només 3 gols en contra. No massa protagonisme té Raúl García Carnero. Un futbolista que va aterrar ara fa un any al Girona quan ja tenia acordat que la temporada vinent vestiria la samarreta del Getafe. De moment només se l'ha posat nou vegades. A la Lliga pràcticament no juga (4 partits) i José Bordalás l'utilitza més a l'Europa League, encara que ni de bon tros és un fix en els seus esquemes.

Irregular és la trajectòria de Seydou Doumbia. Fitxat amb galons i sou d'estrella, el seu rendiment va desesperar a molts. El Girona se'l va treure de sobre com va poder i després de pensar-s'ho molt, acabaria tornant a Suïssa, un dels països on més ha brillat. El va fitxar el Sion prometent gols. N'ha fet quatre en 12 partits. El seu equip és setè... en una lliga de deu equips. Més exòtic va ser el destí triat per Marc Muniesa. Amb la Lliga en dansa, el lloretenc va decidir fer les maletes i marxar al Qatar. Ho ha jugat tot amb l'Al-Arabi: 16 partits entre dues competicions, sempre sent titular. També és un fix a l'onze de l'AEK Larnaca un Carles Planas que, si a Girona va ser incapaç d'enllaçar més de quatre partits seguits per les lesions, a Xipre ha trobat la continuïtat desitjada: 8 partits i fins i tot un gol. A Bèlgica ha acabat Aleix García, a qui el City era incapaç de trobar-li destí uns mesos enrere. Al Mouscron, equip de mitja taula, juga sempre. 17 partits i ha vist porteria en quatre ocasions.

A Bernardo se'l va cedir a l'Espanyol, on no comptava gens per a David Gallego i acabaria sent titular amb Pablo Machín. Ara caldrà veure si Abelardo compta o no amb ell. De moment, 15 partits pel colombià entre totes les competicions. De préstec al Cadis, en aquest cas, hi està un Choco Lozano que ha anat de més a menys. Ha disputat 16 partits i ha fet 4 gols amb l'actual líder de Segona. Porro, indiscutible a Girona, és més irregular al Valladolid, on ha disputat 11 partits. També ha jugat dos cops aquesta temporada amb Espanya sub-21 i manté el seu creixement. Quelcom similar li passa al brasiler Douglas Luiz, qui s'ha fet un lloc a la Premier League. És titular amb l'Aston Villa, que lluita per no baixar: 22 partits, més d'un miler de minuts i dos gols. I de mica en mica, Pere Pons va traient el cap amb l'Alabès. 17 partits però només mitja dotzena de titularitats. A qui millor li van les coses és a Portu. Manté la seva línia ascendent, és un habitual amb la Reial Societat (18 partits) i ja duu cinc gols.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook