08 de gener de 2020
08.01.2020
Diari de Girona

Una millora mínima i insuficient

La destitució de Juan Carlos Unzué es va traduir en una lleugera reacció, però passades les setmanes els números aconseguits amb Juan Carlos Moreno i Pep Lluís Martí a la banqueta són pràcticament els mateixos que els del seu predecessor i l'objectiu de l'ascens a la Primera Divisió continua massa lluny

07.01.2020 | 23:37
Una millora mínima i insuficient

Loading...



Montilivi, dins i fora de les seves parets, n'hi ha que per més anys que passin sempre es preguntaran què és el que hauria passat si s'hagués fet fora Eusebio Sacristán i no se l'hagués aguantat durant tota la temporada, encara que el vaixell s'estava enfonsant de mica en mica i gairebé tothom n'era conscient. L'enorme paciència que es va tenir la passada temporada i que acabaria amb l'equip perdent la categoria per culpa d'un pèssim ruix final de Lliga no s'ha repetit ni de bon tros aquest curs. Com era d'esperar. Quan els resultats van començar a no ser els desitjats, cosa que va arribar ben aviat, aquest cop sí la directva va decidir actuar. En va pagar els plats trencats Juan Carlos Unzué, víctima d'una tremenda irregularitat, la que duia al Girona a estar ben lluny de les expectatives generades. El seu adeu va coincidir amb el despertar d'un conjunt que va accentuar la seva solidesa defensiva, tot signant els millors números de la temporada. Però el pas de les setmanes s'ha acabat topant amb la crua realitat. La que explica que l'equip, amb o sense Unzué, continua sense ser regular, depenent massa de la inspiració de Cristhian Stuani i amb uns números, els d'una i altra etapa, d'allò més similars. La millora hi és. Però aquesta ha sigut mínima i, de moment, insuficient. Hi ha tota una segona volta per davant encara i un mercat d'hivern en dansa per redreçar el rumb, però de mica en mica el temps s'esgota i les oportunitats s'acaben.

Amb el descens a la butxaca i una nova realitat al davant, la d'haver d'afrontar el retorn a la Segona Divisió A, el Girona va decidir fer foc nou. Destituït Eusebio i el seu seguici, es va apostar per Juan Carlos Unzué, un cos tècnic renovat i una plantilla que mantenia unes quantes cares de l'anterior exercici, amanida amb uns reforços de luxe. Montilivi passava a disposar d'un pressupost rècord i la plantilla més cara de tota la categoria. Cosa que, a l'hora de la veritat, no s'acabaria demostrant. Unzué va aguantar 12 partits a la banqueta. En va perdre més (6) dels que va guanyar (5), sumant-hi també un empat. En definitiva: amb Unzué l'equip va aconseguir el 44,5 per cent dels punts que hi van haver en joc durant aquest període de temps. 16 de 36, per ser més exactes. Menys de la meitat. Només es va guanyar un cop a domicili (0-3 al camp del Racing de Santander), s'encaixaven molts gols i les sensacions no eren les desitjades. Després de perdre a Oviedo (4-2), a mitjan octubre, el club va apostar pel relleu a la banqueta. En va tenir prou amb els dos primers mesos de competició per decidir que calia fer un cop de timó.

Tímida reacció

Des de la destitució d'Unzué, el Girona ha disputat deu partits més de Lliga. El primer d'ells ho va fer amb Juan Carlos Moreno com a tècnic, a l'espera de tancar el fitxatge de Pep Lluís Martí, qui s'ha assegut a la banqueta els nou posteriors. Temps perquè l'equip hagi sumat quatre victòries i tres empats, a banda d'haver encaixat tres derrotes. Així, a simple vista, sembla que la cosa ha millorat. Però amb les xifres a la mà, s'està allà mateix. Es tracta d'haver-se adjudicat un 50 per cent dels punts possibles. És a dir, 15 de 30, justament la meitat. No pas més.

És cert que durant unes quantes jornades, la reacció ha sigut evident. S'ha produït una millora. El Girona va apostar per la solidesa al darrere i va dibuixar la millor trajectòria de la temporada. Sobretot a l'inici, just després de l'adéu d'Unzué. Ara bé, les últimes tres relliscades, amb massa gols encaixats (6) i sense haver vist porteria han tornat a despertar els dubtes. A l'entorn, perquè la confiança amb Martí i el seu cos tècnic ara mateix és màxima als despatxos. Amb ell, és cert això sí que l'equip també només ha sigut capaç de guanyar un partit a fora (1-3 a Extremadura), però com a mínim ha puntuat també a Ponferrada (1-1) i Saragossa (3-3).

Això sí, les similituds en l'àmbit classificatori en una i altra etapa són força grans. Unzué va ser acomiadat després de 12 partits i ho va fer deixant el Girona onzè a la taula amb 16 punts. El play-off estava a tres per sobre i l'ascens directe, a quatre. Ara, amb Martí a la banqueta i després de deu jornades, l'equip és allà mateix. Com si no s'hagués mogut. També és onzè, en aquesta ocasió amb 31 punts (15 més). La promoció és un xic més a prop (dos punts) però el que s'ha allunyat, i molt, és la segona plaça. Aquella que dona accés directe a jugar la temporada vinent a la Primera Divisió. Ara mateix aquesta frontera la marca l'Almeria, que es troba a vuit punts. Un món, veient el rendiment del conjunt andalús i també el d'un Girona que no acaba d'arrancar. On sí que s'ha millorat, i força, és en haver deixat bastant enrere el descens. Quan va marxar Unzué, el quart per la cua estava a només quatre punts. Una distància còmoda però no massa àmplia, tenint en compte la igualtat de la categoria. Ara aquest coixí s'ha eixamplat, i molt. L'Extremadura, dinovè a la classificació i el proper rival a la Lliga, es troba nou punts per sota.

Ha servit d'alguna cosa la destitució d'Unzué? Els números, que mai menteixen, diuen que sí. S'ha millorat. Però aquesta reacció ha sigut ben tímida. Dels punts que ha disputat, el Girona n'ha sumat algun més. També ha maquillat un xic el rendiment a fora. Però continua sense despertar, lluny del que se li suposa per plantilla, i sense ser un ferm candidat a l'ascens amb fets i arguments.

Entrenament a Montilivi

La primera plantilla va començar a preparar ahir al matí el partit de Copa d'aquest dissabte a la tarda al camp del Cartagena. En un primer moment, l'equip s'havia d'exercitar a les instal·lacions de La Vinya, però finalment ho ha fet al damunt de la gespa de Montilivi. Hi ha sessions programades fins divendres, totes elles a partir de tres quarts d'onze del matí.
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook