Una cosa és dir i una altra, i molt diferent, és fer. A vegades no tenen res a veure. Tot i això, el discurs de cada futbolista pot donar alguna pista del seu comportament al damunt de la gespa. Després, la pilota entrarà o no, les coses aniran millor o pitjor. Però una primera declaració d'intencions sempre ajuda a entendre quina és la seva perspectiva i com encara el present i futur a curt termini. Brandon Thomas no sembla que sigui amant d'una retòrica elaborada, però va més enllà dels tòpics i el seu missatge està clarament enfocat cap a la mateixa direcció: el de vendre's com un jugador ambiciós i competitiu. D'aquells que ajuden a fer pinya i que sempre donen un cop de mà al vestidor. Ingredients que poden encaixar a la perfecció a Montilivi, on manen els dubtes després d'una primera volta irregular i un inici de la segona part de competició que no ha servit per espantar els fantasmes.

El davanter, cedit per l'Osasuna fins al 30 de juny, i lligat a una sèrie de condicionants per ampliar el seu vincle més enllà d'aquesta data, va ser presentat ahir a l'estadi i hi va exposar unes idees ben clares. L'ha seduït el projecte, i també la presència de Pep Lluís Martí, amb qui va coincidir a Mallorca. A part, no considera que passar de Primera a Segona Divisió sigui ni de bon tros un pas enrere. Lluirà el dorsal 25 i de ganes de debutar no li'n falten.

Està decidit a donar «un aire fresc» a una plantilla que no acaba d'arrencar. Entén Brandon què li pot passar al Girona i quin pot ser el remei per deixar enrere els mals resultats. «La Segona Divisió és molt complicada, cap equip et regala res i no és gens senzill adaptar-s'hi. És complicat baixar», deia. Aprofitava per afegir una mica de salsa al seu discurs. «Amb només noms no es guanyen els partits. Tot i que considero que aquí hi ha un equipàs.

El problema és que tothom es pensa que amb això n'hi ha prou per ser líder i no perdre mai. Amb l'escut no n'hi ha prou. Com abans ens n'adonem, millor. O treballes, lluites i corres, o no hi ha res a fer». Ingredients, precisament, que ell té coll avall i que pot aportar. «Vull ajudar l'equip tant dins com fora del camp per estar a dalt a la classificació. Arribo amb la màxima humilitat, a la recerca de minuts i decidit a donar un cop de mà. Vull aportar el màxim de mi». Sense voler definir-se futbolísticament, cosa que no li acaba de fer el pes, com va admetre, el de Santanyí explicava que «soc un futbolista que dins del camp ho dono sempre tot. He lluitat al màxim i no m'he rendit mai. Si a això li sumo que estic encertat de cara a porta, molt millor per a l'equip. Aportaré tot allò que l'entrenador em demani. Puc jugar en qualsevol posició de dalt, tot i que em sento més còmode amb un davanter de referència per davant. Ara, on se'm col·loqui jo estaré encantat».

Qui haurà de decidir això és Pep Lluís Martí. Precisament, algú que coneix bastant bé un Brandon Thomas amb qui va coincidir a Mallorca, tot just quan un feia els seus primers passos com a futbolista professional i l'altre albirava la fi de la seva carrera. «El recordo amb molta estima i també admiració, sempre ho dic quan parlo d'ell. Em sembla un gran professional i alhora una gran persona. Als joves que pujàvem del filial ens ajudava moltíssim a integrar-nos. La seva influència ha influït perquè jo estigui avui aquí». No només això, perquè a Brandon també li ha fet patxoca el «projecte» que se li ha presentat des de Montilivi. «M'han parlat meravelles del club», afirmava.

Sense fer cap pas enrere

Amb 24 anys, supera el centenar de partits a Segona, mentre que a Primera encara no ha arribat a la desena. Això sí, ha debutat a la màxima categoria (ho va fer amb 17 anys) i fins fa res vivia el dia a dia amb l'Osasuna, ara mateix a l'elit. Sense gaires oportunitats degut a l'enorme competència, ha decidit que el millor que podia fer era baixar un esglaó i enrolar-se al Girona fins al final de temporada. «No m'ha costat gens venir cap aquí.

L'any passat ja vaig jugar a Segona i vaig aconseguir l'ascens. Aquest curs he participat només al principi. Per mi aquest canvi d'aires no és un pas enrere, i molt menys si ho faig per venir a un club com aquest». Ara només espera que Martí el faci jugar. On sigui. «Ell sap que em sento més còmode amb un davanter al davant o per l'esquerra. Perquè si he d'actuar en una banda ho faré. He vingut per aportar al màxim. I si hi ha competència, molt millor. Ningú estarà relaxat. Tot ajuda i compta. Espero aprendre molt dels altres davanters i que ells també aprenguin de mi».