Eloi Amagat no ha sigut mai un futbolista avesat a atipar-se de fer gols. No és la seva especialitat. Té d'altres virtuts, que l'han acompanyat al llarg d'una carrera que encara continua ben viva. Els gols, els sol recordar tots. Amb més o menys detalls. Sobretot els que ha fet com a professional. Camí dels 35 anys, és ràpid de ment. No ha de fer un gran esforç per remuntar-se més d'una dècada enrere i rememorar el dia del seu debut amb el Girona. El salt definitiu. Un dia especial per a tot futbolista, que pot passar sense pena ni glòria o quedar per a la posteritat. L'estrena de l'Eloi va arribar el 28 d'octubre del 2004. Són 19 minuts que mai oblidarà. Pel què i pel com. Amb només 19 anys va treure el cap al primer equip en una eliminatòria de Copa del Rei a partit únic, a Montilivi i contra el Vila-real. Un Primera Divisió. Té certs paral·lelismes amb el present. Pel rival i l'escenari. Per la competició. El Girona acabaria guanyant gràcies a un gol, en la pròrroga, precisament d'Eloi Amagat.

«Tinc el partit molt present. Va ser especial. Era el meu debut al futbol professional, a casa, amb els meus i contra un Primera. A més era per Fires», diu el protagonista. Té aquell vespre gravat a la memòria. «Ells es van avançar, vam aconseguir empatar de penal i llavors va arribar el meu gol. El recordo. No en faig gaires però tots els tinc bastant en ment. Va ser una obertura des del mig del camp cap a Juanjo, que va conduir i va penjar la pilota a l'àrea. Jo venia des del darrere amb potència i vaig rematar amb el cap», detalla. El 2-1 final permetia als gironins accedir a la següent eliminatòria de Copa i calmar un xic els ànims. Instal·lats a Segona B i amb una plantilla per, en teoria, lluitar per l'ascens, la trajectòria era més aviat erràtica. «Era un moment complicat i aquella victòria va significar un alè d'aire fresc i una alegria per a tots plegats. La llàstima és que després les coses no es van arreglar, tot es va tòrcer i vam acabar baixant».

Amb algunes diferències, l'actual moment a Montilivi és prou similar. Una categoria per sobre, l'objectiu és pujar. La plantilla, feta a cop de talonari, no està funcionant. A la Lliga la dinàmica és per oblidar. Es generen més dubtes que no pas il·lusió. I ara arriba la Copa, amb la visita del Vila-real. També a partit únic. « N'hi ha que ho poden veure com una competició que fa nosa. Jo ho veig com una oportunitat per guanyar. És factible. Amb el nou format sempre hi ha sorpreses. Una victòria serviria per canviar la dinàmica i pot convertir-se en un punt d'inflexió. Hi ha una plantilla prou àmplia i competitiva per afrontar amb garanties un partit així».

Eloi les ha vist de tots els colors en el món del futbol. Admet que l'actual situació del Girona és «complicada» i intenta trobar-hi alguna justificació. «El primer error va arribar ben aviat, quan tothom parlava de l'ascens directe. Tots els fitxatges, quan eren presentats, ja ho deien i ho posaven com a meta. Està demostrat que només un percentatge molt petit dels equips que acaben de baixar aconsegueixen tornar a Primera la temporada següent. Apostar per l'ascens abans de començar envia un missatge erroni a l'entorn, que té menys paciència quan veu que les coses no funcionen com és el cas. Però s'ha venut això i s'hi ha de conviure. Hi ha temps per millorar», analitza.

No ho veu pas tot perdut Eloi Amgat. Ni molt menys. Malgrat el grapat de derrotes i l'horrible rendiment a fora, el Girona té el play-off encara a prop i també marge per redreçar el rumb. «El club té capacitat per moure fitxa i fitxar perfils de tot tipus. Ara mateix hi ha una plantilla que uns anys enrere no s'hauria ni somiat. Actualment hi ha molts jugadors que encara no han donat el nivell esperat». Per això, corrobora que la Copa és «l'oportunitat» ideal per fer un pas endavant. «Seria un bon impuls», afirma. Ho diu amb coneixement de causa i sabent que és ben possible. Ell mateix, amb un cop de testa, va viure un debut somiat per eliminar el Vila-real a l'estadi.