El Racing de Santander és el cuer de Segona A amb 20 punts. Els càntabres van tornar el juny passat a la categoria de plata, quatre temporades després de baixar-ne, en superar l'Atlètic Balears al play-off. Ser un nouvingut va fer que tinguessin un dels pressupostos més baixos i, conseqüentment, també un dels pitjors límits salarials per fer la plantilla. Tot al contrari que el Girona, que pel fet d'haver baixat de Primera va rebre a l'estiu l'ajuda pel descens i és l'equip amb el límit salarial més elevat de tota la Segona A. A l'hora de la veritat, però, s'ha demostrat que els diners no fan la felicitat ni donen punts. Tant és així, que després de 24 jornades de Lliga el Girona no només és a anys llum de l'objectiu de l'ascens directe (11 punts), sinó que és el segon pitjor visitant de la categoria amb tan sols vuit punts sumats lluny de Montilivi. Només el Racing (7 punts) té un balanç més dolent que els gironins, però lògicament el conjunt càntabre ja comptava patir per sobreviure i navegar a la part baixa de la taula. Tot el contrari que el Girona, un equip fet per pujar directe i que, si no fos pels bons números a Montilivi, estaria enfangat de dalt a baix.

Molt lluny queda ja aquella victòria a Almendralejo de principis de novembre. L'1-3 contra l'Extremadura en l'estrena de Pep Lluís Martí va fer que l'afició se les prometés molt felices i visualitzés una escalada a la classificació que no ha arribat. Tot al contrari. L'equip no ha trobat la regularitat necessària per convertir-se en un aspirant a l'ascens directe i ha vist com anava distanciant-se de la segona posició. A Montilivi, l'equip ha anat resolent els seus duels, tret de la greu i inoportuna ensopegada contra el Mirandés (0-3). Per contra, però, a domicili el Girona ha fet aigües pràcticament arreu d'ençà de la visita a l'Extremadura. Els de Martí van esgarrapar un bon punt de Ponferrada (1-1) en la segona sortida amb el balear a la banqueta; tanmateix, a partir de llavors, tot han estat disgustos. Fins i tot el 3-3 a La Romareda en què l'equip es va deixar igualar un 0-2 i gairebé acaba perdent.

D'ençà de Saragossa sí que les tres sortides que ha tingut el Girona han acabat amb derrota. El més preocupant, però, més que perdre, que pot passar, ha estat la imatge. Tant a Sòria (2-0), com a Vallecas (1-0) i a Tenerife (1-0), l'equip va sortir a veure-les venir i es va veure sorprès per un gol matiner del rival fruit d'errades individuals dels jugadors gironins. Amb desavantatge al marcador, el Girona ha vist sempre com el contrari es tancava d'allò més bé al seu camp i era impossible empatar. I això que, bàsicament, a Vallecas, els de Martí van ser immensament superiors a la segona part però van fallar el que no està escrit. Per contra, a Sòria i a Tenerife, els gironins van topar amb un rival molt ben ordenat que pràcticament no els va donar opcions de marcar.

Els números de Martí fora de casa són de 5 punts de 18 possibles recollits en el triomf a Almendralejo i els empats a Ponferrada i Saragossa. Ni la Copa endolceix els registres malgrat que el Girona, amb el balear, hagi estat capaç de guanyar a Linares (1-2) i Cartagena (2-4). El trist balanç del Girona a domicili no s'entén sense les primeres jornades. Amb Juan Carlos Unzué a la banqueta, l'equip va sumar 3 punts de 15 possibles. Van ser els que es van aconseguir a Santander contra el Racing (0-3). La resta de desplaçaments van ser tot misèries. El Girona va perdre -Albacete (1-0), Cadis (2-0), Almeria (3-1) i Oviedo (4-2)- en partits on l'equip no va estar a l'alçada.