L'aventura del Girona a la Copa del Rei d'aquesta temporada es va acabar ahir amb la previsible eliminació de l'equip a mans d'un Vila-real superior que en va fer prou prement una mica l'accelerador al començament de la segona part. Els gironins van córrer, van lluitar i van gaudir fins i tot de bones ocasions per avançar-se o, com a mínim, fer el gol de l'honor. Ara bé, quan Funes Mori va obrir la llauna en un cop de cap en un córner, el partit es va acabar. Cazorla i Chukwueze, en un gol de traca i mocador, van situar el 0-3 al marcador d'un Montilivi desangelat que, amb prou feines, va aplegar un miler d'espectadors. Una imatge d'allò més trista d'un partit que durant molts minuts va semblar més de costellada que no pas de competició oficial. El 0-3 hauria de ser indolor per a un Girona que prou feina té a la Lliga per intentar acostar-se al play-off.

Fidel a la seva política de dosificar la plantilla a la Copa, Martí només va fer repetir titularitat a Ramalho i Diamanka respecte els que havien jugat d'entrada a Tenerife diumenge passat. La resta, tot cares noves amb la possibilitat de carregar les cames de ritme i demostrar al tècnic que hi pot comptar quan vulgui per a la Lliga. Entrar al partit, tanmateix, costaria tant al Girona com a un Vila-real que hi tenia molt més a perdre que els gironins. Més aviat fred va començar el partit. Un parell de tímides arribades del Girona sense perill van ser respostes pels de la Plana amb un cop de cap fluix de Bacca a mans de Juan Carlos i una bona jugada individual d'Ontiveros que va acabar amb un xut molt desviat de Moi Gómez. Res de l'altre dijous. Això sí, quan Cazorla tenia la pilota el Vila-real entrava en una altra dimensió.

Els gironins, amb Diamanka al capdavant, oferien un recital d'imprecisions i pilotes perdudes que el Vila-real no era capaç d'aprofitar. Ofensivament, els de Martí tampoc tenien cap mena de presència llevat d'un parell de xuts des de fora l'àrea d'Àlex Gallar. El vallesà era un dels homes més voluntariosos. Brandon, per la seva banda, ho va intentar amb un xut alt que va sortir un pèl desviat. Més clara va ser la rematada d'Anguissa a la sortida d'un córner servit per Cazorla. El seu cop de cap des del segon pal, però, va sortir per sobre del travesser.

El partit tenia ben poca història. El Vila-real s'havia encomanat de l'ambient insípid que desprenia un Montilivi sota mínims i unes condicions climatològiques que no convidaven a l'espectacle. Només començar la represa, el Girona va tenir les dues ocasions més clares del partit amb un cop de cap alt d'Alcalá i una rematada de Diamanka per sobre el travesser en dues jugades d'estratègia. El Girona no havia estat encertat de cara a porteria i, per contra, el Vila-real no perdonaria en la primera arribada de la segona part. Funes Mori va enviar al fons de la xarxa, de cap, una pentinada enrere després d'un servei de córner. El partit feia baixada per al Vila-real i el seu tècnic, Javi Calleja, va aprofitar-ho per fer entrar una bala com Chukwueze per rematar-lo al contracop. En la seva primera intervenció, el davanter nigerià va cedir un gol a Cazorla, el xut del qual el va desviar Juan Carlos a córner amb la punta dels dits en una excel·lent intervenció.

El gol va alliberar de responsabilitat el Girona, que, ara sí sense absolutament res a perdre-hi, va buscar l'empat sense complexes. Ho va intentar Gallar amb una rosca desviada i també Gual amb un parell de xuts tímids a mans del porter. La poca punteria del Girona contrastava amb la d'un Vila-real que ampliaria l'avantatge mitjançant Cazorla, molt oportunista, aprofitant una pilota morta a l'àrea. Per si no n'hi hagués hagut prou, els de la Plana sentenciarien dos minuts després amb una jugada personal de traca i mocador de Chukwueze, que se'n va anar de tots els defensors que li van sortir al pas, va entrar fins a la cuina i va superar Juan Carlos amb molta classe. El 0-3 va provocar els aplaudiments dels pocs espectadors gironins.

El partit estava dat i beneït. El problema era que restaven massa minuts i el Girona corria el perill que Chukwueze no abaixés el pistó i els caigués un ruixat més fort encara en forma de golejada. El davanter nigerià va fer lluir Juan Carlos un parell de cops més. El Girona ja havia aixecat la bandera blanca però va tenir la possibilitat de fer el gol de l'honor. Carlos Martínez, però, va enviar la pilota al pal i després Gallar, per variar, no va aprofitar el rebot. En l'última jugada del partit, Marc Gual va tenir el gol però va rematar fora altre cop davant la desesperació dels pocs valents que encara eren a l'estadi, i que van marxar cap a casa amb els advertiments de confinament per les conseqüències del temporal.