Són dos quarts de nou del vespre i si no fos perquè la potent il·luminació de Montilivi està encesa, i sona David Bisbal a tot drap, pocs dirien que en mitja hora s'hi disputa un partit de setzens de final de la Copa del Rei, contra un Vila-real de Primera Divisió. L'ambient és desolador, desangelat, més propi d'aquelles èpoques a Segona B i Tercera que no pas del glamur dels últims anys. «Hi ha més periodistes que públic», se sent en una emisora de Vila-real. Diluvia. El club, amb el partit en marxa, convida la gent dels gols a reubicar-se a Tribuna o a la Preferent coberta, per evitar-los el ruixat.

Girona, la ciutat que fa dos dies que té les escoles tancades per seguretat en plens efectes devastadors del temporal Gloria, i que ahir a les cinc de la tarda va tancar tots els edificis i instal·lacions municipals perquè es reduís al marge la mobilitat, es va concedir anit un partit de Copa del Rei fantasma, en la intimitat, per a un miler d'aficionats (928 segons l'estadística oficial). En ple temporal Glòria, i després de l'embolic de les entrades. Amb avisos de confinament fets pel mateix conseller Buch i Marta Madrenas explicant a RAC-1 que havia recomanat al club jugar a porta tancada, tot i que des del Girona asseguraven que oficialment desconeixien aquesta proposta. El club estava en contacte amb la Federació per si calia valorar una possible suspensió, però com que el camp estava bé, es va descartar.

Divendres de la setmana que ve farà un any del Girona-Madrid de tornada dels quarts de final de Copa (1-3). Aquell dia es va batre el record d'assistència a l'estadi en aquesta etapa moderna amb 14.158 espectadors fent vessar la grada, a pesar del poc esperançador 4-2 recollit al Bernabéu. Ahir va passar el contrari: es van superar tots els rècords negatius d'assistència dels últims dotze anys, des de l'ascens a Segona. Fins ara el mèrit el tenia un Girona-Sporting de Segona (setembre de 2012, 3-1), amb 1.487 espectadors, enmig d'un diluvi espectacular. Era l'any de Rubi, el del play-off contra l'Almeria.

I enmig del desolador panorama que presentava l'estadi, a les xarxes bullia un debat. Si l'alcaldessa Marta Madrenas havia decidit suspendre dos dies les classes, i tancar les instal·lacions municipals, s'havia de jugar el Girona-Vila-real? Hi va haver abonats que tot i haver activat el carnet o disposar d'entrada van optar per no anar-hi (el club els tornarà l'import de la localitat, atenent la complicada situació de mobilitat a la província pels aiguats, i ho va anunciar a mitja tarda), i d'altres defensaven que la decisió, en el futbol professional, era de l'àrbitre i la Federació, i que la gespa estava en perfecte estat de revista a pesar de l'aigua acumulada després d'hores i hores de ruixats. El que està clar és que s'acabaria el món i la pilota seguiria rodant. Amb gent. O sense.