nem camí del quart. Això no hi ha qui ho aturi. Amb Unzué no mossegàvem, amb Moreno ho vam fer una mica, però sense encert, i amb Martí va semblar que sí, però el futbol i els resultats han dit que no. Total, estem en caiguda lliure i en crisi profunda. Que el gran favorit de la Lliga hagi sumat quatre dels darrers divuits punts disputats fa que tothom s'hagi posat a riure, òbviament, menys els seguidors del Girona FC, que són al límit de la desconsolació profunda.

Resulta que ahir visitava l'estadi un equip en descens, que no havia guanyat en els darrers cinc compromisos disputats i que semblava poc solvent. I en canvi, ens van tornar a pintar la cara.

Pep Lluís no t'enfadis ni amb mi, ni amb aquells que començaran a demanar el teu cap -jo no ho faig-, però sí que el veig perillar de debó. Tornarà a petar la corda pel costat de sempre i potser hi haurà qui pensarà que estar fora del play-off -ja no vull ni parlar de l'ascens directe- és només culpa teva. Il·lusos. Ni ho arreglarem amb un altre canvi, ni molt em temo que aquest equip sigui ja capaç d'arreglar-ho de cap manera. Parodiant aquell vell anunci televisiu, el cotó no enganya i vint-i-cinc jornades de lliga, tampoc.

Des de l'agost no hi ha hagut grans moments futbolístics, i de resultats, només aquella fase de set partits seguits sense perdre, ja absolutament oblidada i lapidada. Mai hem estat en ascens directe, i ara ni tan sols entre els sis primers. I això avança i cada cop, tot i quedar molt, queda menys. Només 51 punts en joc, pel play-off se'n neccessitaran mínim 65, que són gairebé el doble dels 35 que té ara el Girona després de l'empat d'ahir.

I mentrestant, entrem en la darrera setmana de mercat hivernal, amb la sensació que si arriba algú será més per callar boques, que per aportar de veritat. Pep Lluís, ànims!