es quatre derrotes encaixades en els darrers cinc partits de Lliga obligaven al Girona a guanyar el partit d'ahir davant un Oviedo que es presentava a Montilivi situat en posicions de descens i evocat a una dinàmica negativa, on portava cinc partits sense guanyar. El duel mancat de ritme, sense modificacions en el sistema de joc i sense capacitat de reacció en el canvis va deixar males sensacions a un equip que s'ha d'adaptar de manera urgent a les necessitats de la categoria.

L'onze i els canvis previsibles. Riesgo es consolida a la porteria; Juanpe i Ignasi Miquel a l'eix; mentre a les bandes i amb poca participació ofensiva s'hi van situar Pablo Maffeo i Johan Mojica. Al centre, la parella gironina Granell-Gumbau repetia mentre que Aday i Jairo ocupaven les bandes. A la zona d'atac, Borja García, molt ben marcat pels defensors asturians, era l'encarregat de connectar amb Stuani. A la primera part, el golejador uruguaià va disposar de les ocasions més clares. La primera va fregar el travesser i la segona la va aturar Lunin. El ritme de pilota era baix, el domini i la possessió era pels locals, però mancava velocitat en les passades i profunditat en els desmarcatges. Tot i jugar una primera part sense molta intensitat, a la represa el gol de Stuani obria una escletxa d'esperança. L'uruguaià va rematar de manera impecable una falta lateral centrada per Granell. S'aconseguia el més difícil i s'obria la possibilitat de poder desorganitzar un Oviedo que, tot i anar per darrere al marcador, va fer mèrits per aconseguir la igualada. Va faltar contundència en la jugada del gol dels visitants. Al mig camp no es va recuperar una pilota dividida i a la continuació Tejera va executar un xut imparable que es colava per la porteria de Riesgo. L'empat va fer mal i va deixar sense esma un Girona que tot i moure l'equip però mantenint el mateix dibuix va mostrar-se molt previsible.

Sense superioritats i ordre defensiu. Per poder combatre un adversari ordenat defensivament era necessari trobar situacions favorables. Per dins ocupant els passadissos interiors, Borja García aportava poc desequilibri. Les jugades individuals del madrileny havien de servir per superar línies amb l'objectiu de filtrar passades de mèrit. A les bandes, tan Mojica com Maffeo esperaven al darrere i no buscaven superioritats en unes zones on calia generar centrades. Tot i que fins als darrers partits els gironins acumulen més derrotes que victòries, a l'eix de la defensa s'està consolidant la parella de centrals que formen Ignasi Miquel i Juanpe. Però ahir tampoc es va complir una de les premisses que havia indicat Martí a la roda de premsa de dissabte: deixar la porteria a zero. Defensar bé, de forma ordenada, amb contundència i seguretat ha de significar una virtut innegociable per a un equip que vol estar a la part alta de la classificació. Els equips que encaixen pocs gols puntuen quasi bé cada setmana, guanyen en confiança, es transformen en conjunts sòlids i estan en tot moment prop de la victòria. En l'aspecte defensiu és on més pateix el mig camp del Girona. Les tasques de recuperació i pressió normalment van acompanyades d'algun jugador de perfil més agressiu i que realitzi un treball més posicional. Durant el mercat d'hivern s'ha escoltat alguna intensió de reforçar aquest mig camp i davant un tram dur i decisiu de la temporada el més normal seria incorporar un futbolista d'un perfil diferent al que fins ara té.

Lluny de Montilivi. Com a visitant, el Girona porta números de descens. Els punts perduts quan els de Martí es desplacen fan mal. Tantes derrotes deixen l'equip sempre fora de la zona de promoció i cada cop es complica més poder lluitar contra equips que han començat a agafar dinàmiques positives com Osca i Saragossa, per exemple. Diumenge vinent a Fuenlabrada s'obre una nova possibilitat. Els madrilenys, l'equip revelació de la Lliga, s'estan consolidant a la part alta i no ho posaran fàcil a un Girona que necessita millorar molt per revertir la situació.