El pas de Primera a la Segona Divisió, dolorós com dels pocs que es recorden a Montilivi, va comportar una petita revolució al vestidor del Girona. La voluntat de mantenir el bloc dels últims anys va topar amb la necessitat de fer caixa. No es va canviar la plantilla de dalt a baix, ni de bon tros. Però sí que hi va haver canvis. No pas pocs.
A l'estiu es van anunciar fins a 15 fitxatges. Se'n suma un més amb l'arribada de Brandon Thomas ara al gener, jugador que ha participat des que va arribar, però que encara no s'ha consolidat com un habitual en els esquemes de Pep Lluís Martí. La direcció esportiva va fer un munt de moviments.
Les sortides van venir acompanyades d'un grapat d'arribades. Moltes d'elles, de cert renom. Suficients per engrescar una afició trista per haver perdut per la categoria, però que ben aviat es va animar a fer seu el missatge que des del primer dia es va enviar des de Montilivi: «Tornarem». A l'hora de la veritat, la majoria dels nouvinguts ni han rendit com s'esperava d'ells ni tampoc han participat prou per ser imprescindibles. Ni amb Martí ara, ni tampoc amb Juan Carlos Unzué, cessat a mitjan octubre després de constatar que la irregularitat era el pa de cada dia de l'equip.
Han passat 25 jornades, més de la meitat de la temporada, i només quatre fitxatges treuen el cap entre els onze futbolistes més utilitzats pel Girona a la Lliga. Són molt pocs. A l'hora de la veritat, el protagonisme recau en els de sempre. En els habituals. En el bloc dels últims anys, tant a Primera com també abans de l'ascens.
El futbolista amb més minuts és Juan Carlos. En suma 1.890, repartits en 21 partits. Tots ells com a titular. Curiós el seu cas, perquè darrerament ha perdut aquest estatus a favor d'Asier Riesgo, ara mateix prioritari per a Pep Lluís Martí en els seus esquemes. Una altra cara nova del passat estiu que juga, i no pas poc, és Pablo Maffeo: 1.744 minuts i 22 partits. El segueix Gerard Gumbau. El de Campllong comptabilitza 1.688 minuts i també ha disputat 22 partits. Entre els onze més utilitzats també hi ha Jairo Izquierdo, amb 1.316 minuts (20 aparicions, 15 d'elles sortint d'inici). La resta, tots vells coneguts. Els que ja hi eren. Com per exemple el capità Àlex Granell, segon futbolista amb més minuts de la plantilla (1.852), per davant de Cristhian Stuani (1.844). El segueix Pedro Alcalá (1.776), inamovible durant un grapat de jornades però a qui ara sembla impossible veure ja no pas a l'onze de torn, sinó també a les convocatòries. El murcià ha passat de ser un fix a quedar-se fora de la llista. També hi ha Borja García, amb 1.747. No falla Juanpe Ramírez, el central (1.440), ni tampoc Johan Mojica (1.419). Completa aquest particular onze Aday Benítez. Suma 1.172 minuts malgrat haver jugat només 15 partits. El vallesà surt d'una greu lesió, la que va patir la passada temporada i que el va obligar a ser intervingut, i a més ha patit més d'un contratemps físic aquest curs.
Desapareguts
I la resta? Sorprèn el cas d'alguns fitxatges. Del seu paper a l'equip. Àlex Gallar, per qui el Girona va pagar més d'un milió d'euros a l'Osca, no ha tingut gaire protagonisme i fins i tot se li està buscant una sortida. Sí, ha disputat 22 partits, però només 12 des de l'inici i tot just supera la barrera del miler de minuts (1.089). No ha fet ni un sol gol. Com tampoc ha vist porteria Samu Sáiz, amb 770 minuts. El madrileny està lesionat des del mes de desembre. N'hi ha més. Pape Diamanka ha quedat a l'ombra de la dupla formada per Granell i Gumbau al mig del camp, i tot just acumula 685 minuts. Lluny de les expectatives. Gual encara presenta uns bons números, amb 1.165 minuts i 4 gols, però a banda d'Ignasi Miquel (533), la resta no arriba a superar la barrera dels 500 minuts. És el cas de Jozabed (483), Riesgo (360), Oliván (315), Jonatan Soriano (226), Jordi Calavera (149), i sobretot Santi Bueno, una «aposta de futur», segons se'l va definir el dia de la seva presentació, i ni tan sols ha debutat a la Lliga.
