Pep Lluís Martí no és un home gaire amant dels titulars, però sí que era tossut demanant-li al seu equip una cosa: que fos capaç, d'una vegada per totes, de tancar la seva porteria amb clau. No hi havia manera. Passaven els partits i ni Juan Carlos, primer, ni tampoc ara Riesgo, podien mantenir el zero al llarg dels 90 minuts. Es guanyés, s'empatés o es perdés; fos a la Lliga o a la Copa. El rival de torn sempre marcava. Fins ahir. A Fuenlabrada, l'actuació va ser rodona. Per la victòria i perquè aquesta va arribar sense encaixar. Es tancava el cercle. L'últim cop que havia passat va ser precisament contra el mateix rival, aquest cop a Montilivi. D'aquell 2-0 just fa dos mesos i mig. Temps en què l'equip s'havia passat un total d'onze partits rebent algun gol. A la dotzena ha anat la vençuda.
Un dels grans culpables del 0-1 al Fernando Torres va ser el porter Asier Riesgo. No va haver d'intervenir de manera excessiva, però quan va fer-ho va ser determinant. Sobretot a la primera meitat, amb dues aturades de mèrit que van mantenir a ratlla el rival. Totes dues davant Caye Quintana. Una, poc abans del quart d'hora de joc i amb encara l'empat al marcador. I l'altra, quan quedaven pocs minuts per al descans. Dues intervencions trascendents. Al segon acte no va ser tan decisiu, però va mostrar-se molt segur, sobretot sortint a les pilotes que el Fuenlabrada penjava a l'àrea tot intentant aprofitar la seva superioritat en aquest tipus de jugades. El zero a la porteria arribava acompanyat d'una altra bona notícia. El Girona tornava a guanyar una altra vegada fora de casa, cosa que no ha repetit massa sovint aquesta temporada. Tot just era la tercera victòria a domicili. L'última havia sigut a Extremadura, a principis de novembre (1-3), el dia que Pep Lluís Martí s'estrenava a la banqueta. Mojica i Ignasi Miquel, castigats
Tots dos jugadors van veure ahir la cinquena targeta groga de la temporad i no podran jugar contra l'Osca. Stuani es manté amb quatre, a una de la suspensió.
