La seva llarga trajectòria al Deportivo de la Corunya amb més d'un centenar de partits a Primera avala la trajectòria d'un Luisinho que també coneix la Segona A. De fet, en l'únic curs que hi ha jugat, a part de l'actual, va assolir l'ascens amb el Dépor (2013-14). Enrere queden els seus temps al Benfica al costat de Pablo Aimar, «el millor jugador tècnicament» que ha vist mai. Ara amb 34 anys i després de superar una greu lesió de lligaments el curs passat se centra a mirar d'assolir l'objectiu de tornar a Primera l'Osca mentre gaudeix de jugar a futbol.

Ha deixat enrere una greu lesió de genoll i és titular indiscutible. Com es troba?

Molt bé, realment. La temporada passada, per desgràcia, em va tocar patir una lesió gravíssima però m'he recuperat força bé i gràcies a Déu estic jugant molt. Estic molt content, sí.

Va ser la seva primera lesió tan greu?

Sí. Sens dubte la pitjor. Em vaig perdre tota la temporada... Ho vaig passar una mica malament perquè no hi estava acostumat.

El curs passat, l'Osca primer semblava enfonsat, després es va refer i semblava que se'n sortiria però al final va acabar baixant. Com ho va viure?

Va ser una temporada molt estranya. A més a més, jo la vaig haver de viure des de fora per culpa de la lesió que em vaig fer a la sisena jornada. Des de fora es veu tot diferent. Al club li va costar una mica per ser la primera vegada que era a Primera. Potser no estava tan preparat. Van intentar fer-ho el màxim de bé però va costar una mica.

Pitjor va ser el que va fer el Girona, que ho tenia fet a 10 partits del final... Va entendre que se'ls escapés la salvació?

Tothom es pensava que el Girona no baixaria. Tenia la permanència quasi assegurada i al final es va deixar anar. És un gran club i tenia una gran plantilla. Nosaltres ens pensàvem que no baixarien.

El Girona i l'Osca són dos dels grans favorits enguany a l'ascens. Pesa aquesta etiqueta?

Tots els equips que baixen de Primera sempre són favorits per lluitar per tornar-hi. Tot i això, la Segona A és una categoria molt igualada i s'està veient. Pocs punts separen els equips de dalt.

Vostè va pujar amb el Deportivo de la Corunya el 2014. Quin és el secret?

Vaig arribar a un gran club que, tot i això, aquella temporada no tenia grans noms. Amb Fernando Vázquez vam anar guanyant partits i agafant confiança i al final vam aconseguir pujar.

Recorda aquella última jornada a Montilivi en què el Girona s'hi jugava la permanència i vostès ja havien pujat?

Oi tant! Nosaltres ja havíem aconseguit l'objectiu, que era pujar, però ens jugàvem el primer lloc de la Lliga contra l'Eibar. Volíem guanyar, com és normal, però l'objectiu inicial ja el teníem assolit. El Girona s'hi jugava la salvació i ens va guanyar. Estaven més necessitats que nosaltres i mostraven un altre esperit, per molt que nosaltres volguéssim guanyar.

Parlant d'aquesta temporada, venen de perdre clarament a Ponferrada. Va ser el seu pitjor partit?

Va ser un mal partit i prou. Quan es perd sempre és dolent però els gols van arribar en accions puntuals, de penal, a pilota aturada i un golàs de Yuri. Quan es perd sempre la gent parla més.

Girona és un bon lloc per rentar la imatge?

Hi vindrem amb ganes d'aconseguir els tres punts. El Girona té un gran equip amb jugadors per sobre de la mitjana i que tranquil·lament podrien jugar en una categoria superior.

L'Osca és el millor local de la Lliga però a domicili abaixa molt el rendiment. Com s'ho explica?

Això és quelcom que passa a tots els equips. Jugar a fora és molt difícil. El factor local compta molt sempre. Si un equip és molt fort a casa i a fora puntua contínuament té molt de guanyat per a l'ascens.

Ha vist gaire el Girona aquesta temporada?

Sí, perquè hi tinc amics. M'agrada força. No és gaire regular, com hauria de ser per la plantilla que té. Però vaja, ja sabem de la dificultat que té aquesta categoria. De vegades, quan un equip baixa li costa acostumar-se a la nova categoria. Això potser és el que li està passant al Girona.

Va coincidir amb Gallar i Rivera a l'Osca el curs passat. Hi manté bona relació?

Sí, molt. Són grans persones. Dissabte seran rivals. Rivera ha arribat ara i segur que li anirà bé al Girona. Li agrada tenir la pilota i sempre sap què fer-ne.

Stuani és el màxim perill del Girona?

Sí. Tothom sap que és un gran jugador i golejador i ho demostra jornada rere jornada. És un contrincant molt difícil. Si aturem Stuani tindrem un gran avantatge, tot i que el Girona també té altres jugadors importants.

A l'estiu, l'Osca va guanyar a Montilivi (0-2). El va sorprendre el partit tan fluix del Girona?

Sabem que la pretemporada no és la realitat que ens trobarem durant la competició oficial. No és real. Després al partit de Lliga va ser un partit molt difícil.

Vostès, juntament amb Cadis, Almeria i Saragossa, sembla que han fet un petit estrip a la classificació. Veu el Girona amb opcions encara de pujar al tren de l'ascens directe?

Considero que sí. La Lliga és molt imprevisible. Miri el Deportivo, que fa quatre dies parlava de no baixar i ara mira d'altres objectius. El Girona té opcions de fer el play-off i encara també d'assolir l'ascens directe.