És absurd posar-se a enumerar adjectius qualificatius sobre Cristhian Stuani. D'ell, s'ha dit tot. És tan tossut, que cada setmana es converteix en protagonista pel que fa al camp. El Girona li estarà eternament agraït pels serveis prestats, passi el que passi des d'avui fins que decideixi fer les maletes i marxar.

En menys de tres temporades, ha atrapat els 60 gols a la Lliga com a blanc-i-vermell. Una boníssima notícia, però que també té la seva vessant negativa. Cada cop es depèn més d'ell. Si no té el dia, el col·lectiu ho pateix. Sobretot aquest curs. És l'any que més sumen els seus gols, perquè no sembla haver-hi gairebé ningú a la plantilla que li faci ombra en aquest aspecte. A tot això s'hi suma l'adeu de Marc Gual, un altre davanter i un futbolista que, tot i estar a anys llums pel que fa als números, era dels pocs que havia començat a engreixar els seus registres de cara a porteria. Amb una segona volta per davant, cal veure qui pren la responsabilitat i fa un pas endavant en aquest sentit, cosa que sí que havia passat en cursos anteriors. Sobretot el de l'ascens, quan el gol estava molt més repartit. I sumem-hi un hipotètic play-off, en què la presència de Stuani no està garantida per la Copa Amèria.

Deia Quique Cárcel, director esportiu a Montilivi, que un cop acabat el mercat d'hivern havia quedat una «plantilla més compensada». S'havia fitxat el pivot defensiu que es necessitava des de l'agost i això li dona la raó. I s'havia canviat de peces en zona d'atac. Gual marxava havent marcat 6 gols entre Lliga i Copa. Ha arribat Brandon Thomas, un futbolista ràpid, veloç i vertical, però que no destaca per la seva faceta golejadora.

Ara mateix, la capacitat ofensiva de l'equip està bastant reduïda. Stuani ha fet 20 gols. Qui el segueix de més «a prop» és Borja, amb 4. N'han fet 2 Granell i un Gumbau, Aday i Jonatan Soriano. Només sis golejadors, dels 24 futbolistes que hi ha a la plantilla. És a dir, que només han marcat un quart dels jugadors que Pep Lluís Martí té a les seves ordres. Molt diferent al panorama de la temporada 16/17, la que es va aconseguir pujar. Llavors no hi havia un Stuani, però el gol era cosa de tots. Hi havia 15 golejadors, llista que encapçalava Longo (14), seguit de Sandaza (9) i Portu (8). Precisament el murcià ha sigut el principal acompanyant de Stuani aquestes dues últimes lligues a Primera i el seu adeu s'ha notat. Moltíssim. L'uruguaià va fer 21 gols a la seva primera temporada. El completava Portu amb 11. Números similars als de l'any següent, el del descens. Van ser 19 els de l'internacional celeste i 9 els de Portu.

A la màxima categoria el gol va estar més repartit que no pas ara. L'última temporada se'l van repartir entre nou jugadors, pels onze de l'anterior. Res a veure amb el panorama actual. Jugadors ofensius com Samu Sáiz, Àlex Gallar o Jairo Izquierdo encara no han vist porteria. Brandon fa poc que hi és, tot i que tampoc s'ha estrenat. La segona línia ha aportat poc, encara que amb els números a la mà ho ha fet més que no pas la davantera. També es troba a faltar l'encert dels centrals, una arma infalible fins fa quatre dies. Aquesta temporada encara s'han d'estrenar, almenys a la Lliga, perquè Ignasi Miquel va marcar a la Copa. A Cartagena.