09 de febrer de 2020
09.02.2020

lluitat, merescut i necessari triomf

08.02.2020 | 23:53

l Girona va guanyar un partit molt important després de 90 minuts de molt treball i desgast. Samu Sáiz va marcar el gol que donava els tres punts als gironins en temps de descompte, gol que va instal·lar l'eufòria a Montilivi i va suposar una injecció de confiança per a uns futbolistes que van arribar al vestidor més reforçats que mai.


El partit ideal. La victòria aconseguida en el darrer desplaçament a Fuenlabrada, juntament amb la derrota de l'Almeria de divendres, obria unes expectatives immillorables per al Girona. Arribava el moment d'escurçar les distàncies respecte les posicions capdavanteres i no es podia fallar. Ahir visitava Montilivi un rival directe per a la lluita de l'ascens. L'Osca de Míchel porta jornades instal·lat entre els millors i arribava amb només una derrota dels darrers sis partits de Lliga. El matx presentava l'escenari ideal: el Girona jugava com a local, l'afició estava engrescada de nou i els de Pep Lluís Martí estaven molt motivats i concentrats per a l'ocasió. Va costar, però els tres punts es van quedar a casa i ara es pot encarar un tram de temporada d'una manera millor.


El Girona, millor en tots els aspectes. Les baixes d'Ignasi Miquel, per lesió, i de Mojica, per sanció, van condicionar una alineació on l'1-4-2-3-1 de Pep Lluís Martí no deixava dubtes tant al mig camp com en la part ofensiva. Els gironins Granell-Gumbau, fixes en les alineacions, van acompanyar un atac on Aday Benítez jugava a la dreta, Brandon Thomas a l'esquerra, Borja d'enllaç i Stuani en punta. Els dos equips tenien les idees de joc clares. Els locals sortien a pressionar l'inici de l'adversari, buscaven igualar l'Osca amb els marcatges i recuperaven lluny de la porteria d'Asier Riesgo. Els visitants insistien en la sortida de pilota, en el joc combinat i en l'elaboració des del darrere. Els locals es van desenvolupar de la manera prevista. La recuperació generava perill però no s'executava amb prou velocitat per poder sorprendre la defensa aragonesa. Stuani va disposar de l'ocasió més clara del primer temps. No va ser mitjançant una jugada combinada, un córner molt ben executat per Aday va deixar sol el davanter uruguaià a la frontal de l`àrea d'Alvaro Fernàndez. La rematada va sortir fregant el travesser. El partit s'anava igualant al centre del camp, tot i que la parella Granell-Gumbau s'imposava a la que formaven Mikel Rico i Eugeni. Míchel, exjugador i extècnic del Rayo Vallecano, dirigeix un Osca molt ben preparat en tots els aspectes del joc i ahir va demostrar que també estarà preparat per a un ascens. Els aragonesos es mostraven sòlids en defensa i combinaven un inici del joc directe amb un estil més elaborat. Al centre, Mosquera, Eugeni i l'exjugador de l'Athletic Cluc Mikel Rico aportaven equilibri, mentre Raba i Ferreiro eren els encarregats de buscar l'amplitud a les bandes. A la davantera Rafa Mir va sortir d'inici com a jugador més avançat, futbolista corpulent i bon rematar que segurament va fer que Alcalà passés per davant de Ramalho en l'alineació gironina.


Millora sense pilota. En el partit de la setmana passada a Fuenlabrada ja vam poder presenciar un Girona intens, agressiu i fort que es va mostrar sòlid com a bloc defensiu. Per acostar-se a les exigències de la categoria calia millorar els moviments quan l'equip no disposa de la pilota, dosificar esforços per estar fresc en el moment de la pressió, ser intens en les accions per poder recuperar la pilota i poder guanyar els duels individuals. L'equip estira la pressió alta, la realitza a camp contrari i avança la línia defensiva. Stuani era el primer a marcar el moviment i el seguia Borja García, a les bandes Aday i Brandon tancaven les línies de passada, mentre que al centre Granell i Gumbau s'encarregaven d'evitar les passades interiors. La defensa avançada servia per reduir espais entre línies al mateix temps que era necessari preveure bones cobertures i un replegament intensiu quan la pressió no era efectiva. La pressió va ser efectiva quan l'equip saltava endavant de manera coordinada però també donava resultats quan s'aconseguia condicionar el joc del rival. No sempre es pot recuperar prop de la porteria adversària, però quan no s'aconseguia robar calia minimitzar les virtuts d'un Osca que no portava perill quan buscava l'àrea d'Asier Riesgo.

Un Girona fiable. Dues victòries consecutives contra rivals de la part alta i sobretot dos partits sense encaixar cap gol a la porteria de Riesgo serveixen per reforçar la feina que està fent l'equip. L'empat del dia de l'Oviedo a Montilivi de fa quinze dies va deixar tocats uns futbolistes que s'han refet de la millor manera possible en els darrers partits. L'equip ha millorat en intensitat defensiva, protegeix bé la porteria d'un Riesgo que s'està consolidant sota pals, recupera al mig camp mentre guanya els duels individuals. Competir de tu a tu contra tots els adversaris i entendre que quan no es disposa de la pilota cal fer un joc totalment diferent de quan es té la possessió ha de servir per donar continuïtat a una línia que marca el camí correcte. Ara el Girona s'instal·la en la lluita dels millors, les posicions d'ascens directe s'apropen mentre poc a poc es pot anar assegurant una possible promoció. El sis de sis contra Fuenlabrada i Osca serveix per col·locar l'equip pel camí correcte i reforça un grup de jugadors que s'adapten a les necessitats d'una categoria exigent. Divendres un Deportivo de la Corunya que amb Fernando Vázquez a la banqueta va a l'alça esperarà un Girona que per primera vegada des que va començar el campionat disposa de la possibilitat d'encadenar tres victòries consecutives.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook