Samu Sáiz dona un triomf èpic per presentar candidatura a tot (1-0)

Un gol del madrileny en l'afegit fa embogir Montilivi i suposa tres punts d'or per al Girona, que se situa a cinc punts de l'ascens directe

08·02·20 | 22:53

0
Notícia guardada al teu perfil
Veure notícies guardades

Girona - Osca, en imatges

Un braç per aquí, una cama per allà, crits de ràbia i alliberament, Pep Lluís Martí fent d'enxaneta i Montilivi a punt d'ensorrar-se. Aquesta imatge de bogeria col·lectiva de la pinya al córner del gol sud arran del gol de Samu Sáiz en pràcticament l'última acció del partit reflecteix la transcendència de la victòria d'ahir contra l'Osca. Un gol que allarga el bon moment del Girona i el confirma com a candidat, no només al play-off sinó també a l'ascens directe. El tren que passava ahir per Montilivi no es podia deixar escapar i malgrat que durant molts minuts la sensació d'impotència i frustració va estar a punt d'aigualir la superioritat dels gironins, al final el gol de Samu Sáiz va fer justícia. Un triomf màgic i necessari per a un Girona que ahir va viure una comunió total amb Montilivi tal com havia demanat Martí. No hi ha res fet, per descomptat, però la bèstia s'ha despertat. Ara només falta mantenir aquest ritme de punts per continuar fent passos cap a l'objectiu final. Riazor és la propera estació.

Montilivi es va vestir de gala per veure el que estava marcat per tothom com el partit, en majúscules. Un duel contra un rival directe que obria la porta a només a retallar tres punts als aragonesos sinó també a acostar-se a l'ascens directe gràcies a l'ensopegada de divendres de l'Almeria contra el Racing (0-1). Més pressió encara per a un Girona que necessitava guanyar tant sí com no per perllongar la bona dinàmica i, al mateix, confirmar que ha despertat a temps. Quan es guanya i es deixen bones sensacions com va passar diumenge passat a Fuenlabrada (0-1), el nomal és tocar ben poques coses. Així ho va fer Martí ahir, que, satisfet amb l'equip, només va efectuar els dos canvis obligats per sanció d'Alcalá i Oliván pels sancionats Miquel i Mojica. El partit va començar lleig, amb moltes interrupcions, trompades i amb un Girona mossegant des del primer minut per mirar de marcar territori. Tot i això, de futbol i, encara menys perill, res de res. Un xut als núvols d'Aday va ser el primer migintent dels gironins i també del partit.

No s'estava jugant a res però es veia el Girona a dins del partit. Més que no pas un Osca que, tot i no patir, no se'l notava gens còmode. Això sí, l'empat era millor negoci per als visitants que no pas per als gironins i a mesura que avançaven els minuts es veia que havien vingut a buscar el 0-0 i que no passés res. Aday ho tornaria a intentar amb un xut des de la frontal aquest cop més ben dirigit però fluix a les mans d'Álvaro Fernández. Molt més clara va ser el primer intent d'Stuani del partit. L'uruguaià va rematar, sol des de la frontal de l'àrea petita i amb el cap, un servei des de la cantonada servit per Aday. La pilota, però, va sortir lleugerament per sobre del travesser quan Montilivi ja es veia celebrant el primer gol de la tarda. Per la seva banda, l'Osca amb prou feines va trepitjar l'àrea de Riesgo a la primera part i l'únia aproximació va ser un cop de cap desviat de Pulido en una pilotada a l'olla.

S'arribava a la mitja part sense gols i amb un pobre espectacle futbolístic. El Girona no trobava fluïdesa en atac però feia una pressió asfixiant a la sortida de pilota del rival que no deixava pensar ni maniobrar l'Osca. La represa va començar amb un Osca un pèl més actiu i que en un contracop on Raba es va equivocar i una falta d'Eugeni a la barrera, van fer més que durant tota la primera part. Res de l'altre dijous, tanmateix.

Míchel va fer entrar un davanter, Okazaki per mirar de tenir més presència en atac. Tot i això, era el Girona qui començava a trepitjar més zona d'influència. Així, Stuani va pecar de gana en un contracop que, amb Borja García tot sol a l'esquerra, s'ho va voler fer sol i va rematar a les mans d'Álvaro Fernández.

El partit, de mica en mica, anava guanyant emoció. Els contracops de l'Osca començaven a ser perillosos mentre el Girona només buscava Stuani. A vint minuts per al final, el Girona va veure com l'Osca es quedava amb un home menys per l'expulsió de Rafa Mir, que va etzibar un cop de colze a Granell en un córner a favor dels aragonesos. Martí havia fet entrar Samu Sáiz en lloc de Borja García per trobar més clarividència ofensiva. Amb superioritat numèrica i Montilivi empenyent i protestant-ho tot, el Girona corria el risc d'accelerar-se massa veient com els minuts anaven passant.

S'arribava al moment decisiu del partit amb tot igualat i la sensació que el Girona estava deixant escapar l'avantatge de la superioritat numèrica. L'equip anava a batzegades a l'espera d'alguna genialitat de Samu Sáiz o de l'aparició de Stuani, que no arribava. Tampoc Gallar trobaria el camí contra el seu exequip en els cinc minuts que li va donar Martí. El Girona topava contra la ben col·locada defensa de l'Osca i contra la frustració de veure's impotent per arribar amb claredat a l'àrea rival.

S'arribava a l'afegit i ben pocs hi confiaven ja, però el destí en tenia una de guardada al Girona. En gairebé l'última acció del partit, una pilota penjada a l'olla va acabar a peus de Samu Sáiz, que, tot i estar molt escorat, va enviar una rematada creuada que va entrar al fons de la xarxa d'Álvaro Fernández. Amb suspens, però va entrar. Ja no hi hauria temps per a res més. Montilivi va embogir com feia temps que no ho feia per celebrar una victòria merescuda que confirma la reactivació del Girona en la lluita per l'ascens directe. Les cares de joia dels jugadors blanc-i-vermells amb el xiulet final reflectien el valor d'haver guanyat més que un partit contra un rival directe com ho eren els aragonesos.