L'estiu passat va estar a punt de retirar-se després d'espatllar-se el seu fitxatge pel Manchester City i quedar-se sense equip. La trucada del Girona l'últim dia del mercat va fer-li recuperar les ganes de continuar jugant i gaudint d'una professió que estima. Amb els anys (va debutar com a professional el 2002) ha après que des de la banqueta també es pot ajudar i així ho va fer fins al mes passat, quan Martí li va donar la titularitat. Amb el basc sota pals, el Girona ha trobat el bon camí, ha guanyat en seguretat i s'ha acostat més que mai a l'objectiu.

És titular, l'equip ha encadenat dos triomfs amb la porteria a zero i s'és més a prop de l'objectiu. Viu el seu millor moment des que va arribar?

Sí, és clar. Quan vaig arribar jugava Juan Carlos i ho estava fent bé. Llavors vaig entrar jo, el míster em va donar l'opció de continuar jugant i ara hem guanyat dos partits. Esperem que continuï i no s'aturi això, ara que entrem en un moment important de la temporada. Si ho fem com aquests dos últims partits serem més a prop de guanyar-ne més. Estem en la bona línia.

Quina part de mèrit té vostè en la reacció del Girona?

No... Això és cosa de tots. Som un equip de 25 o 26 i tots tenim la nostra part. En juguen 11 però la resta també són importants i han d'ajudar i animar. És una qüestió d'equip. Cal mantenir aquesta unitat per continuar jugant.

Es va estar una volta sencera a la banqueta. Com assumia la suplència?

Quan fa tants anys que s'és en aquest món i s'han viscut tantes coses, amb el temps se n'aprèn. Els que no juguen són molt importants. De 25 només en juguen 11, que és menys de la meitat. Tots lluitem per jugar però cal acceptar-ho.

La porteria és un lloc molt delicat perquè només hi juga un. Com veu Juan Carlos d'ençà que ha perdut la titularitat?

És part del futbol. Sobretot a la porteria. Ho hem viscut des de ben petits i sabem les coses bones i dolentes que té la posició. De vegades quan no es juga no és fàcil, perquè després costa tornar a entrar. Forma part del futbol i ho acceptem.

Quin valor va tenir la victòria de l'altre dia contra l'Osca?

Vam fer un molt bon partit en general contra un equip molt compacte i treballat. Vam estar molta estona a camp seu, guanyant segones jugades i mereixent ser-hi per poder fer gol. Al final va venir el premi.

Pot ser el punt d'inflexió que necessitava l'equip per tornar-se a engrescar?

Ens ha donat moral però no ens hem de quedar amb això. Cada partit canvia la pel·lícula i l'estat d'ànim. Ens ha donat molta confiança i fortalesa però si no ho fem igual de bé, i al límit, al proper partit segurament ens guanyarem o empatarem. Tots el partits són molt igualats. No podem quedar-nos que ha estat un punt d'inflexió. Ens ha enfortit però no pot fer que ens relaxem. Cal continuar al màxim i donar-ho tot.

A l'estiu el club es va posar de seguida l'objectiu de pujar a Primera. Quan va arribar vostè l'últim dia de mercat va trobar un vestidor massa pressionat?

Sabíem que l'objectiu era aquest i que no és gens fàcil d'assumir-ho. Tots ho volem. La plantilla va canviar força, amb molta gent nova. Ens hauria encantat que tot fos ràpid i fàcil, però la Segona A és molt competitiva. Costa molt ser molt dominador i guanyar clarament. És difícil amb un equip tan nou. Som molta gent nova que necessitava un procés d'adaptació i saber que no és fàcil pujar. Cada cop estem més bé.

Vostè va «fallar» dos anys amb dos grans com la Reial Societat (07-08) i l'Osasuna (14-15) en l'intent de pujar.

Quan es baixa, tots els equips tenen l'obligació, pressupost i necessitat de pujar. Tots fan equip i tot el possible per pujar. És difícil i cal fer les coses molt bé. Ho he viscut. Amb la Reial vam estar a punt i ens vam quedar a les portes a l'última jornada.

L'equip s'ha situat a 5 punts de l'ascens directe. S'hi és a temps encara?

Sí, per què no? Fa poc érem a 10 o 11 i ho vèiem molt complicat. Això canvia d'una setmana per l'altra. Cal centrar-se en nosaltres i potser no mirar tant els rivals. Guanyar, guanyar, guanyar i continuar agafant confiança per estar ficats de ple en la lluita per l'ascens directe en els últims cinc o deu partits.

Veu el Cadis ja a Primera?

No se sap mai. Si s'agafa una mala ratxa, canvia la perspectiva, la dinàmica i tot. Encara no l'hi veig, no.

M'ha dit que no s'ha de mirar gaire els rivals però jo li pregunto pels rivals. Quin l'amoïna més, Saragossa, Almeria, Osca o Elx?

Dependrà de les dinàmiques. En principi sembla que el Cadis i l'Almeria siguin els més forts, però pot canviar en qualsevol moment. No veig que siguin els que pugin. Tenen més possibilitats que la resta però tampoc hi ha tanta diferència, sobretot amb l'Almeria. De la resta, esperem ser-hi nosaltres també i lluitar per l'ascens directe.

Durant la seva carrera esportiva ha jugat amb Kovacevic, Nihat, Lediakhov, Griezmann... Stuani és al mateix sac?

Aquest són top mundials. Cristhian és un dels millors amb qui he jugat. Aquesta capacitat de definir que té només la tenen els millors. És una gran sort tenir-lo.

Entén que sigui a Segona A?

Va fer aquesta aposta. Va voler-se quedar. Està bé aquí i se sent important. Suposo que devia sentir que havia de quedar-se.

Què ha donat Martí a l'equip de diferent respecte d'Unzué?

Cada entrenador té els seus punts forts i febles. Martí transmet molta intensitat, no ens deixa relaxar-nos ni un segon i això és molt important. Ens té molt connectats. No és ni millor ni pitjor. Cal quedar-se amb allò bo. Amb Martí tenim una intensitat que és clau a Segona A.

Va coincidir amb Martí a la Reial Societat (07-08). Com ho porta que l'entreni un excompany seu?

Al principi se'm feia una mica estrany veure'l entrar al vestidor, perquè havíem anat a sopar junts amb les famílies i compartit vivències. Passar de tenir aquesta relació a de sobte tenir-lo de míster, no és fàcil. No m'havia passat mai. Tot i això, ho entomem amb tota la naturalitat del món. Cadascú ha d'estar al seu lloc i fer el que li toca. Som professionals, cap problema. Ens portem molt bé.

Per què no va fitxar pel Manchester City a l'estiu quan estava tot lligat?

Estava pendent d'anar-hi, sí. A finals de juny em van dir que tenien plena la nòmina de 17 jugadors no anglesos que permet la Premier. Havia d'esperar fins al 8 d'agost, que és quan es tanca el mercat, per veure si hi havia alguna sortida i podia fitxar. L'Eibar m'havia ofert renovar al juny però jo vaig decidir esperar. Al final es va tancar el mercat, l'operació no es va fer i em vaig quedar sense equip. L'Eibar em va dir que en aquell moment, després d'allò, no creien oportú renovar-me.

Com va sorgir la possibilitat d'anar al City?

Xabier Mancisidor és l'entrenador de porters i també el coordinador de porters del City. Em coneix de la Reial perquè em va tenir des dels 17 anys. Sabia que no jugava a l'Eibar i em va temptejar a veure si estava disposat a anar-hi. Era una gran oportuntiat i evidentment li vaig dir que sí.

Llavors apareix el Girona sobre la botzina. El lligam City-Girona hi va fer o no hi va tenir res a veure?

Jo diria que no. Va ser una cosa de darrera hora perquè se'n va anar Bounou. Em van trucar i ens vam entendre.

Tenia clar continuar jugant o deprés del disgust del City es va plantejar retirar-se?

M'ho vaig plantejar tot, sí. Tenia dubtes de continuar. Ja n'havia tingut durant la temporada però va aparèixer l'opció del City i també l'Eibar em proposava renovar. Em venia de gust continuar jugant. Després d'allò del City sí que em pensava que estava a punt de retirar-me i de cop i volta tot va canviar. El futbol és imprevisible.

Així, fitxar pel Girona què li ha suposat?

Estic encantat. És com un regal potser. Al final poder continuar gaudint del futbol, conèixer un club i gent nova i viure aquestes experències és bonic. Només es viu un cop i no s'han de desaprofitar aquestes oportunitats.

A l'estiu va signar pel Girona només fins al 30 de juny sense cap clàusula de renovació opcional. Es pot reobrir la via del City?

Ui, no ho sé...No sé si sortirà aquesta possibilitat. Vaig signar un any sense cap opció. Tant de bo puguem pujar i pugui continuar. M'encantaria. Ja veurem què passa.

El seu predecessor va ser un altre porter amb llarga història al futbol basc com Gorka Iraizoz. Van arribar a parlar o demanar referències?

No... Tenim bona relació d'haver coincidit cada any un piló de cops a la selecció d'Euskadi. No hi vaig parlar, però a través de coneguts sabia que havia estat molt a gust al Girona.

Coneix els altres tres porters bascos que han jugat al Girona: Juanín Cendoya (1986-88), Patxi Hernánez (93-95) i Xixa Otermin (2004-05)?

No sabia que Otermin havia jugat aquí! Em pensava que sempre havia estat al Real Unión. Cendoya sé qui és, sí, però em queda una mica lluny. De Patxi no me'n recordo...

Es veu fent d'entrenador quan decideixi penjar els guants definitivament?

Abans no m'ho plantejava. No se sap mai. Ara m'estic traient el curs d'entrenador de segon nivell. Tinc excompanys retirats que em diuen que gaudeixi i gaudeixi, que jugar és el millor. Quan acabi m'agradaria provar diferents àrees i sentir com em trobo. No descarto ser entrenador, o entrenador de porters o entrar en una secretaria tècnica. Amb els anys cada cop m'agrada més el futbol. Abans potser no tant. Com més madur ets més ho analitzes tot i estàs més ben preparat.

O sigui que continuarà vinculat al futbol i no se n'anirà a Deba a fer surf i viure la vida.

Ja veurem. Mai se sap (riu). Com que el futbol dona tantes voltes... El futbol és el que més m'agrada i a veure quina oportunitat surt.