Aquest equip hi ha hagut dies que ho ha fet malament, fins i tot alguns dies molt malament, però ahir no, ahir hagués estat injust que sortís de buit de Riazor.

Que els locals arribessin al descans guanyant 1-0 amb una sola rematada en 45 minuts ja era poc just, però que a l'hora de joc guanyessin 2-0 amb dues úniques rematades era directament injust. Crec sincerament que no es pot ni atribuir a badades defensives o mals refusos, simplemente a que el Dépor és un equip a qui ara tot li surt de cara.

Però ahir qui va jugar la majoria de minuts a camp contrari va ser el Girona FC, qui va tancar el rival a la seva àrea varen ser els gironins i qui es mereixia millor sort que el 2-0 que hi havia al minutg 75 era l'equip de Martí.

I allà va aparèixer Stuani, que en el minut 69 va veure una groga que inicialment li hauria d'impedir jugar dissabte vinent. I l'uruguaià devia pensar, ja que no hi seré faré la feina avui. I d'aquí el seu primer gol al 77 i el segon al 83. Dos gols que el fan encara més líder entre els golejadors, però que sobretot feien una mica de justicia a l'equip, aixecant un partit que semblava perdut a un quart d'hora del final, en un camp bolcat amb els seus i davant del conjunt que ara mateix está més en forma de tot el campionat. Que no és poca cosa.

A curt termini, si el punt d'ahir és més o menys bo, hauran de dir-ho entre avui i demà, l'Almeria, el Huesca, el Saragossa, l'Elx i fins i tot el Fuenlabrada o el Numància.

Més enllà d'això, si el punt serà bo al final només ho sabrem a mesura que avanci aquest últim terç de competició, en el que sembla encara podem veure moltes sorpreses.De moment, quatre jornades seguides sense perdre i 8 dels darrers 12 punts sumats. En una nova demostració que aquest any anem a ràfegues. I que no saps mai quan en comença una o n'acaba una altra.