El Girona cotitza a l'alça. És un altre. Té un caràcter diferent al de no fa pas gaire. Aquell equip fràgil, que s'ensorrava a la mínima que el vent bufava en contra, s'ho mira ara d'una altra manera. No s'arruga ni abaixa els braços. Té fe. Continua tenint una enorme dependència cap al seu davanter i pitxitxi, Cristhian Stuani, però comptant amb un futbolista tan determinant a la plantilla com és l'uruguaià es fa impensable no aprofitar-lo. Anit, a Riazor i contra un Deportivo en un estat de gràcia extraordinari, es va sumar un punt. Semblaria poc dit d'aquesta manera, però hi ha motius de sobres per celebrar l'empat. El primer, perquè es va aixecar un 2-0 en contra en l'últim quart d'hora de partit. Cosa impensable dels blanc-i-vermells, que quatre dies enrere claudicaven si les coses anaven mal dades. El segon, perquè es talla la inèrcia d'un rival que pujava com l'escuma. El tercer, perquè es mantenen intactes els arguments que diuen que el Girona, aquest, l'actual, és un ferm candidat a lluitar per l'ascens. Com a mínim, es tancarà la jornada novament en posicions de play-off, a l'espera de confirmar les distàncies entre uns i altres tot depenent dels resultats. Avui hi ha un Osca-Almeria i si guanyen els locals, el segon lloc estarà a només quatre punts.

Això sí, tot va semblar perdut durant molta estona, perquè va tocar remar contra corrent. Si una cosa havia aconseguit el Girona aquestes últimes setmanes és que havia sigut capaç de tancar la porta amb clau. No perquè Riesgo acumulés aturades de mèrit i per més que el rival de torn apretés no hi hagués manera. Sinó perquè els rivals pràcticament no feien ni pessigolles als de Martí que, això sí, quan havien d'evitar algun gol en contra ho fiaven tot a la seguretat que transmetia el porter. Anit, part del que s'havia aconseguit se'n va anar en orris en un parell de jugades. La primera, al quart d'hora de joc, el Deportivo només havia ensenyat les dents però de mossegar, res de res. Això sí, va ser llest l'equip de Fernando Vázquez per collir una pilota allà on mai pots perdre l'esfèrica. L'errada de Christian Rivera va costar cara. Va deixar escapar la possessió ben a prop de l'àrea perquè el Dépor combinés, obrís el joc cap a la banda i es posés una centrada al segon pal. Mollejo, lliure de marca, va inventar-se una bona rematada creuada. No molt potent, però sí ben col·locada. Riesgo va reaccionar tard i malament. Potser hi hauria pogut fer una mica més, però ja era tard per lamentar-se. El marcador era desfavorable, com tantes vegades li ha passat al Girona lluny de Montilivi.

A diferència de la majoria d'aquests precedents, els de Martí van reaccionar. En tot moment van saber llegir què requeria el partit, no van concedir cap ocasió més fins al descans i van fer-se amos i senyors de la possessió, treient fins i tot el rival de polleguera, com ho demostren les dues targetes grogues que van veure Aketxe i Mollejo. Ara, d'ocasions clares, ben poques. Moltes pilotes penjades a l'àrea, centrades amb cara i ulls i d'altres de dolentes, i una sola oportunitat amb cara i ulls. Abans de la mitja hora, Granell ho va provar de falta. El seu xut el va desviar un defensor i la paràbola, amb Dani Giménez venut, va estar a punt de deixar glaçat Riazor. L'esfèrica va llepar el pal dret i no va entrar per uns centímetres. La movia amb encert el Girona, que va explotar les bandes, tot buscant les internades de Mojica i Maffeo, i les arribades fins la línia de fons d'Aday i Brandon. Stuani tenia feina tot intentant buscar un lloc per rematar i se'l va veure poc. Una mica més que a Rivera. El 16, titular per primer cop des que va fitxar, va començar molt entonat però després de l'acció de l'1-0 es va fondre.

Al segon acte, tres quarts del mateix. Magnificat, fins i tot. Més va ser capaç de tancar el seu rival el Girona, fins i tot arribant amb una mica més de perill. Però de nou, garrotada a la primera que els de Fernando Vázquez van decidir provar sort. Un parell de xuts de Borja i Aday no van trobar porteria; sí que ho van fer els de Maffeo i Brandon, topant amb l'encert de Dani Giménez. Res extraordinari, però sí un pas endavant. Arguments suficients per creure que l'empat era possible. Pensaments que Bergantiños va ensorrar d'una revolada. La bona jugada d'atac d'Aketxe va acabar amb un refús suicida de Maffeo, que va deixar la pilota morta pel 4 del Deportivo. El seu cacau, ben col·locat, no el va poder atrapar Riesgo. Va fer mal el 2-0. No hi havia capacitat de reacció i l'únic argument eren les canonades de Granell des de la mitja distància. Stuani veia la cinquena groga i Riesgo posava una mà formidable davant Çolak per evitar el tercer. Els minuts passaven. Un temps enrere, el Girona hauria sigut incapaç d'aixecar un panorama com el d'anit. Però alguna cosa ha canviat. La fe de Stuani mou muntanyes i s'hi va aferrar el col·lectiu. Va ser ell qui va aprofitar una pilota morta a l'àrea, en un servei de falta, per batre el porter i posar el 2-1 amb encara minuts per davant. I també el 7 va agafar la responsabilitat quan el VAR li va xivar a Figueroa Vázquez que la falta de Montero sobre Brandon que havia assenyalat fora de l'àrea en un primer moment havia sigut dins i que, per tant, era un penal com una casa. El 7 no va fallar. Suma ja 22 gols, tants com els que va fer amb l'Albacete. Ho agraeix el Girona, que va a l'alça.