Va ser només una temporada i ni tan sols va ser titular indiscutible, però la petjada que va deixar René Román a Montilivi va ser d'allò més profunda.
El seu tarannà alegre i cofoi i tenir sempre una sortida enginyosa per a qualsevol situació el va convertir en un home molt estimat tant al vestidor com entre l'afició. De fet, René va ser el gran animador de la festa de l'ascens a Primera Divisió que hi va haver immediatament després del 0-0 contra el Saragossa que confirmava que el Girona era equip de la màxima categoria.
Un cop acabades les celebracions per l'ascens, que van durar ben bé quinze dies, René va conèixer per boca del director esportiu que era prescindible malgrat tenir contracte en vigor. Tot plegat i una gran proposta de l'Almeria van fer que el porter gadità decidís fer les maletes i no continuar a Primera.
Dissabte, dos anys i mig després, tornarà a trepitjar Montilivi amb la samarreta del Ponferradina. Independentment de com vagi el partit, René Román s'endurà, com els va passar en el seu moment a Sandaza, Cifuentes o Longo, una càlida ovació de la que va ser la seva afició la temporada 2016-17.
Tercera temporada a l'Almeria
René Román encetava enguany la seva tercera temporada a l'Almeria. Ho feia com a capità i un dels pesos pesats del vestidor després de dos cursos molt soferts en què s'havia guanyat la titularitat i l'estima de l'afició gràcies a grans intervencions sobre el terreny de joc. Tot i això, l'arribada de Turki Al-Sheikh va ser el principi del seu final. La gran inversió econòmica per tal de pujar l'Almeria a Primera de seguida va deixar víctimes.
En plena pretemporada va fulminar l'entrenador Óscar Fernández per dur Pedro Emmanuel i també va carregar-se uns quants jugadors (Rahmani, Peybernes, Simon) per incorporar-ne d'altres de més nivell (Petrovic, Núñez, Juan Muñoz, Vada). També va arribar un porter (Coric) però René es va mantenir titular tant amb Pedro Emanuel com amb José María Gutiérrez, Guti, quan el propietari va destituir el tècnic portuguès. Tanmateix, l'entrenador madrileny va deixar-hi de comptar sorprenentment a mitjan novembre per donar la titularitat a l'habitual suplent, Fernando Martínez. I això que René no havia fet mèrits per perdre el lloc sota pals. La suplència i la posterior arribada de Sivera (Alabès) van fer que finalment René s'hagués de buscar una sortida aquest gener. El Ponferradina li va obrir les portes i René hi va aterrar en qualitat de cedit (té contracte amb l'Almeria fins al 2021).
Al Bierzo, de seguida s'ha fet amb la titularitat i dissabte tindrà l'oportunitat de trepitjar Montilivi i retrobar-se amb la seva antiga afició i uns quants excompanys. Indubtablement no serà com l'última vegada que va trepitjar la gespa de l'estadi, quan, saltant-se tots els protocols, va prendre el micròfon a l' speaker, Albert Bassas, que dirigia la festa de l'ascens, per cantar el famós « en nuestra casa, sí». Un càntic que responia al mal tracte rebut la setmana anterior a Tarragona, on l'equip va perdre la primera possibilitat de pujar directe (3-1) i l'afició local va cantar « en nuestra casa no». També forma part del record col·lectiu la seva imatge ruixant amb cava l'afició des de la llotja estant. Va ser un any inoblidable per al club i per a un René que es va repartir la titularitat amb Bounou (21 partits cadascun).
Dissabte no serà el primer cop que René s'enfronti al Girona com a rival a Montilivi. El gadità va ser fitxat per Quique Cárcel el 2016 després de dues bones temporades amb el Llagostera. Amb els d'Oriol Alsina va jugar un cop a l'estadi (1-0, Sandaza) la temporada 2014-15. Un any abans, René també havia visitat Montilivi amb el Jaén -on jugava Jozabed- i en va esgarrapar un punt (1-1). Sí que es va enfrontar al Girona aquesta temporada amb l'Almeria a la primera volta (3-1), encara amb Unzué a la banqueta.
