Als seus 28 anys d'edat i després d'una llarga i complexa carrera esportiva (Espanyol, Cartagena, Màlaga B, Swansea, Olot, Marbella, Somozas i Rápido de Bouzas) ha trobat el seu lloc a Segona A amb el Ponferradina. Òscar Sielva és, des del curs passat, l'encarregat de fer rutllar el conjunt del Bierzo des de la sala de màquines. El termòmetre d'un equip que li ha donat l'estabilitat que cercava al futbol professional. El garrotxí revela que el 2013 va tenir una oferta del Girona però que va decidir tastar el futbol britànic i fitxar pel Swansea gal·lès.

Serà el primer cop que visiti Montilivi com a jugador?

Sí. No hi he jugat mai. Fa uns anys l'havia visitat com a aficionat del Girona. Fins i tot vaig poder trepitjar la gespa un cop amb el Swansea durant el temps que hi vaig estar a prova.

En té ganes?

Moltes. Sempre és agradable tornar a la teva terra per jugar-hi. Sé que vindran a veure'm molts amics i familiars. A més a més, tinc algunes amistats al club.

Com veu el Girona actual?

És un dels equips favorits per aconseguir l'ascens. A principi de temporada considero que els jugadors s'havien d'adaptar una mica a la categoria després dels dos anys a Primera. Tot i això, trobo que amb l'arribada de Martí estan aconseguint una idea de joc i de resultats per tal de situar-se entre els primers de la Lliga.

Com arriba al partit en l'àmbit personal?

Hi arribo molt bé. Amb moltes ganes de jugar a Montilivi i de veure la família i els amics. Això em donarà un plus de motivació quan sigui al terreny de joc. També he de confessar que encaro el partit com si fos un més de la categoria.

El Ponferradina és el segon pitjor visitant, mentre que el Girona és el segon millor local. Com encaren el partit?

Igual que ho fem amb els altres. La nostra missió és jugar tant els partits de casa com els de fora de la mateixa forma. Si bé és cert que a domicili no estem tenint la sort que desitgem. Tot i això, plantejarem el partit de cara a aconseguir els tres punts.

La baixa de Cristhian Stuani és un petit avantatge per a vostès?

Ho podria ser, sí. De fet, és un dels jugadors més importants de l'equip. Si no m'equivoco ha marcat més del 60% dels gols del Girona. Però considero que el Girona té una gran plantilla i uns grans jugadors per suplir la seva absència.

Yuri, per contra, sí que hi serà. Amb 37 anys ja ha marcat 16 gols aquesta temporada. Quina és la seva fórmula de l'èxit?

Ganes i il·lusió. Treballa amb l'objectiu de menjar-se el món com si tingués divuit anys i acabés de debutar al futbol professional. No només el seu rendiment sorpèn l'aficionat, sinó també a nosaltres, els mateixos companys. La seva feina és d'admirar.

Ha estat mai a prop de fitxar pel Girona?

Doncs sí. Va ser l'estiu del 2013 quan havia deixat el Màlaga, però vaig decidir fer les maletes cap al Regne Unit. Tenia ganes d'anar a l'estranger i tastar un altre tipus de futbol. El Girona m'havia fet una proposta per fitxar però no va reeixir.

Com va viure l'experiència a Gal·les?

Allò tot era nou per a mi. Vaig arribar una mica a cegues. Ha estat l'únic cop que he hagut de fer les maletes fora de l'Estat. Al Regne Unit tenen una altra cultura i una altra manera de viure el futbol. Em va ajudar molt a créixer com a persona i com a futbolista, tot i que va ser una temporada diferent.

Després va decidir tornar a casa, a l'Olot.

Sí. Tenia ganes de tornar a la terra. I quina millor manera de fer-ho que amb l'equip de la meva ciutat. Volia ser a prop dels meus familiars i dels meus amics. Va ser un gran any.

Com a olotí, continua seguint l'equip?

Oi tant! De fet considero que el projecte que han fet aquest curs és molt engrescador. Les coses els estan anant bé i me n'alegro moltíssim. De ben segur que assoliran els objectius preestablerts a començaments de temporada abans d'hora.

Marbella, Somozas i Rápido de Bouzas, a Segona B. El camí cap a Segona A després d'Olot va ser complicat.

Una mica. Amb el Rápido vam fer una gran temporada i vam quedar-nos a les portes del play-off d'ascens a Segona A amb un dels pressupostos més baixos de la categoria. Quan va acabar l'any vaig rebre la trucada de la Ponferradina i vaig acceptar pel projecte i per la institució que és.

A Ponferrada hi ha trobat l'estabilitat que cercava?

Sense cap mena de dubte. Ja el primer any va ser rodó. Vam aconseguir l'ascens a Segona A. I enguany les coses estan anant bé, som a mitja taula. A més a més, a mitjans de curs vaig renovar amb l'equip, cosa em va fer molt content.

I Primera? Arribar-hi és una utopia?

No. Sempre es vol anar pujant de mica en mica de categoria. Ara m'agradaria centrar-me en la Ponferradina perquè m'ha donat l'oportunitat de jugar a Segona A i estar còmode. Però també he dir que mai se sap. No sabem què ens depararà el futur però les ganes i il·lusió de fer un pas més sempre hi són.