Ni va ser un partit brillant ni calia que ho fos. Tampoc feia falta que Montilivi fes l'onada perquè l'objectiu encara és lluny. Segurament una mica menys que abans de començar la jornada però continua lluny. En un impecable exercici de solvència defensiva, bona agressivitat i efectivitat, el Girona va superar el Ponferradina per sumar tres punts que permeten acostar-se a Cadis i Almeria i, sobretot, que perllonguen l'excel·lent dinàmimca en què arriba l'equip en aquest darrer tram de temporada. Els visitants hi van posar força, o molt, de la seva part en la victòria blanc-i-vermella amb dos regals de Son i Trigueros, en el gol de Brandon i un altre de René Román, en el de Borja García. Un 2-0 que, tot i reconèixer que la nul·la oposició del rival hi va ajudar, serveix també per demostrar que hi ha vida sense Stuani. Són ja cinc jornades invicte (11 punts de 15 possibles) d'un equip que continua creixent i comença a desprendre la seriositat i solvència dels candidats a tot. De camí, tanmateix, encara en queda molt per fer i seria un greu error caure en l'eufòria de veure's a dalt, faci el que faci avui el Saragossa. Això sí, veure's a tres punts de l'ascens directe ha fet que molts aficionats gironins hagin dormit avui d'allò més bé.

Martí no va voler complicar-se la vida i sense Stuani ni Soriano, el seu recanvi natural, va optar per la solució natural de Brandon per jugar en punta d'atac, situant Jairo a l'esquerra.

L'entrada de l'extrem canari i el retorn de Gumbau al doble pivot en detriment de Rivera van ser els dos únics canvis a l'equip respecte a la passada jornada a la Corunya (2-2). Un xut de Granell que René va desviar amb dificultats va deixar clar de seguida que el Girona volia anar per feina. Les ganes hi eren i l'agressivitat també. Si a això se li afegien nervis i errades a la defensa del Ponferradina, no podia trigar el primer gol. No ho va fer. Com si tinguessin ganes que Brandon Thomas s'estrenés com a golejador amb el Girona, primer Son, amb una pèssima passada enrere i llavors Trigueros amb un refús encara pitjor van pràcticament obligar el mallorquí a no desaprofitar el regal.

Els gironins s'encaraven el partit ben d'hora. No només això, sinó que l'avantatge els va donar confiança i van continuar arribant amb perill a l'àrea de René. Així, primer Borja García, en un xut forçat i després Aday amb una rematada que va llepar el pal haurien pogut ampliar l'avantatge. La pilota havia estat del Girona als primers compassos de partit però de mica en mica, els del Bierzo miraven de guanar metres, sense generar perill. Sense Stuani i amb homes ràpids com Jairo, Brandon o Aday, el Girona intentava buscar els contracops per fer mal. Així, a punt va estar de caure el segon en un gran eslàlom de Jairo que Brandon no va saber finalitzar.

El Girona havia aixecat una mica el peu de l'accelerador però no li va caler tornar-lo a prémer per encarrilar el partit. Un altre regal del conjunt visitant, en aquest cas de l'exporter blanc-i-vermell, René Román, va acabar amb el 2-0. Va ser una centrada de Jairo per l'esquerra a l'àrea que, sense Stuani, no tenia cap perill. René tanmateix, no la va saber atrapar i la va deixar morta als peus de Borja García que només va haver d'empènyer-la al fons de la porter. Va fer la sensació que fins i tot li sabia greu aprofitar-se de l'errada del seu excompany.

Amb el gol de Borja García i un deprimit Ponferradina es va arribar al descans. El Girona tenia mitja feina feta però calia rematar-la. Malgrat que durant els primers quaranta-cinc minuts el Ponferradina no havia xutat a porteria ni havia fet cap mena de sensacio de perill.

Els gironins van sortir un pèl menys actius a la represa segurament pel fet de veure's per davant al marcador. Els del Bierzo cercaven entrar al partit com fos i Bolo va fer dos canvis (Nacho Gil i Kaxe) per intentar-ho. Tot i que en atac estava costant arribar, el Girona no mostrava fisures en defensa. Per contra, els del Bierzo a punt van estar de fer-se un autogol -Trigueros en un refús de cap- que hauria sentenciat el partit.

Els minuts passaven i el millor de tot era que ho feien sense que passés res. Els de Martí no arriscaven més del compte en atac però tampoc veien com el Ponferradina feia cap mena de pessigolla fins que Ríos Reina va enviar un llançament de falta al travesser amb la cama esquerra. No s'hi valia a badar. Els dos pivots blanc-i-vermells, Gumbau i Granell, estaven amonestats i Martí va decidir evitar cap perill i fer entrar Rivera pel de Campllong. El tècnic balear també va fer entrar Samu Sáiz al camp per un fos Borja García.

No passava res i Martí no volia que passés res. Almenys res a camp propi, on sense Yuri al terreny de joc, el Ponferradina havia perdut molta presència. En atac, l'entrada de Samu Sáiz va semblar animar una mica el darrer quart i Aday ho va intentar amb un xut centrat que va atrapar bé René. El porter gadità evitaria en estirar-se molt bé per desviar a córner una ben intencionada rematada d'Aday amb l'interir del peu. No hi hauria pràcticament temps per a res més. Bé sí, només per confirmar que Àlex Gallar continua sense ser-hi. El vallesà va jugar els últims cinc minuts més l'afegit i va enviar, incomprensiblement fora, una pilota quan ho tenia tot al seu favor per fer el tercer i tancar la paradeta. Al final, el 2-0 va deixar satisfet un Montilivi que, malgrat no veure un gran futbol, és conscient que el que toca és sumar de tres en tres i anar escalant posicions.