Sense parlar d'ahir i del partit del Ponferradina, de les deu darreres jornades en cap havia estat titular, en tres d'aquests deu encontres no havia arribat a jugar i en els altres set ho havia fet, sumant-los tots, un total de 124 minuts. 124 de 900 possibles, als quals, ara ja sí, podem afegir-hi els del Ponferradina: 128 de 990.

Parlem òbviament d'Àlex Gallar, un dels jugadors més cobejats el passat estiu i una de les apostes fortes de l'actual temporada pel club gironí. Aposta fallida, a no sé que d'aquí al final de la Lliga hi hagi un miracle i tot plegat canviï com un mitjó.

De moment, i després de moltes oportunitats, li han passat per davant, amb diferents dibuixos i disposicions ofensives, Jairo, Aday, Samu Sáiz, Marc Gual, Jonatan Soriano i Brandon Thomas. I amb tot això, primer va perdre l'etiqueta de jugador referència, després la de titular i darrerament fins i tot la de jugador aprofitable, si tenim en compte que en els darrers sis partits ha jugat un total de 31 minuts.

Ah, i sense oblidar que amb la samarreta del Girona no ha vist porteria, cosa que sí va fer amb la de l'Osca a la primera jornada. Ai, aquell gol.

Ahir, un cop més sense ell, l'equip va sobreposar-se a la baixa de Stuani per sumar la cinquena jornada consecutiva sense perdre. Amb els darrers 11 punts sobre 15 possibles, l'equip s'ha reenganxat definitivament a totes les lluites, i a expenses del que facin avui el Saragossa i l'Osca, el que està clar és que assegura un final de Lliga apretat i emocionant.

I ho fa, a més, una mica alliberat de la Stuanidependència que té l'equip, ja que les dues darreres victòries a casa han estat amb gols de Samu Sáiz, Brandon Thomas i Borja García. Tot i que si som sincers, els dos d'ahir són regals embolicats de la defensa i del porter rival. Un fet que no ha de treure mèrit al triomf dels gironins, però que sí el va facilitar.