23 de febrer de 2020
23.02.2020

tres punts per mirar cap amunt

22.02.2020 | 23:30

El Girona segueix en dinàmica positiva i ja acumula cinc jornades sense perdre en què tres victòries i dos empats serveixen per col·locar-se entre els millors. El partit es va posar de cares des de l'inici i els locals van gestionar de manera impecable l'avantatge aconseguit durant el primer temps. La porteria a zero, la solidesa defensiva d'un bloc compacte i l'efectivitat a l'àrea rival van suposar aspectes decisius d'un matx on van passar poques coses.


Plàcida i decisiva primera part. Les errades defensives del Ponferradina, sobretot la del segon gol on René va facilitar que Borja marqués a plaer, van aplanar el camí a un Girona que aconseguia la tranquil·litat per afrontar la resta de partit sense problemes. Brandon Thomas va fer el mes difícil, en una recuperació a partir d'una pressió alta va obrir el marcador molt aviat i l'avantatge ja va ser definitiu. La fiabilitat defensiva, la consistència al mig camp i la poca aportació ofensiva del visitants va posar molt de cara una primera part on també vam observar detalls de qualitat en algunes jugades col·lectives. La participació de Borja García era imprescindible, les passades del madrileny aportaven profunditat mentre la qualitat individual de futbolistes com Granell i Gumbau va servir per mantenir el control de la pilota a la zona de creació. Al darrere la línia defensiva va triar bé les accions, bona sortida de pilota quan no hi havia la pressió de l'adversari i màxima concentració per no cometre errades en zones de risc. Quan calia es realitzava joc directe, l'objectiu era clar, no cometre errades en zona de risc i acabar sense patiments.


La clau la té Montilivi. Com a local el Girona presenta uns resultats d'ascens directe. Montilivi, darrere l'Alcoraz, és el segon estadi on s'han escapat menys punts. Els blanc-i-vermells s'estan consolidant a casa, dominen els partits a partir del control, es presenten sòlids i fiables. Fer-se fort a casa serveix per mantenir-se entre els millors alhora que consolida la confiança cap a uns jugadors que surten convençuts de les seves possibilitats. Per Girona han de passar-hi Almeria, Cadis i Saragossa, entre d'altres, els capdavanters han de tastar la gespa gironina i ho faran a la fase decisiva del campionat. Si Montilivi es converteix en un estadi inexpugnable el Girona s'assegurarà una plaça entre els sis primers, lluitarà per l'ascens directe o viurà una promoció de nivell.


Viure sense Stuani. Qualsevol equip que es queda sense el seu golejador pateix quan no disposa dels seus serveis. El Girona depèn excessivament d'un futbolista que ha estat decisiu en la majoria de partits. La presència sobre la gespa de Stuani és tan necessària que en els partits on no ha participat l'equip ha quedat coix. Sense el davanter es perdia la referència en el joc directe, la capacitat rematadora i sobretot la manca d'un jugador d'àrea. Davant la seva baixa l'entrenador va optar per Brandon en la posició més avançada, futbolista de perfil diferent que requeria moviments diferents. Thomas estava acompanyat per Jairo i Aday a les bandes mentre Borja Garcia el buscava jugant per darrere seu. Ahir els moviments ofensius obligaven a uns mecanismes nous, sense abusar de les centrades es combinaven desmarcatges de suport i de ruptura amb la finalitat de desorganitzar la defensa visitant. La velocitat i els canvis de ritme es provocaven des de la banda, per l'esquerra Jairo i per la dreta Aday. Els problemes podien aparèixer quan Brandon, acostumat a jugar a la banda, deixava espais al centre, l'ocupació de la zona de remat va quedar òrfena en algunes ocasions.


En progressió. El que està més clar és que des de fa un mes l'equip de Martí ha canviat la mentalitat competitiva. Si bé a la primera volta l'equip va tardar molt a acostumar-se a les exigències de la categoria, des del partit de l'Oviedo els futbolistes han fet un pas endavant. El Girona ja iguala i fins i tot guanya els duels individuals augmentant el ritme i la intensitat. Els futbolistes estan en un bon moment, els resultats favorables enforteixen uns jugadors que han passat moments delicats durant el campionat, ara més alliberats pel que fa a les exigències de la classificació podrem veure la millor versió d'alguns d'ells. L'arribada de Christian Rivera ha de servir per augmentar la competència al mig al mateix temps que aporta un recurs diferent a les prestacions de l'equip. En atac s'espera la recuperació de Soriano mentre també és important que Àlex Gallar millori el seu futbol i pugui retrobar-sen amb el gol. El Girona ha trobat el camí correcte i està a la línia que requereix la categoria, ara és el moment per augmentar una ratxa positiva.


La classificació es comprimeix. La ratxa inicial del Cadis, una derrota en les primeres dotze jornades, contrasta amb la suma de resultats negatius que presenten els andalusos, que només han guanyat dos partits dels últims nou. Han perdut l'esperit competitiu i cada vegada troben més dificultats. A la segona posició el Saragossa de Victor Fernández sembla el conjunt més fi en aquest tram, una derrota en les darreres dotze jornades la portat a instal·lar-se a les posicions d'ascens directe i es veu en possibilitats reals d'optar al primer lloc. Els aragonesos, per entitat i pel joc desplegat, són candidats al títol. L'empat de l'Almeria i la victòria del Girona donen emoció a una part alta que es va igualant, cada vegada hi ha menys diferència entre els millors mentre les posicions de la lluita per l'ascens es van consolidant. Arribar en bon estat de forma i sobretot en un moment anímic fort serà bàsic per afrontar una part important. Queda campionat i ara cal centrar els esforços en preparar el partit de Miranda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook