Hi ha fitxatges i fitxatges. Jugadors imprescindibles, revulsius o pedaços. N'hi ha que ni arriben a debutar. Mai se sap a l'hora de cofeccionar una plantilla, si les apostes o els experiments acabaran funcionant. De casos diferents se'n troben a cada temporada i a tots els equips. No se n'escapa el Girona. Ara bé, una cosa és construir la plantilla a l'estiu i una altra de ben diferent, sacsejar-la al mercat d'hivern. Costa més al gener trobar la peça idònia. El reforço necessari. Montilivi ho sap. Per exemple, va ser una benedicció incorporar Alfredo Ortuño, clau en la salvació del 2014, mentre que al mateix temps que aterrava el murcià s'incorporava a un Agostinho Ca que passaria sense pena ni glòria i del qui ja gairebé ningú se'n recorda si no és per riure una estona. Per a un club que ha esbombat des del primer dia que vol pujar a la màxima categoria, cal encara filar més prim a l'hora de dur jugadors. I més si els deures es deixen per a última hora. Al gener, la direcció esportiva gironina només tancava dues incorporacions. Cares noves que no només s'han estrenat, sinó que estan tenint cert protagonisme. Sobretot Brandon Thomas. El de Santanyí s'ha convertit en una peça imprescindible per a Pep Lluís Martí. Un futbolista que va començar entrant a les segones parts però que ha acabat fent seva la titularitat. Un davanter polivalent, lluitador i veloç. Dissabte es va encarregar de suplir la baixa de Cristhian Stuani i si bé tothom sap que mai atraparà els registres golejadors de l'uruguaià, va cobrir la seva absència de la millor manera possible perquè va obrir la llauna fent el seu primer gol en clau blanc-i-vermella.

El 13 de gener es feia oficial que Brandon Thomas seria del Girona fins al 30 de juny, cedit per l'Osasuna. Només tres dies va esperar Martí per fer-lo debutar. Des de llavors no s'ha perdut cap dels partits que ha disputat l'equip a la Lliga. Els tres primers (Extremadura, Tenerife i Oviedo) els va jugar sortint des de la banqueta. Els quatre següents (Fuenlabrada, Osca, Deportivo i Ponferradina) ja ho ha fet a l'onze titular. A més, també va treure el cap en l'eliminació a la Copa. A la competició domèstica són 423 minuts en només un mes. Més del que acumulen alguns futbolistes que hi ha a la plantilla des del passat estiu. Brandon, per exemple, ha jugat més que Jordi Calavera, que comptabilitza 149 minuts i tres partits a Segona amb la blanc-i-vermella. Un altre davanter com ho és Jonatan Soriano ha disputat més partits (10) però acumula menys minuts: 226. Fins i tot el balear ha participat més que Brian Oliván, qui ha superat la barrera dels 400 minuts (405) però que ja està per darrere del de Santanyí en aquesta particular classificació. El lateral, relleu habitual de Johan Mojica, ha disputat 6 partits pels 7 de Brandon. A més, no es troba gaire lluny de Jozabed Sánchez. El migcampista, una de les altres cares noves a l'agost, duu 495 minuts a la Lliga repartits en 11 partits.

Dissabte, a més, el balear es convertia en el vuitè golejador del Girona d'aquesta temporada a la Segona Divisió. Ha vist ja més cops porteria que qualsevol dels centrals, que un migcampista amb arribada com Pape Diamanka, o també que d'altres futbolistes ofensius que hi ha a la plantilla com és el cas de Jairo Izquierdo o Àlex Gallar. «Estic molt content per marcar, segur que aquest gol em donarà molta confiança. Vull ajudar l'equip sigui de la manera que sigui. M'exigeixo moltíssim cada dia, als entrenaments i també als partits. M'agradaria marcar sempre, tot i que és evident que no és gens fàcil dur el ritme de Stuani. Tinc ganes de donar un cop de mà al Girona amb gols i assistències. M'agradaria fer-ho cada jornada i tant de bo que sigui així», declarava el futbolista a la zona mixta.

Aquest diumenge, contra el Mirandés, Martí recuperarà Cristhian Stuani i està cantat que l'uruguaià, si no hi ha un contratemps en forma de lesió, serà titular. Fa tota la pinta que Brandon l'acompanyarà, ja sigui com a segona punta o escorat a la banda. Una notícia que el jugador rebrà amb els braços oberts. «Em sento còmode en més d'una posició d'atac. El que vull és participar. Si ho faig a dalt prefereixo jugar acompanyat. Aquest cop m'ha tocat amb Borja García i m'he entès molt bé. També em trobo bé quan em posen a l'esquerra. El que tots volem és tenir minuts».

L'altra cara nova del mercat d'hivern, Christian Rivera, va arribar més tard i no ha participat tant, però ja ha començat a treure el cap i ha ofert alguns arguments interessants per tenir-lo en compte al mig del camp. Si bé va viatjar a Fuenlabrada sense estar a la convocatòria en el primer partit que estava disponible, ha entrat a les tres llistes següents, sent titular a Riazor per la baixa de Gumbau. Acumula 74 minuts repartits en 3 partits i de ben segur que mica en mica anirà guanyant protagonisme amb el pas de les jornades.