26 de febrer de 2020
26.02.2020
Àxel Vizuete. Entrenador del Girona B

«Som prudents, però ens hauríem de desviar moltíssim per no pujar»

25.02.2020 | 23:58
Àxel Vizuete, entrenador del Girona B, a la tribuna de l'estadi de Montilivi.

Líder indiscutible de Primera Catalana amb 17 punts de marge respecte al segon classificat. Té calculat el dia de l'ascens?

Sincerament, tots som molt prudents. Aquest és un missatge que hem intentat respectar des de l'inici. Anem al dia, valorant cada entrenament i no pensant més enllà. Volem continuar amb aquesta idea, mantenint-la fins al final. Independentment del rival, la ratxa o el camp on ens toqui jugar, l'equip està tenint bons hàbits de treball i ha demostrat que va per feina.

Sorprès pels resultats?

Sí, sí. No són números gens habituals. Ja no només passar-se una volta sencera sense encaixar cap gol, sinó el que estem aconseguint a tots els nivells. Eren números difícils de preveure abans que comencés la pretemporada. Però repeteixo: anem molt al dia i és el treball el que ens ha dut fins aquí.

Com a jugador havia vist quelcom igual o similar?

La veritat és que no. Ni com a jugador ni tampoc des que soc entrenador. Això parla molt bé del nivell i el compromís que hi ha a la plantilla. Dels jugadors i també dels membres del cos tècnic perquè tots anem cap a una mateixa direcció. Treballem molt bé durant la setmana i per això arribem en les millors condicions a cada partit.

Són 56 punts de 60 possibles. Només dos gols encaixats. És el màxim golejador. El segon és a 17 punts... Amb quina d'aquestes dades es queda?

Em quedo amb el conjunt. Sí, fa una volta que ningú ens ha fet cap gol. I els dos que ens han marcat han sigut de penal i no pas de jugada. A més, tenim 17 punts respecte al segon... Tot va relacionat. Hem necessitat de tot això per arribar fins aquí. Tenim molt interioritzat el nostre mètode de treball i això ens està ajudant.

Encara que vostè sigui del parer d'anar «partit a partit», creu que l'ascens és un fet?

No. Ni molt menys ho considero. Estem força aïllats de l'opinió que s'ha generat respecte del que estem fent i també dels números. Sé que soc repetitiu, però el que dic és una realitat. Anem amb molta prudència i tranquil·litat. Mai parlem dels rivals ni mirem la classificació, sinó que ens centrem en nosaltres.

Dit d'una altra manera. Amb tant de marge, i per més que vulgui anar pas a pas, considera que no pujar seria un fracàs?

Evidentment, tenint en compte el marge de punts respecte al segon i a les altures que estem de la pel·lícula... Però intento no pensar-hi. Ens centrem en el que depèn de nosaltres, que és entrenar bé, preparar-nos cada dia i arribar als partits per competir-los els 90 minuts. És evident que, amb els punts que tenim ara, ens hauríem de desviar moltíssim per no pujar, però anem amb molta prudència perquè no hi ha res fet.

Centrem-nos en el present. Diumenge els visita la Fundació Esportiva Grama, el seu immediat perseguidor. Guanyar seria un pas gairebé definitiu?

Des que va canviar d'entrenador la seva dinàmica és molt positiva. És un equip històric, amb grandíssims jugadors que tenen trajectòries a clubs de categories superiors. Serà difícil, però amb els hàbits que tenim de treball sempre arribem als partits amb molta tranquil·litat. Sabem que és un dia important, tot i que no pas més que d'altres.

A un club com el Girona li queda petit tenir un filial a Primera Catalana?

Sí, per descomptat. Quan vaig arribar aquí, el filial estava a Segona Catalana i el sentiment del club era que a llarg termini acabés pujant, com a mínim, fins a Tercera. És el que ha de tenir una estructura professional com la del Girona i treballem per fer-ho possible.

Com és capaç de controlar que més de vint futbolistes no es deixin endur per l'eufòria amb uns resultats així?

El cos tècnic vam marcar un camí a seguir. Estem molt atents perquè ningú es desviï. Treballem i anem al dia, sense mirar més enllà. El jugador s'ha habituat a ser professional i estar compromès. Hi ajuda la comunió tan maca que hi ha entre tots. La nostra feina és que, si detectem que algú es relaxa o es desvia del camí, hi parlem i li fem veure que està equivocat.

A l'estiu quin objectiu va transmetre als seus jugadors?

El primer dia, quan ens va venir a parlar el president i també el secretari tècnic, ja se'ns va transmetre aquesta idea i il·lusió. Tothom n'era conscient. Però un cop vaig parlar amb el grup vaig enviar un missatge molt clar. Volia un equip fiable i guanyador i per fer-ho possible he volgut donar molt de valor al dia a dia.

Qui s'endú el mèrit de tot plegat? Una bona planificació, la feina del cos tècnic o el rendiment dels jugadors?

Com he dit abans, crec que tot va relacionat i això és un gran engranatge. El primer encert va ser la confecció de la plantilla. Amb l'Albert Síria vam encertar les renovacions i les incorporacions. També hem confeccionat un cos tècnic molt professional, amb gent ambiciosa, treballadora i il·lusionada. A tot això se li ha d'afegir l'altíssim nivell dels jugadors.

Síria i vostè van anar de la mà per fer la plantilla?

Ell se'n va encarregar però tenint molt present la meva opinió. Hem treballat junts, sí. També vull destacar alguns canvis en l'àmbit estructural que ens han ajudat. Ara entrenem quatre dies, un més que la passada temporada. I en no haver-hi el Peralada podem treballar amb gespa natural. Tot suma.

Si l'ascens és una realitat, la seva intenció és continuar?

Em faria molta il·lusió entrenar el Girona B a Tercera. Crec que hi ha una molt bona predisposició per les dues parts. Tot i que encara queda molt, anem al dia i ja arribarà el moment de seure i parlar.

De propostes ja en deu tenir al damunt de la taula...

Sí. Ja sabem com funciona aquest món. Anem primers i arribem al tram de temporada en què tot es comença a moure. De coses me n'estan arribant, tot i que estic molt centrat a dirigir el filial. La meva il·lusió és créixer dins del club.

Té 37 anys i fa poc que és entrenador. S'imaginava que li arribaria una temporada com aquesta tan aviat?

Quan vaig penjar les botes i vaig decidir que seria entrenador ja tenia molt clars els meus objectius. Vull arribar al món professional. Com a jugador vaig estar en estructures professionals com el Reial Madrid, l'Atlètic, l'Espanyol... Però mai vaig passar de Segona B. L'espina que tinc clavada com a futbolista me la vull treure fent d'entrenador. Confio molt en mi, em sento segur. Sé que hi ha feina per davant i em trobo en aquest camí. De moment tot m'ha anat molt bé. Vaig pujar amb La Jorquera i també vaig celebrar un ascens amb el Girona B a Primera Catalana, a part de guanyar la Copa Catalunya amateur. Tinc el somni d'atrapar el futbol professional i fer-ho amb el Girona. Evidentment, ara mateix el primer equip està en molt bones mans.

Hi ha gent a la seva plantilla amb fusta per arribar-hi?

Sí, veig jugadors que tenen potencial. Per exemple, en Carlos Martínez, com ha demostrat. Està deixant bones sensacions i ell és un clar exemple. Estem a Primera Catalana, però disposem de futbolistes que han rebutjat propostes de categories superiors i que estan preparats per arribar més amunt. Sigui al Girona o a un altre club del futbol professional.

Fa cinc anys va decidir penjar les botes. Ho troba a faltar?

Les últimes temporades vaig patir moltes lesions, em van operar unes quantes vegades i m'havia d'infiltrar. Patia per no fer-me mal i no gaudia. El que trobo a faltar és el vestidor. Tot i que vaig passar pàgina i estic molt focalitzat en aquesta nova faceta en un projecte, el del Girona, molt exigent. Vull estar a l'alçada i fer les coses bé.

Amb què es queda de la seva etapa com a futbolista?

Les amistats, tota aquella gent relacionada amb el futbol. Moltes experiències i records ben macos. També els viatges. També amb els entrenadors que he tingut. Al tram final de la meva carrera me'ls mirava d'una altra manera i intentava aprendre d'ells.

Quin tècnic l'ha marcat més?

No em quedo amb un de sol. He compartit vestidor amb grans entrenadors, com per exemple en Ramon Moya o en Juan Carlos Oliva, per dir-ne alguns. Com que no em tanco a res, he mirat d'agafar de cadascun d'ells el que creia que em podria ajudar.

Algun entrenador de primer nivell amb qui s'emmiralli?

Ara mateix l'entrenador que està marcant la línia és Jürgen Klopp. El nivell és molt alt. També va marcar un estil i una època en Pep Guardiola. En podria dir molts. No em tanco a res, em fixo molt en cada entrenador, agafo informació d'ells, de la seva metodologia de treball. Tinc un model molt clar de joc.

I quin és el seu model?

Considero que per ser un equip competitiu i fiable s'ha de tenir una base. Valoro moltíssim el dia a dia, la mentalitat, els entrenaments. Intento generar un clima sa de treball. Això es trasllada al camp. Aposto per un model de joc sacrificat, humil, que tothom treballi pel col·lectiu. M'agrada dominar, fer córrer els rivals, tenir la iniciativa, però sense prohibir-me ser vertical quan les circumstàncies ho requereixen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook