27 de febrer de 2020
27.02.2020
Àlex Granell. Migcampista del Girona FC

«Vam ser massa il·lusos pensant que seria fàcil pujar a Primera»

27.02.2020 | 00:14
«Vam ser massa il·lusos pensant que seria fàcil pujar a Primera»

Acaba de presentar el seu Campus i d'ell ha dit que és del tot diferent. També és diferent l'actual Girona si es compara amb el de fa unes setmanes?

Sí, per descomptat. Ara ens creiem que estem bé. Hem traslladat aquest sentiment a l'afició, que es sent més identificada amb el que està veient. Hem sigut tots conscients que si hi havia d'haver una reacció, encara hi havia temps. Es veu un Girona més valent, amb més energia, que apreta. A totes aquestes coses positives se li ha d'unir que hi ha una millor comunió del grup, el que provoca que es vegi el millor Girona de la temporada.

Situï'm el punt d'inflexió.

La derrota a Tenerife. Va despertar una ràbia interna al grup, que es va adonar que era necessari reaccionar. La primera pinzellada es va veure contra l'Oviedo. Van ser uns 60 o 70 minuts bons, tot i que després vam baixar el rendiment. El cop de puny sobre la taula va ser la manera de competir a Fuenlabrada. Ens hem acabat oblidant del talent. Hem demostrat que potser no en teníem tant. El que cal realment és competir com ho fan els altres. Amb això ens hem sentit més forts i poderosos per competir als rivals amb l'exigència de la Segona Divisió. Potser ho havíem oblidat al passar per Primera.

Aquest «millor Girona de la temporada», com el defineix, creu que signaria el play-off?

No perquè encara estem a temps de tot. És cert que la promoció és una via molt bona per aconseguir l'ascens. Però soc optimista, no sé si per defecte o per virtut. I si m'hagués de jugar les garrofes al play-off ho faria amb la plantilla del Girona. Encara hi ha temps i hem de pensar en gran. Això si aconseguim ser regulars i arribem amb les opcions intactes al final de temporada. Aquest era l'objectiu que s'havia de tenir al principi. El de presentar-se al final amb opcions reals de pujar, sense pensar qe seria tan fàcil. Això és el que fan els gran equips.

Doncs a l'estiu des de Montilivi es venia que s'havia de pujar sí o sí. Va ser un error?

Sí, un error que vam cometre tots. Vam generar unes expectatives. És l'error més gran i també un enorme aprenentatge per si mai torno a viure una situació així. Li vam faltar el respecte als 21 equips restants de la categoria i a nosaltres mateixos. En cap moment vam mirar enrere per comprovar com havíem patit feia ben poc per guanyar partits a Segona. Ens calia recordar com es competia aquí. Em sap greu. Ho vam pintar tot de color rosa. Vam ser il·lusos pensant que seria fàcil, quan és molt complicat aconseguir que un equip que acaba de baixar torni a pujar. O competim com el Mirandés, per exemple, o ens serà impossible.

Els beneficia haver deixat l'etiqueta de favorit?

Sí, ara hem passat la pressió als altres. Conviure amb aquesta pressió no és gens bo. Durant molt de temps hem viscut amb una sensació de fracàs i frustració enorme. Fèiem un bon partit i el definíem com un partit normal. I quan es perdia, era un drama. Veure's sempre tan lluny de les dues primeres posicions ens frustrava perquè semblava impossible arribar-hi mai. De la mà del míster hem deixat de banda mirar el què vindrà i pensar en com competir cada diumenge. Això ens ha ajudat a no fer tants càlculs. Els equips que han estat durant tant de temps tan bé se'ls ha fet saber que ara són ells els favorits. A veure com conviuen amb aquest sentiment. Nosaltres ja hem fracassat i hem viscut el drama, ara només podem millorar. Hem sigut catorzens, lluny del play-off tot i tenir una plantilla feta per pujar. Ara els toca a l'Almeria i al Cadis. Aquests ja s'havien imaginat com seria la seva vida a Primera. Ara és quan apareix la sensació de vertigen i quan més tremolen les cames. No pas tant el Saragossa, que no se l'havia situat tan amunt. Ara està donant la sorpresa i és el que més m'agrada.

Aquesta pressió se l'ha posat el propi vestidor o també l'han rebut per part de l'entorn?

En aquest cas exculpo la gent per tot el que han sentit i han vist els aficionats. I perquè han arribat grans jugadors que et podien fer pensar que s'acabaria pujant. Si haguéssim rebaixat l'eufòria de bon inici dient que tot costaria molt, després d'empatar el primer partit i de perdre el segon potser l'afició ho hauria entès així. La culpa és nostra per no haver frenat aquesta eufòria fins que no hem vist que tot seria molt difícil.

Exculpa també a la gent que ha xiulat l'equip i a vostè en particular?

Els xiulets que vaig viure jo són els que més vaig sentir. No exculpo l'afició, sinó que mitjanament la puc entendre. He intentat extreure el per què se'm va criticar, sent de Girona i el capità. Entenc que sempre he tingut un rendiment molt regular i he intentat entendre que va ser una crítica cap a l'equip que anava enfocada al capità i persona que té una trajectòria important al club. Però és evident que he viscut el meu pitjor moment dels sis anys al Girona. Se'm va fer una ferida que tindré sempre. Em va saber molt de greu, pel dolor personal i pel que va viure la meva família. Sí, el rendiment no era el que tothom esperava. Ni jo mateix i en soc conscient. Però no m'he equivocat en cap altra cosa. Va ser un atac massa ferotge cap a una persona que en sis anys només ha viscut un mal moment.

Ho ha paït o és una espina clavada que es vol treure amb un ascens o bones actuacions?

Jo desitjo amb totes les meves forces jugar bé i fer bons partits. Per la meva felicitat i també per l'afició, no perquè senti que li he de tornar res a ningú. Si hem vist el Girona a Primera ha sigut pel rendiment de molts futbolistes, inclòs el meu. El meu desig és jugar bé, que l'equip també ho faci i que s'aconsegueixi una fita història. Després em sentiré en pau. Tenia en ment que, si mai marxava, ho faria deixant el Girona a la Primera Divisió. Com que estimava tant aquest club vaig decidir continuar-hi un any més perquè entenia que hi havia una bona oportunitat per pujar.

Vostè ara parla de l'estiu passat, quan tot i tenir propostes va apostar per quedar-se i renovar. Consiera que va prendre la decisió correcta?

És la decisió més encertada. Els aprenentatges que m'emporto d'aquesta temporada no els havia viscut en les cinc anteriors. Aquesta és la temporada més especial, més difícil i de més pressió i exigència. Em costa més dormir, ho passo pitjor. Ara costa, però en uns anys ho miraré amb perspectiva i n'extreuré conclusions. No soc la mateixa persona que fa sis mesos. No em comporto igual. He après de tot, també dels xiulets tot i el dolor. Sé que les alegries són més infinites i boniques que els mal moments, que són mínims.

El Cadis i el Saragossa estan a set i sis punts. En són molts?

Són punts, evidentment. Però també soc dels que creuen que és molt difícil que ells no punxin. Estic convençut que ho faran. A més, han de jugar contra nosaltres. Veig un Girona solvent, amb una manera de competir diferent. Són molts punts, però no pas tants com perquè sigui impossible eixugar-los.

Té calculat quants punts li falten al Girona per estar a dalt de tot?

A nivell grupal mai hem parlat d'això perquè el míster es tornaria boig. Per la meva experiència, entre 68 i 72 punts serien suficients per lluitar per l'ascens. Si n'hem de fer 72, hem de guanyar molt, però com que no ho hem fet prou bé fins ara, tenim l'obligació de guanyar molts partits. El que s'ha proposat aquest equip és no perdre mai. Si aconseguim no perdre o perdre poc, serem capaços d'arribar a les cinc últimes jornades depenent de nosaltres per aconseguir l'ascens.

Recordi'm allò que ha dit del play-off, que apostaria sí o sí pel Girona.

Si tingués l'opció de triar em quedaria amb la plantilla del Girona perquè en un moment tan trascendental com ho és una promoció d'ascens, i a només quatre partits, estic convençut que els jugadors tan determinants que tenim oferiran la seva millor versió.

Encara que no hi sigui Cristhian Stuani?

No m'ho imagino! Ara bé, si ha de passar això, ens tocarà pujar directe...

Quan més consolidat estava el mig del camp gironí amb vostè i Gumbau ha arribat el famós pivot defensiu. Tem que algun dels dos perdi el seu lloc?

Ha arribat un futbolista contrastat (Christian Rivera), sense oblidar que ja en teníem a dos més com Jozabed i Pape (Diamanka), que no han tingut massa oportunitats perquè l'entrenador no ho ha cregut convenient. En el moment que estem ara és quan em trobo més sincronitzat amb en Gerard (Gumbau). Perquè l'equip té una agressivitat diferent i tot el que ens arriba a nosaltres ho fa frenat pels del davant. Abans es veien molt més les nostres deficiències. En Gerard em sembla un futbolista amb molt de futur, recorregut, una esquerra privilegiada. Trobo que és un gran encert el seu fitxatge.

Troba a faltar Pere Pons?

El trobaré a faltar tota la vida. Com a amic, company d'equip i tot. Tots hem estat reclamant durant molt de temps un pivot defensiu perquè en Pere és un jugador que trobem molt a faltar. Però en comptes de demanar un pivot, el que hauríem hagut de demanar és a algú com ell. Un futbolista compromès, que jugués sempre i que ho fes amb molt de nivell. Perquè al cap i a la fi, la seva posició era més de 8 que no pas de 6, on actuava jo.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook