Si bé han passat divuit anys i la categoria no era la mateixa, la situació que viurà el Mirandés demà contra el Girona té força paral·lelismes amb la que va viure el Figueres ara fa gairebé dues dècades. La temporada 2001-02 la Unió va escriure una de les pàgines més brillants de la seva història convertint-se en el primer equip de Segona B que arribava a unes semifinals de la Copa del Rei. Terol, Barça, Osasuna, Novelda i Còrdova van caure a mans del conjunt que dirigia Pere Gratacós abans de plantar-se a les semifinals contra un Deportivo de la Corunya, que venia de guanyar una Lliga i de dos subcampió els anys anterirors. Tot un SuperDépor farcit d'estrelles com Diego Tristán, Fran, Makaay, Valerón, Djalminha, Amavisca, Emerson o Donato, entre altres contra el Figueres dels Caballero, Freixa, Serra, Salas, Arnau Sala, Peña...

El dilema que té aquests dies Iraola el va tenir llavors Gratacós, amb l'agreujant de competir a una categoria semiprofessional com la Segona B i amb una plantilla molt més curta. Tot i això, arribats a les semifinals de la competició, el tècnic de Besalú va tenir clar què havia de fer. «La prioritat era el partit a partit, que es diu ara, però érem a punt de fer història i la nostra intenció era mirar d'assolir-ho. L'objectiu clar era arribar a la final, que hauria estat el màxim», reconeix Gratacós. En aquest sentit, abans del partit d'anada a Vilatenim contra els gallecs, que acabaria 0-1 amb gol de Tristán, el Figueres havia de rebre el Gramenet a Vilatenim. Només cinc (Freixa, Serra, Arnau, Salas i Fernando) dels titulars contra el Gramenet (1-2) van repetir contra el Dépor. A la tornada només van ser quatre (Dani Fernández, Freixa, Ruano i Fernando), el que van jugar i perdre al camp del CD Logronyès (1-0) abans de visitar Riazor (1-1, gol de Piti ). «Ens vam quedar a un gol de la final», recorda Gratacós.

El garrotxí assumeix que, inevitablement, els seus homes tenien la Copa al cap en els partits previs als duels contra el Dépor. «Una part del cervell hi pensava. Els jugadors sabien la importància de les semifinals i la possibilitat que tenien de fer història i per això hi havia un punt de reserva al partit anterior. Això volia dir no fer-se mal ni lesionar-se i per tant, hi havia alguna situació en què s'ho pensaven a l'hora de posar la cama», revela.

Vint anys després, és el Mirandés qui té el dilema. Els burgalesos són de Segona A i tenen una plantilla molt més llarga i preparada que aquell Figueres. «Em sembla que no jugarà el mateix equip contra el Girona que el dia de la Copa. El seu entrenador reservarà algun jugador perquè són a un gol de ser a la final de Copa. Les possibilitats passen per tenir el millor equip a la tornada i això passa per reservar algú contra el Girona», diu.