A la Lliga la tendència és assenyalar qualsevol contacte del braç amb la pilota com a penal, mentre que a Anglaterra es manté una posició menys intervencionista. També des de la sala VOR. Fins i tot hi ha matisos a Europa. «El criteri en la Lliga de Campions és assenyalar només les mans més clares. I, evidentment, si el cos té una posició natural no s'hi intervé», descriu l'exàrbitre César Muñiz Fernández. Si la regla és la mateixa, per què hi ha aquests canvis de criteri «És com en el dret. Hi ha una norma però després està subjecta a interpretacions», respon l'excol·legiat internacional.

La norma general sorgeix d'un organisme global, la International Board, l'encarregat d'introduir novetats en el reglament. Després, cada Federació dona una lectura a la regla. En el cas estatal, és el Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) el que ofereix les interpretacions que considera adequades als col·legiats i aquests prenen les decisions: sobre la gespa o amb el videoarbitratge.

Velasco Carballo és el president del CTA i ha sortit a la palestra en un parell d'ocasions aquest curs per mirar d'aclarir els criteris que regeixen algunes decisions. Però la sensació continua sent de cert obscurantisme. Que les indicacions internes que es formulen als col·legiats no surten a la llum. D'aquí la sensació entre l'aficionat (també entre els futbolistes) de manca d'uniformitat en el criteri.

Amb les mans es veu el cas més clar. Per als àrbitres espanyols seran sancionades, en teoria, en quatre supòsits: quan és voluntària, quan és antinatural i aconsegueix ocupar més espai, quan se situa a l'altura de l'espatlla o per sobre i, en tot cas, quan la toca l'atacant en una acció que acaba en gol. Però la realitat és que no sempre s'aplica així.