La setmana passada ja va anar a Miranda. Com es troba físicament?

Amb moltes ganes de jugar. Sempre les he tingut i més aquest any, que vaig patir una lesió llarga al principi i ara també em vaig haver de tornar a aturar tres setmanes. La setmana passada ja vaig entrenar amb el grup i estava molt content. Vaig viatjar i tenia ganes de jugar però no va ser el cas. Ara toca treballar per aviam si puc fer-ho dissabte.

Les lesions són el seu gran hàndicap aquesta temporada. Li havia passat mai?

Em va passar amb 19 o 20 anys. Venia amb molta il·lusió però no he pogut tenir la continuïtat de poder jugar 10 o 15 partits per demostrar-me a mi mateix i als que m'envolten que soc aquí per ajudar i millorar.

L'equip està en una bona dinàmica, però té la sensació que a Miranda es va deixar escapar una gran oportunitat?

Sempre que t'avances i t'empaten, es deixa escapar una bona oportunitat. Va ser una jugada molt aïllada. Unes mans on no s'hi pot fer res... Era una bona oportunitat, sí, i vam marxar amb la sensació que ens havien empatat en una acció esporàdica. L'objectiu és pujar i ho hem de fer d'una manera o altra. Tots els punts que puguem guanyar els hem d'estacar com sigui. I més en un camp complicat.

S'hi és a temps encara de l'ascens directe?

Totalment. Cada jornada hi ha un algun equip que ensopega. Ara jugarem contra l'Albacete que s'hi juga la vida. Cap partit és difícil i qualsevol equip es pot deixar punts a casa o a fora.

Com analitza la lluita per dalt. Veu el Cadis ascendit? El Saragossa és el més fort ara mateix?

Fa cinc setmanes el Cadis, l'Osca, el Saragossa i l'Almeria estaven a quatre o cinc punts. Amb una mala dinàmica de dues derrotes, els de darrere s'acosten. Ningú està ascendit ni a ningú li sobren punts.

Signa fer el play-off

No. Crec en les possibilitats que tenim i veig el grup amb una mentalitat molt positiva, sobretot, primer per guanyar dissabte. Després ja pensarem en la resta.

El fet d'haver començat malament i haver perdut una mica l'etiqueta de favorit els pot fer anar de tapats aquest tram final?

Mai hem estat ni serem els tapats, nosaltres. L'equip que agafa la bona ratxa els últims 10 partits és el que té més números de pujar. Som en el bon camí però si ens creiem que ho tenim mig fet o que guanyarem perquè estem en una bona dinàmica és mentida. Si continuem treballant, creient en nosaltres i competim com ho fem, tenim una bona oportunitat dissabte d'acostar-nos-hi.

Jugar amb la pressió que tenen ara Cadis i Saragossa pot arribar a ser angoixant?

A mi m'agrada jugar amb pressió. M'agradaria ser a dalt. Tampoc ho canvio perquè és un repte que hem d'assolir nosaltres. Ara bé, pot passar factura, sí. Ho hem vist en més d'un cas. Però també els jugadors del Cadis i Saragossa tenen galons i fa anys que juguen. No crec que sigui la pressió, sinó que de vegades són simples situacions de futbol.

Té la sensació que durant la pretemporada es va parlar massa d'ascens?

Era l'objectiu i continua sent-ho. És una pressió que havíem de tenir. Sí que potser ens va costar entrar a la Lliga de Segona, que no té res a veure amb la de Primera. No vam estar a nivell que tocava però ho hem rectificat. Ara l'equip està en una mentilitat positiva i guanyadora.

Vostè va pujar a la Premier League

Me'n moro de ganes, de celebrar el tercer ascens. M'encantaria gaudir-ne altre cop perquè és l'alegria més gran que hi ha. Era molt jove i van ser unes experiències molt boniques. Ara amb aquestes 12 jornades que queden confio ajudar l'equip per tornar a viure sensacions com aquelles.

En què ha canviat el Girona de Martí respecte al d'Unzué?

Potser la competitivitat. Hem canviat més nosaltres que l'entrenador. Al final sí que són idees una mica diferents, però malauradament la mentalitat que tenim ara potser farà 20 jornades no la teníem. Això es nota. Competim millor, sóm més sòlids al darrere, tenim aquesta agressivitat i ganes de guanyar cada duel. A dalt tenim qualitat de sobres i podem guanyar els partits.

L'any passat jugava al Getafe de José Bordalás. És tan especial com sembla?

Sí que ho és perquè amb un pressupost i un equip com el Getafe ara mateix està lluitant per entrar a la Champions. És especial perquè el rendiment que treu als jugadors és màxim. Això té un gran mèrit. Agradarà més o menys als rivals però és un equip que sempre surt a guanyar de la manera que sigui. Si es guanya, ja el poden criticar però els punts o l'eliminatòria són seves.

Com és que només va jugar 10 partits amb ell?

Vaig tenir una petita lesió quan vaig arribar i després l'equip ja carburava i em va costar. A més a més t'hi has d'adaptar. Físicament és un gran canvi respecte al Màlaga o altres equips on havia estat. Els entrenaments, la intensitat, el dia a dia? Quan vaig jugar vaig rendir i al final vaig tenir l'oportunitat de jugar tres partits molt importants contra Reial Madrid, Athletic i Sevilla. Al final l'entrenador tria i cal acceptar-ho.

Té alguna cosa de Bordalás, Martí?

Sí, potser un parell de cosetes. Es nota que ha estat pivot defensiu i que li agradava mossegar. Al final però, el seu futbol no és el mateix. Un defensa primer ha de ser defensa defensa i si pot jugar, i ajudar ofensivament, ja ho farà.

Què el va convèncer de venir al Girona a l'estiu?

Em va ser difícil triar. Tenia un parell de cosetes més. Venia d'un any molt difícil a Getafe i tenia ganes de jugar. Al final, però, he vingut aquí i al cap de tres jornades em vaig lesionar? Era un projecte molt bonic. A Primera m'agradava molt com competia. A més a més, feia molts anys que voltava per fora de casa i em feia il·lusió tornar-hi. Estar a prop de la família era un extra, però sobretot el que volia era gaudir del futbol i tornar a jugar i per això em vaig decidir per venir al Girona.

Màlaga i Getafe a Primera, Ponferradina i Lugo a Segona, Arsenal, Leicester? Quin club es va trobar quan va arribar?

El que tenim al Girona molts equips de Primera no ho tenen. En l'àmbit d'instal·lacions i facilitats, a Getafe no ho teníem. I estic parlant d'un equip que competeix a un nivell altíssim. El que s'està cercant aquí és quelcom molt bonic i gran. Dependrà de nosaltres tenir-ho. Des del primer dia vaig notar el caliu. Em sento molt emparat tant pels jugadors, cos tècnic, metges. La gent és molt propera i això agrada molt.

Tret de Lugo on va estar-hi un any i mig, a la resta de clubs com a molt s'hi ha estat una temporada. Li agradaria estabilitzar-se a Girona?

Totalment. Tinc la sort que m'he adapat i he estat feliç arreu, però poder estar dos o tres anys o més a un club com el Girona, a una hora de casa, seria molt bo. En tinc moltes ganes i faré tot el possible per complir-ho.

Vostè va fer un gol salvador a la Copa a Cartagena en l'últim segon, que forçava la pròrroga. Li agradaria fer el gol de l'ascens?

Oi tant! Això seria el màxim i quelcom que no puc descriure amb paraules. Seria una glòria immensa, però continuem amb el cap on toca que és l'Albacete?

Fa poc es va implicar amb la Fundació Oncolliga Girona. Es considera un jugador amb inquietuds?

M'agrada veure la vida tal com és. Si puc ajudar gent que ho necessita de veritat, com són els malalts de càncer, ho faig sense pensar-hi. Aquí a Girona tot és més fàcil i la capacitat d'arribar als malalts és enorme. Estic encantat d'ajudar. Em va sortir de dins perquè el nostre món és molt bonic i perfecte, com una bombolla, i sé que no és així de veritat. Com més toquem de peus a terra millor. És quelcom que ho viu molta més gent de la que pensem i volia ajudar.

La seva etapa de formació va ser força curiosa. El Barça el descarta amb 12 anys, se'n va al Cornellà i després l'Arsenal el fitxa amb 16 anys. Tot plegat el va fer madurar de cop?

A casa, al Barça o Cornellà és més fàcil tot. El pas de maduresa que fas en marxar de casa és molt gros sent tan jove. A Londres vivia amb una família anglesa amb fills. Jo era un més. Al principi era una mica estrany però el tracte va ser boníssim.

Per a un noi de 18 anys, què suposa entrenar o jugar al costat de Cazorla, Van Persie, Walcott, Giroud o Arshavin?

El que passava és que entrenàvem tots els equips a l'Acadèmia i els vèiem cada dia al gimnàs o entrant i sortint. Al començament sí que és difícil entrenar amb ells perquè van tres marxes per davant. Tot i això, al cap d'un mes amb ells ja són els teus companys d'equip. A més a més, el tracte d'ells cap a tu és d'allò més normal. Vaig aprendre moltíssim de gent carregada de títols. Els seus consells em van ajudar a créixer. Érem uns quants catalans i també després també hi havia Arteta, Monreal o Cazorla, que parlaven castellà i era més fàcil.

Recorda el debut?

Vaig debutar a la FA Cup però em quedo amb l'estrena a la Lliga contra el Liverpool. Tinc la foto emmarcada a casa entrant al camp des de la banqueta. No s'oblida.

Què li va mancar per consolidar-se a l'Arsenal?

El cap que tinc ara. Si hagués tingut aquest cap quan tenia 19 anys, potser no m'hi hagués quedat però hauria tingut més oportunitats. El futbol és així. No es veuen les coses igual ara que abans. No me'n penedeixo i la meva carrera ha continuat. No em dono per vençut i si continuo treballant espero tornar a dalt de tot. Espero que sigui aquí.

Després de sortir de l'Arsenal, no va tenir gaire participació amb el Leicester i el Norwich.

Amb el Leicester vaig jugar al principi i amb el Norwich, res de res. Un partit de Copa i res més. Anar al Leicester em va suposar veure la realitat del futbol fora de l'Arsenal; com un cop de porta. A Norwich va ser el punt més baix de la meva carrera. No vaig entrar en depressió però no tenia ganes de res. Entrenava malament perquè el meu cap no hi era? Vaig rebre molts cops i em vaig enfonsar. No me'n penedeixo. Després he tingut moments difícils i no he llençat la tovallola perquè sé el que és. Per això les meves ganes de lluitar i continuar creixent són més grans per aquella etapa.

La il·lusió la va recuperar a Ponferrada?

Sí. Em va permetre tornar-me a sentir jugador i ser feliç. Va ser un pas molt important, malgrat ser un any difícil perquè vam baixar de categoria.