Victòries en enfrontaments de vida o mort. Poder fer un gol al darrer minut contra el teu etern rival. O signar per l'equip dels teus somnis. Aquests són alguns dels premis que et pot oferir l'esport en general o, més en concret, el futbol. Ho sap bé Mar Vergés, que hi juga des dels nou anys i és una de les futbolistes més estimades del Girona. Però com tot en aquesta vida també pot tenir una part negativa. O no tan bona. I aquesta cara fosca de l'esport, en forma d'una greu lesió, també l'ha tastada Vergés, que aquest cap de setmana podria tornar a jugar gairebé un any després.

La primera gran victòria va arribar el 20 de febrer, quan va rebre l'alta mèdica esportiva. Era la primera estació per arribar a allò que ha perseguit els últims dotze mesos. Tornar a trepitjar la gespa. El pitjor d'aquell malson en què va entrar el 30 de març de l'any passat, quan es va lesionar al camp del Pontenc, ja havia passat. Mar Vergés va rebre una entrada per darrere quan conduïa la pilota. La cama se me'n va anar per davant», recorda. Poc després arribava el pitjor diagnòstic: trencament del lligament encreaut anterior i el menisc. Una de les pitjors lesions que una futbolista pot patir, i que, d'entrada, aspirava esquivar. Aquella nit, tot sopant, «no sabia que m'havia trencat. No sé si va ser perquè tenia la musculatura calenta. Només vaig notar que se m'aturava una mica la cama. Em vaig aixecar de la taula i no podia caminar per la inflamació», explica la futbolista del Girona, que de seguida va avisar la delegada de l'equip. Dos dies després, passant consulta mèdica, les primeres exploracions ja feien intuir el pitjor: «M'havia trencat el lligament encreuat anterior i el menisc».

La recuperació ha sigut un procés lent. Hi va haver canvis a l'estructura mèdica del club i aquí se li ha de sumar un altre factor que va fer que el neguit s'apoderés d'ella. «Quan ja començava a caminar vaig relliscar i vaig caure a casa. Va ser tot un drama», confessa ara la futbolista de Palafrugell. Se li va inflamar com quan se l'havia trencat. Els símptomes eren els mateixos. Per fortuna, la cosa no va anar a més. El problema va resultar ser líquid que va ser posteriorment extret i li va permetre seguir amb la seva recuperació. Ja es diu que allò que no et mata et fa més fort. Exactament és el que va succeir a Vergés, a qui li havia començat a passar pel cap que no tornaria a posar-se les botes mai més. «Em deia a mi mateixa 'no pots llençar la tovallola, Mar'», relata. Tot plegat, compaginant-ho amb la seva feina de mestra, perquè no és professional del futbol. La lesió no va fer grinyolar el seu dia a dia. «Quan em vaig lesionar estava acabant el meu període de pràctiques. Recordo que anava coixa. El trencament de lligament et permet fer vida normal. Patia més amb el menisc que fregava amb un altre os i em feia mal», comenta la Mar, que va passar pel quiròfan el 21 de maig. «Ja havia acabat. Només em quedava realitzar el treball de fi de grau. En part em va anar bé que no em pogués moure. Així era a casa aprofitant el temps per acabar-lo», explica ara mig en broma. Durant tot aquest llarg procés de recuperació ha sentit de ben a prop l'escalf de la família, els amics i el club. Vergés té clar que «el Girona em va donar moltes facilitats. Anava cada dia a un físio extern al club. I quan vaig tornar a fer entrenament a l'agost, apartada del grup, anava amb el nostre físio particular».

321 dies de baixa

Després de 321 dies de baixa, Mar Vergés va rebre l'alta mèdica el passat 20 de febrer. Va ser tota una alegria, un esdeveniment. Era una cosa que duia molt de temps esperant. Tres cites abans que la hi donessin, el doctor ja la va avisar de quan la tindria. No obstant això, allò que està esperant amb ànsies és la seva tornada als terrenys de joc en un partit oficial. «Espero el dia amb molta emoció. Me l'he imaginat moltes vegades. Mai no he estat tant de temps lesionada, i això que des dels 9 anys que jugo a futbol», exposa la jugadora i segona capitana blanc-i-vermella, que podria tornar a vestir-se la samarreta del Girona aquest mateix cap de setmana per enfrontar-se al Cabanes a Torres de Palau. La cita és diumenge a les 4 de la tarda, en un partit clau per escalar a la segona posició de la Lliga. El Girona, que aquest any ha debutat a Primera Divisió, ocupa la tercera posició, a un punt del segon, el Seagull, i a onze del líder, el Martinenc. L'objectiu del club és seguir creixent i escalant categories.

«Ens agradaria pujar. A principi d'any vam fer un nou equip. Van venir moltes jugadores noves», descriu la gironina. Si l'ascens no s'obté, però, encara el club té una bala a la recambra per avançar categories, gràcies a l'acord de col·laboració amb el FC Sant Pere segellat l'estiu passat. Les empordaneses són ara mateix l'equip de referència del futbol femení gironí, competint a Primera Nacional. L'entesa inclou un dret d'absorció que el Girona FC hauria d'executar abans del 30 de juny. El projecte camina amb solvència i Vergés ho confirma: «Estan intentant fitxar les millors jugadores de la província de Girona perquè pugin de la millor manera». De moment, però, es conforma a tornar a jugar, «i fer-ho el millor possible per a més tard deixar pas a les nenes del futbol base que apunten fort».