na errada impròpia en la sortida de pilota va condicionar el resultat d'un Girona que sense realitzar un bon partit havia aconseguit avençar-se en el marcador en un matx on l'Albacete va saber portar cap al seu territori quan arribava la part final. El Girona va deixar escapar dos punts de Montilivi, va anar a remolc d'un empat i no va tenir prou clarividència en atac per poder esmenar l'errada de Pedro Alcalá.

Primera part controlada. Un gol espectacular de Brandon Thomas va ser el detall més important i significatiu d'una primera part dominada pel Girona. La pilota era pels blanc-i-vermells, la possessió i la posició de l'equip, situat a camp contrari, aportava tranquil·litat a un equip que va ser superior en tots els aspectes. Els visitants van plantejar un partit realitzant una pressió a la zona de creació, sense avançar posicions els de Lucas Alcaraz ajuntaven línies en un 1-4-4-2 i intentaven que els locals no poguessin connectar accions de perill. A l'inici Alcalá i Juanpe combinaven entre ells, asseguraven la passada però no trobaven possibilitats de passada cap a zones interiors. Granell sortia de la seva posició habitual per col·locar-se entre Juanpe i Mojica en la sortida de pilota mentre Gumbau avançava la seva posició per acostar-se a Borja García. Es plantejava un matx on calia tenir paciència amb l'objectiu de desgastar i desorganitzar a l'adversari fins a trobar situacions favorables. Com que Borja sortia de la seva posició per poder entrar més en joc Stuani es trobava molt sol en punta, l'uruguaià fixava els centrals però necessitava ajudes per poder combatre el treball defensiu de l'Albacete. Brandon Thomas no apareixia a banda però si que va buscar un desmarcatge de fora cap a dintre per poder rebre una passada a la frontal de l'àrea, un control orientat de molta qualitat i una definició perfecte amb la cama dreta va servir per obrir el marcador, el més difícil s'havia aconseguit i només calia rematar la feina.

A remolc d'una errada. L'inici del segon temps va marcar la resta de partit. En una sortida de pilota des de la zona d'inici Pedro Alcalá va errar en la presa de decisions deixant l'esfèrica en zona de ningú, la passada no va arribar ni a Juanpe ni a Gerard Gumbau però si que la va aprofitar Manu Fuster per executar un tir imparable per Asier Riesgo. Tot i el gol dels visitants encara quedava molt partit per endavant però els de Lucas Alcaraz van tornar-se a organitzar per començar de nou el partit. Sense ocasions clares en atac Pep Lluís Martí va començar a utilitzar els recursos ofensius que li dona la plantilla. Samu Sáiz va saltar a la gespa per un apagat Àlex Gallar, posteriorment Jairo ho feia per Borja García i finalment Jonathan Soriano va substituir a Àlex Granell. L'equip va acabar jugant amb tots els futbolistes de perfil ofensiu sobre el camp però les interrupcions i la manca de continuïtat en el joc van afavorir un Albacete que amb el punt sumat va sortir satisfet de Montilivi. Pep Lluís Martí va esgotar les possibilitats però segurament va trobar a faltar un punt de caràcter a un equip que va acusar la baixa d'Aday Benítez en moments puntuals del partit. El de Sentmenat estava en un bon moment de forma i s'havia convertit en una peça important dins l'esquema de joc de Pep Lluís Martí.

Aday Benítez aporta energia, força i molt de treball a un equip on també es contagia de la seva actitud positiva. L'entrenador ja no l'utilitzava com a lateral, la seva presència a la banda dreta servia per donar equilibri atac defensa en una posició Àlex Gallar va tornar passar per davant de Samu Sáiz i Jairo Izquierdo. Ahir l'exjugador de l'Osca va disposar d'una nova oportunitat però va participar molt poc en el joc i la sensació és que no va aprofitar l'ocasió.

La igualtat predomina. Tres empats i una victòria des que Lucas Alcaraz va arribar a la direcció de l'equip suposaven suficient bagatge per a un Albacete que ha de centrar tots els esforços en aconseguir la permanència a Segona divisió. Els de Castella-la Manxa arribaven a Girona amb baixes importants a la seva plantilla, tot i la tornada de Maikel Mesa a l'onze incial, Fran García, Álvaro Jiménez, David Querol, Gorosito i Tomeu Nadal, es van quedar fora d'una partit on els visitants van treure molt rendiment del gol de Manu Fuster. Des que l'ex-tècnic del Còrdova, Almeria, Granada o Llevant entre d'altres va fer-se càrrec de l'equip la solidesa defensiva ha millorat en un conjunt que ahir va sumar novament. Conscients del que els suposava poder puntuar a Montilivi els visitants van plantejar el partit pensant en la fase defensiva, l'ordre i sobretot el replegament en camp propi condicionaven el joc ofensiu dels gironins.

Es continua sumant. L'empat d'ahir a Montilivi davant l'afició, allarga a set les jornades sense perdre dels gironins. Tres partits guanyats i quatre empatats, tretze punts de vint-i-un possibles, 9 gols a favor i 5 en contra, són números molt favorables per a un equip que ja agafa posicions entre els millors. A priori tothom pensava que ahir era necessària la victòria al mateix moment que semblava factible però la categoria és molt exigent i cap adversari dona res per perdut. Cal considerar que el Girona es va consolidant a les places de promoció d'ascens i s'aferra a la possibilitat de poder atrapar a un dels dos primers classificats. Encara queda molta lliga i les possibilitats de fer la promoció o fins i tot d'aconseguir l'ascens directe continuen intactes. Cadis i Saragossa marquen un bon camí però tots dos encara han de passar per Montilivi en un final de campionat que pot ser emocionant. Ara toca descansar bé, recuperar forces i preparar al màxim el partit de diumenge vinent, serà a Canàries on Las Palmas de Pepe Mel també posarà les coses difícils a un Girona que ha d'intentar canviar aquests últims empats per victòries.