Fins fa quatre dies, ben pocs coneixien a Girona l'existència de Joaquín Zeballos. Amb 23 anys, l'uruguaià s'havia fet un tip de marcar gols al seu país, a l'espera de complir tard o d'hora el seu somni, que no era pas cap altre que el de fer el salt al futbol europeu. Mentre seguia sent un complet desconegut per a molts, Quique Cárcel ja tenia el seu nom apuntat a l'agenda. «El coneixem de fa temps perquè seguim de molt a prop la lliga d'Uruguai», deia ahir a la sala de premsa de Montilivi. Assegut al seu costat, el mateix Zeballos. Exhultant, feliç, il·lusionat. Era la seva presentació oficial com a blanc-i-vermell. Lluïrà el 9 a la seva esquena, l'únic dorsal que quedava lliure, però això no vol dir que, de cop i volta, es converteixi en la referència ofensiva del Girona. «Ve a un equip que està molt fet, amb davanters que són importants. Prové d'un altre futbol i s'ha d'adaptar. Hem d'anar amb tranquil·litat, sense posar-li pressió. És jove i de mica en mica ens donarà els resultats que volem». Cárcel considera Zeballos com una «oportunitat de futur» que li va presentar el mercat. «Mirem més enllà del curt termini. No sabem on estarem la temporada vinent, si a Primera o a Segona. Però ell ha fet números per ajudar-nos tant en una categoria com en l'altra». Ho rematava el director esportiu: «Si algú es pensa que ve a pujar l'equip s'equivocarà. És aquí per ajudar-nos».
Dit això, torn per al futbolista. Seduït pel «gran projecte» que es cou a Montilivi, l'uruguaià deia estar «orgullós» d'haver pogut fer el pas. «El futbol europeu està molt valorat, sobretot al meu país. Ser aquí és el somni de tot futbolista. És un orgull que el Girona m'hagi obert les portes i espero estar a l'altura per no defraudar ningú». Declaració d'intencions del jugador, qui ahir ja es va entrenar per primer cop sota les ordres de Pep Lluís Martí. «Estic molt content, he afrontat la sessió amb molta motivació. He tingut una xerrada del tot normal amb l'entrenador, ell coneix la meva situació i les ganes que tinc d'ajudar».
De menys a més
Inèdit encara aquest 2020, Zeballos està ara mateix un esglaó per sota que els seus nous companys pel que fa a la preparació física. Això sí, ahir es mostrava convençut que ben aviat es posaria a to. «He estat treballant pel meu compte amb un entrenador personal a l'espera de resoldre la meva situació. Consdiero que estic bé físicament, però espero estar el més aviat possible al mateix ritme que l'equip. Ara mateix m'estic centrant a entrenar i arribar al meu millor nivell. És obvi que no és el mateix exercitar-se de manera individual que fer-ho amb tot l'equip. M'he intentat mantenir en forma. Quan agafi el ritme espero estar a disposició de l'entrenador com abans millor».
A la sessió d'ahir va poder conèixer al damunt de la gespa el seu compatriota Cristhian Stuani. D'ell també en parlava a la sala de premsa de Montilivi. «Per a tot Uruguai, ell és un referent. Un futbolista extraordinari que està fent molt bones temporades. Quan vaig arribar a Girona es va posar en contacte amb mi i es va oferir a ajudar-me en qualsevol cosa. Demostra que és una bona persona. Un gest així, quan s'està tan lluny de casa i la família, es valora molt. Espero aprendre moltes coses d'ell». Zeballos es va definir com «un nou d'àrea, definidor» i que també és mou «molt bé entre els defensors». Lluïrà el nou a l'esquena, un número carregat de simbolisme. «M'ha sorprès i alhora és un orgull per a mi. He vingut per sumar des d'on em toqui fer-ho». De temps per demostrar-ho en té per davant.
