El que fa uns mesos semblava una notícia estrafolària que passava a milers de quilòmetres i que mai havia d'arribar a, no ja a Catalunya, sinó a Europa, ja és aquí. Aquí i arreu del món perquè la pandèmia de covid-19 ha trasbalsat la societat mundial. En l'àmbit de salut, les víctimes creixen cada dia de manera alarmant mentre els treballadors dels centres de salut, desbordats, fan tot el que poden i més per cuidar els malalts. De retruc, o directament en aquest cas, els danys i efectes que deixa, i deixarà, el coronavirus a l'economia són incalculables i caldrà veure com s'aixecarà el sistema un cop es comenci a veure la llum al final del túnel. Un dels sectors més afectats és el món de l'esport i concretament el futbol. Ajornada l'Eurocopa, la Copa Amèrica i també els Jocs Olímpics, la Lliga i a Federació han aturat totes les competicions fins que el Govern no retiri l'estat d'alarma i consideri que hi ha les condicions de salut necessàries per tornar a jugar.

En el cas de Segona Divisió, el Girona ha vist ajornats ja els partits contra el Las Palmas i el Racing i també el de l'Elx, que s'havia de jugar avui. Tres partits que seran alguns més en, segurament, l'aturada de la Lliga per força major -Guerra Civil a part- més gran de la història. De fet, aquests dies recordant pandèmies s'ha parlat molt de les recents grip aviària, SARS o vaques boges i, sobretot de les dues més letals del segle XX, la grip espanyola del 1918 i la grip asiàtica del 1957. La primera va deixar més de 20 milions de morts a tot el món mentre que la segona es va poder controlar més i no va deixar un índex tan alt de mortalitat. Al Regne Unit, les escoles es van tancar i la lliga de futbol es va suspendre. També al País Basc es van clausurar col·legis. A l'estat van morir més de 10.000 persones de grip asiàtica, que va infectar a la vora de quatre milions d'habitants. A Girona va arribar i també al Girona, que va haver d'ajornar el seu partit de Lliga contra l'Oviedo a Vistalegre per tenir 10 jugadors infectats i només 5 de disponibles.

Era la primera setmana d'octubre del 1957 i la ciutat esperava amb molta expectació el partit contra els asturians, els grans favorits a l'ascens. Tot i això, durant la setmana, el tècnic Patricio Caicedo va anar veient com els seus jugadors queien com mosques per culpa de la grip asiàtica. Primer el porter titular Surribas, i després els altres dos porters Vilalta i Ros, Muñoz, Ribera, Fàbregas, Manel... També Nogueras, l'últim fitxatge procedent del Lleida, que havia de debutar, va agafar-la en el seu primer dia a Girona.

L'asiàtica havia entrat a la península i els seus efectes començaven a fer-se veure. El mateix dia de partit, diumenge, la ràdio anunciava la suspensió del partit per culpa de la grip. El president Jaume Juher va intentar gestionar la crisi com va poder mentre l'Oviedo se'n tornava a terres asturianes sense poder jugar però amb la sensació que la Federació Espanyola li donaria la victòria i els dos punts. Tot i això, la setmana següent, el Comitè ordenava que el partit havia estat suspès «per causa de força major, degudament justificada i acreditada amb certificats oficials». El partit es jugaria a finals d'octubre en plenes Festes de Sant Narcís.

El compromís d'Espelt

Abans, però, la setmana següent de l'ajornament del duel contra l'Oviedo, el Girona va haver de desplaçar-se fins a Avilés per jugar partit de Lliga. Ho va fer amb només 12 jugadors, dos dels quals eren porters i amb l'agreujant que molts dels quals tot just s'acabaven de recuperar o bé encara estaven amb febre. Lògicament l'equip va perdre (3-1) i en tornar a Girona el president Juher reconeixia que el que havia fet l'equip havia estat una «heroïcitat». No li mancava raó. Garriga va jugar el partit amb 39 de febre i Curta també ho va fer malalt. A més a més, durant el viatge d'anada, arribant a Calella per recollir Ramon Espelt, l'expedició es va trobar el davanter al llit amb febre. Això sí, veient que anaven tan justos d'efectius, El noi de Calella es va aixecar de cop i va pujar al bus per què el Girona pogués formar amb un onze complet a Avilés.

Els jugadors afectats per la grip asiàtica de mica en mica es van anar guarint tots i la setmana següent (13 d'octubre), el Girona va superar a Vistalegre per 3-1 La Felguera de Langreo. Aquell triomf va suposar el final de la crisi de la grip asiàtica al Girona. La disputa del duel ajornat contra l'Oviedo durant la festa major (0-0) en va ser l'últim capítol.