Deixa esperar només un parell o tres de tons abans d'agafar el telèfon. Esperava la trucada i s'ha afanyat a respondre-la. Té el matí fet; en no poder sortir, dedica un temps després d'esmorzar a fer un bon grapat d'exercicis per mantenir-se en forma i cap al migdia és un bon moment per xerrar. Jonás Ramalho (Barakaldo, 1993) ha viscut situacions de tota mena des que és jugador del Girona, però res que s'assembli al panorama actual. Confinat a casa, a Fornells de la Selva, explota com mai les xarxes socials i la telefonia mòbil per estar el més a prop que pot dels seus, al mateix temps que intenta buscar-li la part positiva a tot plegat, encara que costi.
Com ho porta això de no poder sortir de casa?
És una situació ben estranya. Qui ens ho havia de dir, eh? He passat d'entrenar cada dia a quedar-me a casa, tancat entre quatre parets i comptant les sortides setmanals amb els dits d'una mà. Al principi vaig fer una muntanya de tot plegat, m'ho vaig agafar pitjor. Amb el pas dels dies m'he calmat i ho analitzo d'una altra manera. Aprofito el temps per treballar el cos i entrenar com puc, amb els exercicis i el material que m'ha facilitat el club, i també intento fer d'altres coses per no avorrir-me.
Té por?
No crec que aquesta sigui la paraula exacta. El que tinc és molt de respecte. Deixar-se encomanar ara pel pànic seria el pitjor que ens podria passar a tot plegat. És una situació delicada i intento veure-hi el costat bo. Hem d'estar a casa? Doncs estiguem tots a casa, fem cas i llestos. Al principi et costa més assumir-ho perquè no hi estàs gens acostumat. Ara, de mica en mica la gent es va adaptant a la situació i crec que és el millor per a tots.
A partir de quin moment es va adonar que el que ens està passant és veritablement un problema greu?
Al principi no m'ho prenia seriosament. És a dir; sabia que hi havia un problema, però lluny d'aquí i no m'imaginava que ens afectaria d'aquesta manera. Quan es van començar a suspendre partits i competicions el meu respecte cap a tot això es va disparar. És quelcom molt més greu del normal i s'està veient.
Com és ara el seu dia a dia?
Intento passar les hores com puc, de la millor manera possible i fent coses per no avorrir-me. El club ens ha facilitat material a tots els futbolistes i em passo gairebé tot el matí treballant el físic i fent tota mena d'exercicis. Quan no faig això, miro tantes sèries i pel·lícules com puc. Ens entretenim com podem.
Amb la Lliga suspesa i sense data de retorn, quin futur veu a la competició?
Poca cosa en sé d'això. És una veritable incògnita. Cada dia parlo amb gent del club. Es posen en contacte amb nosaltres per saber com ens trobem i quin és el nostre estat físic. També parlem de la Lliga i no sabem quan podrem tornar a entrenar, ni molt menys jugar. La meva idea principal és la de mantenir la forma perquè estar aturat i sense sortir no és gens positiu. Intento estar actiu el màxim de temps possible.
Vostè és partidari d'acabar aquesta temporada, encara que això suposi jugar a l'estiu?
Pensant-ho bé, per part meva jo sí que jugaria, fos quan fos. També penso que seria bastant estrany, sobretot perquè s'acumularien els partits en una sola setmana. Crec que s'hauria d'acabar la Lliga perquè si es deixa així, no quedarà gairebé ningú content.
No seria perillós? Ja no pel virus, imaginem que ha desaparegut. Em refereixo a l'apartat físic. Passarien del res al tot en molt poc temps.
Sí, això també és veritat. És que és una situació molt complexa. Seria competir de nou just després d'estar tancats tots a casa. Això pot ser perillós pel que fa a les lesions. Se'n sortiria l'equip que estigués en més bona forma i millor preparat, sense cap mena de dubte.
Comentava que cada dia manté contacte directe amb el club.
Sí, parlem amb els membres del cos tècnic i també amb els metges. Ens truquen cada matí. Ens pregunten per si tenim algun símptoma i com ens trobem. També valorem els exercicis, la nostra forma física i coses per l'estil. Així estem cada dos per tres. Ho veig bé. Podem estar tots en contacte i així ens fan un seguiment.
Amb el míster també hi parla de tant en tant?
Sí, per descomptat. Precisament fa una estona hem estat parlant per telèfon. No ha sigut per dir-nos res de l'altre món, sinó per saber com em trobava.
L'ha vist bé a ell?
Sí. Crec que té moltes ganes que això acabi, com ens passa a tots.
Una de les moltes decisions que s'ha pres a escala internacional és l'ajornament de la Copa Amèrica. Sent egoistes, i en l'hipotètic cas que el Girona acabi jugant el «play-off», això seria una bona notícia perquè significa que Cristhian Stuani podrà quedar-se aquí. Com ho veu?
És un punt molt positiu, no el vull enganyar. Em poso a la pell del jugador i entenc que pot ser una mala passada perquè imagino que li agradaria jugar-la. Però penso en el col·lectiu i per nosaltres és una peça clau. Fa poques setmanes vèiem complicat que hi fos. Bàsicament perquè ens posàvem a la seva pell. També és cert que no hem parlat amb ell d'això i no sabíem exactament què hauria passat. M'intento posar al seu lloc i no sé quina decisió hauria pres.
Qui no hi serà, es jugui o no la promoció, és Brandon Thomas. Ha patit una lesió molt greu al genoll, just quan l'equip lluita per pujar a Primera. El mateix que va viure vostè el 2015. Li ha donat algun consell?
I tant. Però les coincidències no s'acaben aquí, perquè som veïns. Vivim tots dos a Fornells, una casa al costat de l'altra. Parlo molt amb ell. D'aquest tema i d'altres coses. L'he intentat tranquil·litzar, miro de donar-li un cop de mà. Com ha dit, viu una situació similar a la meva. I parlant clar, és una veritable putada perquè aquesta temporada no podrà jugar més. Són coses del futbol, poden passar. S'han d'acceptar i lluitar per intentar-les deixar enrere.
Tot no és negatiu. Vostè abans deia que intentava veure el costat bo de la situació que estem vivint. Com ho fa?
A veure, és difícil ser positiu quan estem patint el que estem patint, però s'ha d'intentar fer i aquest és el camí que he triat. Per exemple, abans de l'aturada tenia unes molèsties a l'isquiotibial que m'estaven fent la guitza. Jo no volia parar perquè això m'hauria fet sortir de la roda de l'equip, cosa que dificulta després encara més tornar-hi. Ara, sense activitat, tinc temps per recuperar-me i posar-me a to. Segueixo les meves pautes personalitzades per fer net, per recuperar-me i així estar al cent per cent quan tot torni a la normalitat.
Amb tant de temps lliure imagino que ha reflexionat sobre la present temporada. Està satisfet amb com li han anat fins ara les coses?
Ho he pensat, sí. I no estava jugant tant com m'hauria agradat. Vaig gaudir de més protagonisme durant un temps, però per circumstàncies o l'opinió de l'entrenador, he tingut menys minuts darrerament. Això no m'ha canviat. Mai he donat problemes, jugui o no, i sempre m'he dedicat a treballar, sense alçar la veu. La meva idea era aquesta: seguir com fins ara, treballant i esperant la meva oportunitat. Ara haurem de veure quan m'arriba...
De la valoració individual, a la col·lectiva. Un any molt irregular, no troba?
Sí. Podríem dir que ha sigut una mica caòtic. Tots sempre hem tingut molt clar quin és el nostre objectiu. Potser hi ha gent que es pensava que havíem de pujar directe sí o sí, quan tots sabem que això no és tan fàcil. El que volem és pujar a Primera. I si no és directe, ho intentarem fer al play-off. Adaptar-se, quan es baixa de Primera, mai és fàcil. Sí, fa temps que estem amb la mateixa cantarella, i ha passat temps des que va començar la competició. Però és la veritat. No estem fent la millor temporada, ho sabem. El que tenim són les idees clares i ara ens toca agafar forces.
Serà com una mena de pretemporada, si després torna la Lliga.
Això mateix. Potser aquesta aturada és com si fos l'estiu, amb temps per preparar-nos i començar tots des de zero. Si tornem amb tota la il·lusió del món, potser les coses ens surten i acabem a dalt com volem.
