Va arribar a Europa el dijous 6 de març amb la maleta carregada d'esperança, bones intencions i unes ganes boges de treballar per créixer com a futbolista i ajudar el Girona a assolir l'objectiu. De moment, però, Joaquín Zeballos ha d'esperar. Ho fa pacient i resignat, però alhora responsabilitzat, conscient que la situació que li ha tocat viure és una emergència «mundial». Sol a l'altra punta de món després de travessar l'Atlàntic, el nou fitxatge del Girona viu reclòs en un pis del Barri Vell complint estrictament les rutines d'entrenament que el club li ha imposat i també les restriccions de l'estat d'alarma. «No vaig tenir temps quasi de res. Encara sort que vaig poder trobar pis. La idea era instal·lar-me i després que vingués la meva família», diu el nou davanter del Girona, de 23 anys i que, sense gos, només surt de casa, «com tothom, per anar a comprar al supermercat i llençar les escombraries». Zeballos veu la crisi sanitària del COVID-19 com «un obstacle més a la carrera».

Què va pensar quan, al cap de de quatre dies de ser presentat, es va decretar l'estat d'alarma i es van suspendre els entrenaments per culpa de la crisi del coronavirus?

Vaig fer el meu primer entrenament un dimarts i vaig continuar treballant amb el grup fins al dissabte. Llavors ja es va tancar tot. Ho encaixo amb la responsabilitat de saber que és una situació a escala mundial i que cal que tots en prenguem consciència. També nosaltres en la nostra professió. És una aportació dels ciutadans per no continuar amb el contagi massiu.

No ha de ser fàcil per a un noi jove acabat d'aterrar a un altre país des de l'altra punta de l'Atlàntic. Com ho fa? Viu sol?

Encara bo que vaig poder trobar pis, perquè els hotels van tancar! Vaig estar-me dos dies a l'hotel Carlemany abans de començar a entrenar. Aquells dies vaig fer tràmits i mirar de voltar una mica per la ciutat, que em va semblar encantadora. Ja tindré temps per conèixer-la més. Ara, de moment, m'estic sol al pis. No vaig tenir temps perquè vingués ningú de l'Uruguai. La idea era instal·lar-me al pis i després que vinguessin els meus, però no vam tenir temps.

Lluny, sol i sense poder sortir a conèixer la seva nova ciutat... Ha de ser fins i tot una mica tètric. Té gos? Surt gaire de casa?

No. No tinc gos. Faig les sortides normals que fa qualsevol persona. És a dir, vaig de casa al supermercat i del supermercat a casa i a llençar les escombraries. Intento comprar per força dies per no haver de sortir gaire.

Què fa per distreure's?

Tenim una planificació per part del club. Hem de donar informació de tot el que anem fent cada dia. Jo tinc el cap als entrenaments per continuar avançant i així quan tot això s'acabi poder estar de la millor manera i adaptar-me al grup el més aviat possible per acompanyar els companys en els objectius.

Fan videoconferències amb l'entrenador?

Sí, n'hem fet alguna perquè vol saber com estem i per planificar un possible retorn als entrenaments. També n'hem fet amb el preparador físic. Així també estem en contacte amb els companys.

Així, els han donat unes pautes d'entrenaments per fer a casa?

Sí, sí. Ens han aportat totes les informacions i rutines per seguir setmanalment la feina. Cada setmana les anem canviant perquè no es faci tan reiteratiu. També tenim els treballadors del club a la nostra disposició per a qualsevol dubte: nutricionista, metge, fisioterapeuta... El club intenta que aquest procés sigui el més semblant possible al que s'estava fent al dia a dia i que el canvi no sigui tan brusc.

El coronavirus semblava molt lluny i que no havia d'anar més enllà de la Xina. Se'n parlava a l'Uruguai?

Era un tema conegut, sí, però es veia com quelcom més local de la Xina. No es tenia la dimensió que es pogués propagar en tan poc temps a escala mundial. No s'hi donava tanta importància com ara. Es pensava que es quedaria com una cosa local i prou.

Quina és la situació ara a l'Uruguai?

Ara està arribant una mica tot. Hi ha uns 300 casos positius i la gent en quarantena. Abans-d'ahir hi va haver la primera víctima em sembla. Estic amoïnat perquè la meva família és allà. Hi tinc molt de contacte i els explico tot el que passa aquí perquè puguin prevenir-se i frenar-ho a temps. És un virus tan contagiós que quan es vol tallar, ja està massa escampat. Seria més fàcil agafar-lo d'arrel.

Quan va saber que no podia entrenar-se i que es tancava tot va plantejar-se agafar un avió i tornar-se'n?

No! Vaig arribar el dijous 5. Vaig estar un parell de dies fent tràmits i la revisió mèdica.Dissabte vaig anar a veure el partit contra l'Albacete i dimarts vaig començar a entrenar. Tot anava normal, tot i que es parlava que a Las Palmas es jugaria a porta tancada. Fins divendres tot semblava tranquil però després de cop es va suspendre tot i la cosa es va complicar. Tot i això tinc clar per què soc aquí i no em va passar pel cap anar-me'n. És un dels molts obstacles que em trobaré durant la meva carrera. Toca aguantar perquè queden partits i objectius grupals molt bonics pels quals lluitar.

Somiava fer el salt a Europa, però de ben segur que aquestes no són les circumstàncies ideals.

Quan vaig fer el pas el vaig fer amb el desig de jugar i entrenar cada dia per guanyar experiència i créixer en tot. Aquesta crisi és un tema que supera tot allò esportiu. És un tema de salut i cal ser conscients que això, ara mateix, és el més important. Ja tindrem temps de continuar amb els objectius i expectatives.

Quan el Girona el va fitxar no tenia equip. Suposo que aquesta aturada no el beneficiarà en la seva posada a punt física?

Jo m'ho agafo al revés. Ho veig com una possibilitat de continuar posant-me en forma i millorant físicament per, quan es reprengui la competició, poder estar amb més ritme. No és el mateix entrenar en grup i fer exercicis dinàmics en espais més amples que fer-ho en un pis. Miro de trobar-hi el costat positiu i preparar-me per estar a punt quan això s'aixequi.

Té espai al pis per fer els exercicis que li mana el preparador físic?

Les feines que ens han enviat s'han d'adaptar als llocs i espais de cadascú. Jo fins ara les he pogut seguir totes.

Va dir a la presentació que Stuani i Bueno l'havien ajudat molt els primers dies.

Sí. Ha estat molt gratificant. M'han ajudat molt tots dos i estem en contacte. Aquests dies m'han escrit per veure com ho estic passant i si necessito res. Per a un noi nou, que no coneix la ciutat i a més a més es troba amb aquesta situació, això ajuda molt.

Aquests dies hi ha molt de debat amb què cal fer amb la Lliga. Si acabar-la, donar-la per finalitzada, jugar-la a porta tancada... De què és partidari vostè?

El més ideal seria acabar-la. Ara el futbol és secundari però depenent de com continuï el tema, si s'aixeca el confinament els propers dies, considero que s'hauria d'acabar. El problema pot ser el temps que duri això. Si els tempos no lliguen, serà complicat quadrar-ho tot per molt que diguin de jugar molts partits entre setmana. Nosaltres i la institució volem acabar i continuar amb la recerca de l'objectiu de l'ascens.

Ningú quedarà content.

Sens dubte. Tant de bo tots els infectats es puguin curar, es pugui jugar i pugin els que ho hagin fet millor durant totes les jornades que té la Lliga.

El club els fa gaires controls?

Sí. Són molt responsables. De seguida ens van dir que estiguéssim tancats i que si notàvem qualsevol símptoma ho havíem de comunicar. Tenim contacte directe amb els serveis mèdics.