Si la rutina no hagués instal·lat un parèntesi sense horitzó i la vida continués com sempre, el Girona visitaria aquest cap de setmana el camp del Màlaga. Qui sap amb quants punts ho faria. Si estaria a prop o lluny de l'ascens directe, instal·lat o no encara en posicions de play-off. Difícil de predir. La pandèmia del coronavirus ha posat el món cap per avall. Se'n ressenteix el futbol, aturat com mai i amb un futur ben incert. Fa just un mes que la competició trepitjava el pedal del fre. Des de llavors, no s'ha jugat cap més partit. És impossible per als gironins atrapar els 500 partits seguits al futbol professional modern quan estava previst. Una efemèride inèdita durant la seva història. La xifra, sigui finalment una realitat o no aquests propers mesos, el que demostra és que, tret del recent descens, l'entitat viu probablement els millors moments de la seva existència. A l'espera que tot torni a la normalitat, l'objectiu continuarà sent recuperar un lloc a l'elit. I de camí, atrapar aquest mig miler de partits. Sigui a Màlaga o a un altre lloc, aquesta o la propera temporada.
El passat 7 de març, a Montilivi, el Girona empatava contra l'Albacete (1-1) i confirmava que la seva millor versió encara està per arribar. No ha tornat a jugar des de llavors. L'aturada es presentava un cop liquidada la jornada 31, amb l'equip de Pep Lluís Martí instal·lat a la promoció, cinquè. Els 500 partits estaven molt a prop, a tocar. Però encara no eren un fet. De moment, se n'acumulen 495, disputats al llarg d'aquestes últimes dotze campanyes, a cavall entre la Segona i la Primera Divisió. Es compten la lliga regular i també les participacions al play-off, on els gironins han tret el cap més d'una vegada. Sigui quan sigui que s'atrapi la xifra rodona, aquesta arribarà amb un balanç positiu. Des del 2008 fins ara, el Girona ha guanyat més partits de lliga (184) que no pas n'ha perdut (171). Les victòries signifiquen el 37,2 per cent del total de partits. És a dir, més d'un terç, però encara lluny de la meitat. D'empats n'ha acumulat 140 al llarg d'aquest període. També amb números verds es pot valorar l'aspecte golejador. Al llarg de 495 partits consecutius al món professional, n'ha marcat 644 i n'ha encaixat 605. Si la competició s'acaba reprenent, el camí fins arribar al mig miler està escrit: Las Palmas, Racing, Elx i Numància, abans de la visita al camp del Màlaga, on se celebraria aquest particular aniversari.
La trajectòria
Cert és que el Girona havia tastat la Segona Divisió fa dècades, però mai s'hi havia estat tantes temporades seguides com fins ara, i molt menys havia sigut capaç de pujar l'últim esglaó, el que dona accés a la màxima divisió del futbol estatal. Ho ha fet ara, comptant amb 495 partits entre les dues primeres categories de forma ininterrompuda. Un viatge amb llums i ombres, amb anècdotes de tota mena i resultats per a tots els gustos i colors. El periple donava el tret de sortida el 30 d'agost del 2008, a Balaídos, estadi del Celta de Vigo. Una tarda històrica per als blanc-i-vermells, que van guanyar per la mínima amb un gol de Jaume Duran.
Amb el que ha vingut després se'n podrien escriure uns quants llibres, que comptarien amb capítols amb molta teca. Començant pel desenllaç de la temporada 09/10, en què el descens es va evitar amb un gol de penal inverosímil transformat per Kiko Ratón. S'hi podria afegir l'aterratge de Josep Delgado al capdavant de la propietat (2010), que provocaria el retorn de Raül Agné a la banqueta; l'exitosa temporada amb Rubi al capdavant, en què s'acabaria jugant una promoció d'ascens amb final infeliç (12/13); la permanència increïble que gestaria l'equip amb l'arribada de Pablo Machín, en el seu primer miracle al capdavant del vestidor (2014); el fatídic empat amb el Lugo i la posterior decepció al play-off amb el Saragossa (2015); l'altra clatellada destí a Primera (2016); l'històric ascens (2017); els partits contra Atlètic, Barça i Reial Madrid a l'elit (2017-2019); i també el fatídic descens (2019). Històries i més històries. Partits de tota mena. Fins a 495. El mig miler és a tocar. Ara falta per saber quan s'atraparà.
