Gerard Gumbau: "Ens queden onze finals per intentar pujar a Primera"

"Tots estem súper compromesos; cuidant-nos al màxim per intentar mantenir la forma i amb moltes ganes de tornar a fer el que més ens agrada", ha accentuat el migcampista català de 25 anys; una peça clau en els esquemes del Girona, que anhela tornar a la màxima categoria per la via ràpida.

"Sempre és difícil sobreposar-se al cop dur de baixar de Primera a Segona, i encara ho ha estat més per la manera com va passar tot. I vam fer, potser, tard el canvi de xip per adonar-nos on érem. Però ara ja érem en una bona dinàmica", ha assegurat el '24' matalasser.

"Tornar a casa per ajudar l'equip a tornar a Primera era la millor proposta que se'm podia presentar. Estic molt content i amb moltes ganes que tot torni a la normalitat per intentar aconseguir l'objectiu que ens hem proposat", ha afegit, des del pis a Girona on resideix amb la seva nòvia, l'exfutbolista del FC Barcelona.

El migcampista català va recalar a l'Estadi Municipal de Montilivi procedent del Leganés, d'on conserva un bon record: "Em va anar molt bé sortir de la meva zona de confort, de casa. Anar-me a Madrid, a un club tan humil com el Leganés em va fer créixer. Em va fer entendre moltes coses que desconeixia. Tan sols tinc paraules d'agraïment per al club".

Durant l'entrevista, a més, Gumbau també ha afirmat que les tres temporades que va estar en la disciplina del Barça suposen "una de les millors etapes" de la seva vida.

"Quan vaig arribar al Barça B, a Segona, no m'ho creia. I quan vaig debutar amb el primer equip va ser increïble. En uns mesos havia passat de jugar a Primera Catalana a debutar amb el primer equip del Futbol Club Barcelona. Aquí vaig aprendre, vaig créixer i vaig gaudir com a jugador. i vaig complir molts somnis. Però segur que vindran dies encara millors", ha afirmat Gumbau.

De la mà de Luis Enrique Martínez, va arribar a jugar nou partits -tres de lliga, tres de Champions i tres de Copa- amb el primer equip blaugrana.

El migcampista gironí també ha revelat una anècdota viscuda mentre entrenava al costat de Leo Messi i companyia: "Un dia, no sé per què, no em va sonar el despertador al matí. Em vaig despertar, que encara me'n recordo, a les 11:52. Tenia 50 o 60 trucades perdudes. Quan per fi vaig arribar a la ciutat esportiva ja s'havia acabat l'entrenament".

"Quan vaig entrar al vestidor tots els jugadors del primer equip em van aplaudir. Em moria de vergonya, d'impotència, de nervis. Gairebé m'agafa una taquicàrdia. És l'única vegada que m'ha passat una cosa així perquè sempre he estat súper puntual, i a sobre em va passar en el primer equip de Barça. És inexplicable el que vaig patir. El que vaig suar", ha assegurat.

Sobre el confinament, Gumbau ha comentat que aquest dissabte sortirà a córrer al matí: "M'aixecaré cap a les 8 i aniré a fer uns 30 minuts de carrera contínua".

"Ho porto bé, però aquests últims dies ja s'està fent més pesat", ha explicat el centrecampista, que passa el temps entrenant "per estar en les millors condicions" quan es torni a la normalitat.

També completa les seves hores cuinant, estudiant -només li falten un parell d'assignatures per acabar el grau de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport-, llegint i passant l'estona amb jocs de taula o al Call of Duty, al costat de Jordi Calavera i Ignasi Miquel.

També juga al FIFA, tot i que, entre rialles, ha lamentat que és "una vergonya", perquè "potser no sóc el més ràpid de món, però tenir només 30 de ritme en el FIFA és una vergonya".

"S'han passat. O me'n posen més o no el compro més. Sóc un tractor. No es pot jugar amb el meu jugador perquè és dolentíssim", ha dit entre rialles.

Després de recomanar El Tatuador de Auschwitz, Breaking Bad i Joc de Trons a l'afició blanc-i-vermella, Gumbau s'ha acomiadat amb un missatge d'ànim: "És dur i ho estem passant malament. Són dies difícils. Però ens en sortirem i ens tornarem a veure aviat a Montilivi. No sé si serà aquesta temporada o si serà la que ve. Però ens tornarem a veure a Montilivi".